"Mai m'he sentit segura a Dinamarca, contínuament penses que hauràs d'acabar marxant"

CopenhaguenL’Israa Raai Albalha arriba atabalada a la cafeteria del centre de Copenhaguen on hem quedat. Viu a Aabenraa, a unes tres hores de distància, però avui ha acompanyat el seu pare a fer unes gestions a la capital. Venen de l’oficina d’una agència de viatges particular, la que gestiona el govern danès per organitzar el retorn dels refugiats que no són benvinguts al país escandinau. El pare de l’Israa, el Mohamad Maher, ha rebut la notificació que li han revocat definitivament el permís de residència a Dinamarca, on va arribar el 2015 fugint del règim de Baixar al-Assad, com tants altres sirians, després d’un periple per mitja dotzena de països.

Avui ha hagut d’anar a la denominada Home Travel Agency per comunicar si vol tornar a Síria –el govern danès ofereix ajuda econòmica per fer-ho–. L’alternativa és anar-se’n a viure, indefinidament, a un centre de deportació, una presó oberta per als sol·licitants d’asil als quals se’ls ha denegat la residència però que refusen marxar voluntàriament. 

Aquesta situació és la que s’estan trobant des de fa més de dos anys molts refugiats sirians que viuen a Dinamarca, que el 2019 es va convertir en el primer país europeu que va començar a revocar els permisos de residència de refugiats sirians després de considerar que les condicions a Damasc i la regió del voltant “ja no són tan greus” com per atorgar o estendre la protecció de manera generalitzada. Des de llavors, els serveis d’immigració danesos han revisat un miler de casos. Segons les últimes dades del ministeri d’Immigració, fins al 30 de novembre del 2021 s’havia decidit revocar o no renovar el permís de residència en 378 casos. D’aquests, la Junta d'Apel·lació de Refugiats –la segona i última instància judicial– n’ha confirmat un centenar.

Entre ells hi ha el pare de l’Israa. Va rebre la notificació el juliol passat; va apel·lar-la, i a finals de gener va rebre la confirmació que no té permís per quedar-se a Dinamarca. El seu cas ha arrossegat també l’Israa, que té 18 anys, i la seva mare. Elles van arribar el 2016 a través d’un procés de reunificació familiar i, per tant, el seu permís depèn del del Mohamad Maher. Ara, totes dues han sol·licitat asil, amb l’esperança que així elles puguin recuperar el permís de residència i, alhora, es pugui reobrir el cas del pare. Tres mesos més tard, no tenen novetats.

"Ell té problemes polítics a Síria. Als anys 90 va ser empresonat per oposar-se al pare de l’actual dictador sirià; va ser torturat, té marques visibles a les mans, i és a la llista negra del règim… però la junta d’apel·lació no ho ha considerat suficient –lamenta l'Israa–. No et pots imaginar quant de temps passo pensant què farem si ens deneguen el permís. No podem tornar a Síria, i l'alternativa és viure indefinidament en una mena de presó on no pots fer res", afegeix.

Al poder des del juny del 2019, el govern socialdemòcrata s’ha marcat l’objectiu que Dinamarca tingui “zero demandants d’asil”, i fa referència als desafiaments de cohesió social. "Dinamarca sempre ha sigut oberta i honesta. Des del primer dia hem deixat clar als refugiats sirians que el seu permís de residència és temporal", va justificar el ministre d'Immigració, Mattias Tesfaye, quan el govern va anunciar el canvi de criteri per als refugiats de la zona de Damasc.

“La legislació danesa s’ha convertit en una de les més dures d’Europa. Els criteris per aconseguir asil són molt limitats, amb permisos de màxim dos anys. És molt difícil obtenir la residència permanent i gairebé impossible aconseguir la ciutadania”, explica Michala Bendixen, presidenta de l’ONG Refugees Welcome de Dinamarca, que a més ressalta la diferència de tracte que fa anys que reben els refugiats procedents de l'Orient Mitjà i el que reben ara els ucraïnesos, fet que titlla de "discriminació ètnica".

"Els refugiats ucraïnesos han de rebre ajuda urgentment, però les millores en la recepció i protecció s'han d'aplicar a tots els refugiats", argumenta. Segons Bendixen, pel que fa a l'asil, "els ucraïnesos no s'enfronten a un risc més gran que altres refugiats, sinó al contrari", i alerta que si el govern danès no hagués aprovat una llei especial, "probablement no haurien aconseguit l'asil". Fins ara, Dinamarca ha rebut 23.500 refugiats d'Ucraïna, segons el ministeri d'Immigració, que ha destacat que ja són més que els que el país va rebre durant tot el 2015, l'any rècord.

A Dinamarca hi ha dos centres de deportació, on s'envien els demandants a qui s’ha denegat l’asil i que “no col·laboren” en el seu retorn als països d’origen. "Són centres oberts, però extremadament controlats, amb molt poca llibertat. A més, els que hi viuen no tenen dret a estudiar ni a treballar ni poden rebre cap ajuda econòmica. Aquí hi ha unes condicions pitjors que les que pots trobar en qualsevol centre penitenciari de Dinamarca, i aquesta gent no ha fet res", critica Bendixen. 

Dinamarca ja no és segura

Davant d'aquesta situació, molts sirians han decidit provar sort en un altre país europeu, desafiant el Reglament de Dublín, que estableix que s’han de quedar al primer país on van rebre la protecció. Segons Lighthouse Reports, una ONG de periodisme col·laboratiu amb base a Amsterdam, a principis d'aquest any almenys 421 sirians havien fugit de Dinamarca, principalment cap a Alemanya, però també a Suècia, els Països Baixos i Bèlgica.

La legislació estableix que els sirians que arriben a altres països europeus han de ser retornats a Dinamarca, però a la pràctica cada país té respostes diferents. Només Suècia els està retornant automàticament al país veí. Als altres estats, molts sirians reben un permís temporal mentre s'estudia el seu cas. A Alemanya, les decisions de deportació es prenen a escala regional i, segons el setmanari alemany Der Spiegel, ja hi ha hagut jutjats que han atorgat permís de residència a refugiats sirians al·legant que Dinamarca no és un país segur per a ells. El digital danès Weekendavisen ha accedit a documents dels serveis d'immigració alemanys que atorguen un estatus de protecció subsidiària a diverses famílies sirianes que han fugit de Dinamarca, un permís que els dona accés al mercat de treball i la possibilitat de residència permanent després de cinc anys al país.

És una possibilitat que l'Israa descarta. "No podem anar a un altre país... ens tornarien cap a Dinamarca. A més, la meva vida és aquí. Vaig arribar amb 11 anys; he estudiat, he fet tot el que em demanaven per demostrar que vull viure aquí, per integrar-me. Parlo molt millor el danès que l'àrab", argumenta. Amb tot, assegura que sempre ha viscut amb por: "Mai m'he sentit segura a Dinamarca, perquè estàs contínuament pensant que hauràs de marxar, que no ets benvinguda".