Alemanya vol visibilitzar els seus jueus

BerlínIgual que hi ha barris a Alemanya amb molta presència de dones cobertes amb nicab o hijab, hi ha barris amb molts homes amb els tzitzit (les cordes i nusos que els pengen de la roba), vestits de blanc i negre i sovint amb gorra també fosca; sobretot a Berlín, Munic i Frankfurt. Si, a més, a tocar hi ha policies que vigilen edificis amb alguna institució (escoles, sinagogues o altres centres de reunió) per prevenir un possible atac, es pot lligar caps i identificar que es tracta d'un barri on viuen jueus. La gran majoria dels gairebé 200.000 que ara resideixen al país parlen rus o una llengua eslava, perquè hi van arribar després de la dissolució de la Unió Soviètica. Aquest 2021 Alemanya vol fer un esforç per explicar el judaisme i normalitzar la vida dels jueus al país. Tot plegat quan es compleixen 1.700 anys després que es registrés la primera presència de jueus a l'actual territori alemany.

“La meva filla em pregunta per què hi ha policia davant la seva escola i de què ens ha de protegir. Però jo mateix m'he criat així, conscient que el dia a dia dels jueus està amenaçat“, explica Andrei Kovacs, director de l'associació 321. Aquesta entitat, formada per jueus i no jueus, pren el nom de l'any que els primers jueus van arribar a Alemanya i s'ha creat per organitzar el centenar d'esdeveniments i accions que es faran aquest any per recordar l'aniversari.

Jueu hongarès originari de la regió romanesa de Transsilvània, Kovacs va perdre el seu avi en un camp de concentració nazi i la seva família es va traslladar a Alemanya per casualitat anys després de la Segona Guerra Mundial. “Abans sempre teníem una maleta plena al pis, a punt per anar-nos-en. Ara encara la tenim a punt en algun racó, però està buida", assegura.

Combatre l'antisemitisme

Aquestes pors no són anecdòtiques. Segons un estudi recent del Congrés Mundial Jueu, una de les principals organitzacions jueves del món, un 20% de la societat alemanya té pensaments antisemites. L'informe també conclou que un 41% dels alemanys enquestats consideren que els jueus parlen massa de l'Holocaust. “Amb la celebració dels 1.700 anys volem crear empatia perquè acceptin i respectin els jueus, que som de fet molt diversos: des d'ortodoxos fins a seculars", afegeix Kovacs. Especialment en el context de la crisi del coronavirus, considera necessari combatre “el virus i la psicosi de l'antisemitisme". Les manifestacions negacionistes contra el covid-19 que s'han repetit els últims mesos a Alemanya tenen sovint un component antisemita, que últimament s'ha accentuat amb teories conspiratives al voltant de per què Israel ha aconseguit més vacunes i més de pressa que altres països. "No sempre una crítica a l'estat d'Israel és antisemita, però la línia que les separa és sovint molt prima", subratlla Kovacs.

Un dels principals públics als quals volen arribar durant aquest any d'esdeveniments és el jovent. “La societat alemanya és conscient de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust, però desconeix la cultura i la religió jueves“, comenten Martina Lüdicke i Maren Krüger, comissàries al Museu Jueu de Berlín. Només un 24% dels visitants provenen d'Alemanya. L'agost passat el museu va reobrir l'exposició permanent, renovada i amb un fil conductor que precisament ajuda els visitants a entendre fins a quin punt la comunitat jueva a Alemanya ha marcat al llarg dels 1.700 anys la cultura, la societat i l'economia del país.

Un dels pilars del Museu Jueu berlinès és també el treball amb les escoles i els instituts, explica Diana Dressel, directora del departament d'educació del museu. El responsable d'afers vinculats amb l'antisemitisme dins el govern alemany, Felix Klein, ha dit moltes vegades que caldria integrar matèries sobre racisme i antisemitisme als currículums de les carreres de magisteri i pedagogia a Alemanya, perquè s'observa que sovint falten competències sobre la manera de gestionar l'antisemitisme entre el professorat a les escoles.

L'extrema dreta creix

Però a les xarxes socials és on més s'ha detectat un augment de l'antisemitisme. Ho recull l'Oficina de Protecció de la Constitució, que ha observat també un augment de l'anomenada nova dreta o nous conservadors. Dins aquests grups, una part advoca per l'antiislamisme, per exemple, en la línia del moviment ciutadà Pegida, sorgit al voltant de l'onada migratòria del 2015, i una altra part és crítica amb l'estat d'Israel i es mostra obertament antisemita.

Aquesta setmana, justament, l'Oficina de Protecció ha anunciat que vigilarà els moviments del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que té representació a tots els Parlaments regionals i al federal, per la seva proximitat amb cercles neonazis. L'ala més a la dreta de l'AfD és antisemita: per exemple, el líder del partit a la regió de Turíngia, Björn Höcke. Entre el 2017 i el 2019 es va duplicar el nombre d'atacs violents per motius antisemites. Gairebé el 85% dels 73 atacs del 2019 eren obra d'extrema dreta.

Fins a l'elecció d'Adolf Hitler el 1933, mig milió de jueus vivien a Alemanya, la meitat dels quals van aconseguir marxar-ne abans de l'esclat de la guerra (1939). Sis anys més tard, després de la derrota nazi, n'hi sobrevivien menys de 30.000.