Maduro impulsa un procés judicial contra Guaidó

CaracasEl fiscal general Tarek William Saab va arribar a la seu del Tribunal Suprem de Justícia, a Caracas, amb el rostre seriós i envoltat d’un grup que superava els catorze funcionaris. Després d’una mitja hora a l’interior de l’oficina, Saab es va dirigir a les portes de l’edifici públic on ja l’esperava una aglomeració de més de cent periodistes. Allà, i davant l’expectació dels presents, va anunciar que havia demanat dues mesures cautelars contra el líder de l’oposició veneçolana Juan Guaidó. Entre aquestes mesures hi ha la prohibició de sortir del país i la congelació dels seus comptes bancaris i dels seus béns.

Davant la sol·licitud del ministeri públic, el Tribunal Suprem de Justícia haurà de decidir ara sobre el destí de Guaidó, que va desafiar el govern de Maduro el 23 de gener autoproclamant-se president interí del país llatinoamericà.

Inici d’investigació

Tarek William Saab, un dels noms amb més trajectòria política en el govern chavista, va apuntar que amb aquestes mesures s’obre també una investigació contra Guaidó com a responsable principal dels fets violents i la desestabilització de Veneçuela des de la setmana passada, quan davant la sorpresa de tothom va assumir el seu rol de president encarregat. “A partir del 22 de gener s’han produït fets violents al país, el pronunciament de governs estrangers i el congelament d’actius de la República, fet que implicaria haver comès delictes greus que atempten contra l’ordre constitucional. El ciutadà Guaidó ha sigut l’encarregat de liderar aquestes accions, que van provocar l’aplicació de mesures repressives i de bloqueig econòmic, que perjudiquen la vida familiar de tots els veneçolans que habitem la pàtria”, va justificar el representant de la fiscalia.

En la breu roda de premsa, el fiscal general va deixar clar que volia evitar pronunciar-se sobre les denúncies exposades davant el ministeri públic per organitzacions pro drets humans, que dilluns van presentar una sèrie de proves que evidenciaven les detencions arbitràries d’almenys setanta-set menors d’edat -alguns d’ells de fins a dotze anys- per participar en protestes contràries al govern de Maduro. Les ONG, a més, també van clamar contra les agressions als manifestants, que ja han causat quaranta morts.

Guaidó no s’atura

En el mateix moment que el fiscal compareixia en roda de premsa per anunciar aquest procés judicial contra Guaidó, a l’Assemblea Nacional es donava el tret de sortida a la sessió del dia, on un altre bon grapat de mitjans de comunicació esperaven també l’arribada de Juan Guaidó per conèixer la seva reacció davant les paraules de William Saab.

Guaidó no es va fer esperar. En un primer moment, el líder opositor va centrar part de les seves declaracions en recordar les morts dels manifestants i les detencions “injustificades” de menors, així com en recalcar la greu crisi econòmica que viu el país veneçolà. Però davant la insistència dels periodistes, el president autoproclamat va manifestar que no era cap sorpresa l’ús de la justícia amb finalitats polítiques per part del govern de Nicolás Maduro. “L’única resposta d’aquest règim és la persecució. Veiem nens segrestats per la dictadura. No hi ha res nou, només més amenaces, però ja hi estem acostumats, fins i tot no descarto la presó. Però per això som aquí, exercint competències, avançant en l’ajuda humanitària i exigint l’alliberament dels detinguts”, va proclamar el mateix Guaidó, que es va mostrar ferm al canvi. A part d’això, en la sessió d’ahir Guaidó també va proposar el nomenament dels nous equips diplomàtics per als països d’Amèrica, una iniciativa que va ser aprovada pels diputats en votació pública. Des d’ahir, doncs, tots els estats de l’Amèrica Llatina i els Estats Units tenen un ambaixador assignat per l’equip de Guaidó.

S’accentuen els dos bàndols

Per la seva banda, Nicolás Maduro es va reunir amb els diplomàtics veneçolans que van tornar a Veneçuela dels Estats Units, un cop el líder chavista tranqués relacions amb l’administració de Donald Trump. D’aquesta comitiva, però, alguns dels diplomàtics van obviar la crida de Maduro i van manifestar el seu suport a Juan Guaidó.

Entre ells, destaca la figura de la cònsol de Veneçuela a Miami, Scarlet Salazar. Salazar, que porta divuit anys de carrera diplomàtica, va explicar que “la situació de necessitat” de Veneçuela la va portar a prendre la decisió: “En el moment històric que vivim és important que prenguem aquest tipus de decisions, que ajuden a reforçar el canvi”.