Maduro proposa avançar les eleccions legislatives

BarcelonaNicolás Maduro ha proposat avançar les eleccions legislatives, previstes per a finals del 2020, i ha animat l'oposició a participar-hi per mesurar les forces. L'Assemblea Nacional està controlada per l'antichavisme des del 2015 i s'ha convertit des d'aleshores en un cavall de batalla entre els dos bàndols, fins al punt que el règim l'ha anat buidant de competències i de poder. Però les forces opositores han fet del seu president, Juan Guaidó, el president interí, perquè consideren il·legítim l'actual mandat de Maduro.

La proposta no satisfà Guaidó, que a través d'un tuit ha assegurat que no hi participarà en el què ha anomenat "farsa" i ha repetit que l'única solució per resoldre el conflicte i la crisi política veneçolana és que s'acabi la usurpació del poder del règim i que es convoquin eleccions presidencials. No obstant això, l'espectre de l'oposició és tan ampli que hi ha la possibilitat que algunes forces optin per concórrer als comicis convocats pel chavisme.

Maduro ha demanat als grups opositors que acceptin el joc electoral. Per una banda, aconseguiria reduir una certa pressió dels països que reconeixen la legitimitat de Guaidó –els Estats Units i els de la Unió Europea, per exemple– i, per una altra, fer un pas intermedi de posar les urnes encara que només sigui per renovar una cambra legislativa que ell mateix s'ha encarregat de buidar i de deixar-li un rol residual.

En les últimes setmanes el chavisme ha pogut treure pit per la desmobilització popular en contra del règim, perquè les convocatòries de Guaidó de mantenir-se al carrer per exigir eleccions han fracassat estrepitosament. I sobretot s'ha apuntat l'èxit que l'exèrcit es manté de moment al costat del govern i els càrrecs que han canviat de bàndol i han desertat es poden comptar amb els dits d'una sola mà.

Amb la victòria de l'antichavisme a les eleccions legislatives, el règim va intentar des del primer moment debilitar l'Assemblea Nacional i en paral·lel en va constituir una de nova formada exclusivament per diputats chavistes, als quals es va encarregar la redacció d'una nova Constitució. Però un any després de la seva posada en funcionament, l'oposició denuncia que no han fet res, ni tan sols un esborrany.

La proposta coincideix amb la represa de les converses entre govern i oposició a Oslo, amb la intermediació d'experts noruecs, bregats en la resolució de conflictes, com l'Acord de Pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC.

El diàleg és un primer pas, després del fracàs del procés de Santo Domingo i de la tensió desbordada arran de l'autoproclamació de Guaidó com a president del país i de les crisis per l'intent d'entrada d'ajuda humanitària al país i la fallida sublevació del 30 d'abril. Aquest intent d'aixecament sí que va aconseguir, amb tot, l'alliberament del veterà opositor Leopoldo López, actualment hoste de l'ambaixada espanyola a Caracas.