La UE finançarà armes per a l'exèrcit d'Ucraïna i blinda l'espai aeri a qualsevol avió rus

Brussel·lesEuropa continua prenent mesures sense precedents contra Rússia i els seus anuncis prenen cada vegada un to més bèl·lic. En una nova jornada de reunions i contactes frenètics a Brussel·les mentre a Ucraïna continua l'escalada militar, la Unió Europea ha anunciat que per primera vegada fons europeus finançaran armes i equipament militar de l'exèrcit ucraïnès. A més, no només es blinda Rússia per la via diplomàtica i financera sinó que el conjunt del bloc ha blindat el seu espai aeri a qualsevol avió rus, sigui d'una aerolínia pública o un jet privat d'un oligarca pròxim al Kremlin. I no s'acaba aquí. La UE també prohibeix l'emissió dels mitjans de comunicació del Kremlin, RT i Sputnik, perquè deixin "d'escampar les seves mentides".

"Ha caigut un altre tabú: que la UE no donava armes a una guerra. Sí que ho estem fent, perquè aquesta guerra requereix la nostra implicació en el suport a l'exèrcit d'Ucraïna", ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en una declaració conjunta amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En l'àmbit estatal, diversos governs europeus ja han anunciat l'enviament d'armes a Ucraïna, amb girs polítics tan transcendentals com el fet que Alemanya o Suècia (un país tradicionalment neutral) també hagin decidit fer-ho.

Així s'explica que la UE hagi aconseguit acordar-ho a escala global per la via de l'anomenat Instrument Europeu per a la Pau, que compta amb 5.000 milions d'euros de fons europeus fins al 2027. Es finançaran principalment armes i munició, però també equipament defensiu o de protecció, que és per l'únic motiu que s'havia fet servir fins ara, en països com Mali, Geòrgia o Moldàvia. "Per primera vegada en la nostra història, la UE donarà equips letals a un país tercer", ha recalcat Borrell. També al llarg del dia d'ahir l'OTAN va anunciar encara més reforços militars a l'est de l'Aliança. Borrell ha cridat els ministres de Defensa en una reunió aquest dilluns per concretar els recursos i la logística per posar en marxa aquesta via.

Europa tem que Putin no s'aturi a Ucraïna

L'enduriment del to d'Europa s'explica també per la por que Putin vagi encara més lluny. En la seva compareixença per ratificar políticament totes aquestes mesures, que s'aniran publicant al butlletí oficial en les pròximes hores, Borrell ha anat més enllà i ha admès que Europa tem que Putin no s'aturi a Kíev. "Temem que Rússia no s'aturarà a Ucraïna, que seguirà desplegant-se en els països veïns, com Geòrgia i Moldàvia, i això tindrà conseqüències també als Balcans Occidentals", ha advertit l'alt representant. "Haurem d'estar molt atents al que passarà en aquestes zones", ha afegit, i ha anunciat que visitarà Moldàvia pròximament. "És un moment decisiu per a Europa, és l'oportunitat de demostrar el nostre lideratge estratègic", ha conclòs.

L'altra mesura de gran abast aprovada aquest diumenge és el tancament de l'espai aeri europeu a qualsevol avió rus. Alguns països ja ho havien fet fa uns dies, com Polònia, la República Txeca, el Regne Unit o Moldàvia, però aquest diumenge s'hi han anat sumant estats progressivament fins que la Unió Europea ha fet l'anunci de manera conjunta. "Els nostres cels europeus són cels oberts. Estan oberts per a aquells que connecten persones, no per a aquells que cometen agressions brutals", ha piulat il·lustrativament el primer ministre belga, Alexander De Croo.

En un altre front diferent, però no per això menys políticament important, la Unió també ha activat una via fins ara inèdita, la prohibició de l'emissió a Europa dels mitjans de comunicació RT i Sputnik. "Prohibirem la màquina mediàtica del Kremlin a la UE. Els mitjans públics Russia Today i Sputnik i les seves subsidiàries no podran escampar més les seves mentides per justificar la guerra de Putin", ha dit Von der Leyen. Però Brussel·les no es queda simplement amb Moscou. "Són els campions de la desinformació", ha dit Borrell, que també ha assegurat que es donarà suport als mitjans independents tant de Rússia com de Bielorússia.

Sancions també a Lukaixenko

En la nova ronda de sancions per tercera jornada consecutiva, la Unió també posa sota la lupa el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, a qui Von der Leyen s'ha referit com "l'altre agressor d'aquesta guerra" i a qui s'augmenten les sancions per atacar també els sectors econòmics estratègics del país, amb una extensió del veto comercial per a productes com combustibles, tabac, fusta, acer, ciment i béns de doble ús, o una sanció als ciutadans de Bielorússia que "donin suport a l'esforç bèl·lic rus", ha explicat la presidenta de la Comissió.

Totes aquestes mesures s'han coordinat amb els socis occidentals, els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà, i arriben després de dues rondes de sancions que han anat guanyant contundència a mesura que escalava la gravetat de la situació. Primer de tot, Occident ha acordat l'aïllament financer de Rússia, amb mesures com l'exclusió de certs bancs russos del sistema internacional de transaccions Swift i la paralització de les transaccions del banc central del país amb la Unió Europea, amb l'objectiu directe de devaluar el ruble i elevar la inflació del país, ofegant així la seva economia. Però també s'han sancionat oligarques, polítics i funcionaris, s'han prohibit els anomenats visats daurats i s'han congelat els actius de Putin, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i també del ministre de Defensa, Serguei Xoigú, entre moltes altres persones. La llista ja supera els 600 sancionats.