Malala, la noia tirotejada per haver volgut estudiar
Les companyes de la jove relaten a l'ARA que l'atac les va esperonar a continuar la lluita per anar a l'escola
Mingora (Pakistan)Als carrers de la població pakistanesa de Mingora, la capital de la vall del Swat, és habitual veure les nenes vestides amb el típic uniforme escolar ( salwar kameez -pantalons amples- blaus i dupatta -per cobrir el cap- de color blanc) carregant la motxilla a l'esquena.
El 2007, quan el Swat estava sota el control del mul·là Fazlul·là, conegut com el Mul·là Ràdio , era impensable que les nenes poguessin anar a l'escola. Durant el fosc període talibà, l'educació estava totalment prohibida per al sexe femení. I no va ser fins a l'estiu del 2009 que l'exèrcit pakistanès va llançar una operació a gran escala contra el líder talibà per alliberar aquest territori.
Des de llavors, l'exèrcit patrulla els carrers de Mingora i a cada cantonada hi ha un control militar. Molts es pregunten encara com va poder ser que, a plena llum del dia, dos desconeguts tirotegessin la furgoneta escolar on anava la Malala Yousafzai, de 15 anys, i una dotzena de nenes més.
L'atac va tenir lloc el 9 d'octubre del 2012 a només dos carrers de l'escola de Khushal, en ple centre de la població. Un dels atacants va disparar quatre trets i va ferir greument la Malala, la Xazia Ramazan, de 13 anys, i la Kainat Ahmed, de 16.
L'assalt contra les nenes va sacsejar la tranquil·litat dels habitants de Mingora i va recordar a tothom que l'amenaça talibà encara persisteix a la vall del Swat. L'escola d'educació secundària Khuixal està blindada a la premsa i l'administració ha prohibit al personal docent i a les alumnes parlar amb periodistes per no posar en perill les seves vides.
Sense protecció
"Vam oferir protecció a la Malala, però el seu pare -que va fundar l'escola- ho va rebutjar perquè no volia que la seva filla fos diferent de les altres alumnes i tingués un tracte especial", es lamenta el coronel Zhizan, encarregat de les relacions públiques de l'exèrcit pakistanès a Mingora.
La Malala ha pagat un preu molt alt pel fet de parlar obertament i defensar el dret a l'educació de les nenes. Però el seu sacrifici no va ser en va, ja que va servir per donar forces a altres nenes d'aquest territori per seguir estudiant. No només la Malala s'ha convertit en un símbol de la lluita pel dret a l'educació de les nenes pakistaneses, també la Xazia i la Kainat, les altres dues supervivents de l'atac talibà, són un referent.
La Xazia s'ha recuperat de les ferides físiques, però té importants seqüeles psíquiques, dins del cor. La nena va rebre dos trets, un a l'espatlla dreta i un altre a la mà esquerra. Aquell dia la Xazia s'havia assegut amb la Malala a l'autobús i la Kainat anava al seient del darrere. La Kainat també va rebre un tret a l'espatlla.
"No em podia creure el que estava passant. Tot va ser molt ràpid. Un home amb una arma va irrompre a la furgoneta, va preguntar qui era la Malala i li va disparar. No em vaig adonar que jo mateixa estava sagnant fins que havia passat una estona. Ens havien ferit. La Malala tenia la cara coberta de sang", relata amb dolor la nena, que va accedir a parlar amb l'ARA.
Primer van ser traslladades a l'Hospital Saida Xarif, a Mingora, on va rebre un tractament de primers auxilis i després les van dur a l'Hospital Combined Military de Peshawar. L'estat de la Malala era molt greu i va haver de ser evacuada a un hospital de Birmingham, al Regne Unit, per rebre tractament. La Xazia i la Kainat van estar un mes ingressades a Peshawar i després van poder tornar a Mingora.
"Estava molt contenta de tornar a l'escola i veure totes les meves companyes, però al mateix temps trobava a faltar la Malala", explica la Xazia, que assegura que el fet que li hagin disparat no la frenarà "de seguir estudiant".
El dret a l'educació
"L'educació és un dret tant per a homes com per a dones. Ha estat un gran sacrifici per a nosaltres no poder estudiar durant el temps que els talibans van controlar la vall del Swat i no permetrem que ningú ens ho impedeixi ara", declara la Xazia desafiant.
La Kainat estudia l'últim curs d'educació secundària i l'any que ve començarà el batxillerat. "Les dones pakistaneses tenim poques oportunitats. Jo vull anar a la universitat i estudiar medicina", explica la Kainat. "El desig dels meus pares és que tingui un títol universitari", continua abans d'afegir: "No tinc por, la Malala és un exemple per a totes nosaltres i tiraré endavant amb la seva missió".
