VENEÇUELA
Internacional20/07/2019

Maduro i Guaidó donen una segona oportunitat al diàleg

Les dues delegacions negocien a Barbados una sortida pacífica a la crisi

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaCaracas-Oslo-Bridgetown. Oposició i govern veneçolà proven el mètode negociador de Noruega a l’illa de Barbados per rebaixar diferències i intentar arribar a una solució pacífica i pactada a la crisi política i social que des de fa anys polaritza el país. Dues delegacions, amb la intermediació noruega, van iniciar el 15 de juliol la segona ronda de converses bilaterals. L’opositor Juan Guaidó ha reconegut que s’està avançant en la bona direcció. No obstant, la ruta és llarga i el camí tot just acaba de començar. “Oposició i govern volen guanyar temps”, afirma Arantxa Tirado, doctora en relacions internacionals, especialista en l’Amèrica Llatina i professora de la UAB. De moment, les dues parts van activar una pausa divendres per “fer consultes”, amb l’esperança de reprendre el diàleg aquesta setmana.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Antecedents de converses fallides

Cargando
No hay anuncios

La taula de diàleg de Barbados no és ni molt menys la primera iniciativa que intenta destensar Veneçuela. El febrer del 2018 es donava per fracassat el diàleg a la República Dominicana, en aquella ocasió amb la intermediació dels expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Leonel Fernández. En aquell fracàs hi va haver un creuament de retrets. Els chavistes van acusar l’oposició de ser titelles dels nord-americans i van rebutjar les seves ingerències, mentre que els opositors van criticar el bloqueig a qualsevol oferta de democràcia.

Com s’ha arribat a la negociació de Barbados?

Cargando
No hay anuncios

El març d’aquest any el govern de Noruega es va oferir per sorpresa a fer de mediador entre les dues parts, que van acceptar-ho i van enviar delegacions a Oslo. Es tractava de representants de segon rang encarregats de fer els contactes preliminars, per separat, amb els noruecs. L’objectiu principal era trencar desconfiances i establir les bases del diàleg futur, com es va fer amb les converses entre el govern colombià i les FARC.

Noruega va suposar un punt i a part a la violència i la tensió agreujada al gener, quan Juan Guaidó es va autoproclamar president interí brandant la Constitució i va ser reconegut per mig centenar de països, liderats per la UE i els Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, Barbados és la nova esperança per acabar amb la crisi veneçolana i rep el suport de la Unió Europea, que hi ha enviat un grup de contacte.

Quins són els punts que hi ha sobre la taula?

Cargando
No hay anuncios

El president Nicolás Maduro s’ha referit a sis punts a tractar, que han sigut plantejats pels noruecs i reconeguts per totes dues delegacions. El més polèmic és el de la convocatòria d’eleccions.

Els de Guaidó s’han assegut a la taula sense renunciar a les seves exigències de “cessament de la usurpació del poder, govern de transició i convocatòria d’eleccions democràtiques” repetides com un mantra. Però l’executiu de Maduro, de moment, només s’avé a avançar els comicis legislatius per renovar l’Assemblea Nacional, on l’antichavisme va guanyar per majoria absoluta el desembre del 2015 i que ha estat buidada de competències i poder.

Cargando
No hay anuncios

Quin és l’obstacle més gran per al govern?

Les sancions econòmiques establertes pels Estats Units i la Unió Europea, que el chavisme considera que han sigut i són una arma per intentar desestabilitzar la societat veneçolana i escanyar l’economia, dependent totalment de l’exportació del petroli. La professora Tirado apunta que ni amb “una hiperinflació induïda” del 3% diària hi ha hagut un aixecament massiu de la societat, i diu que aquest comportament s’explica perquè hi ha un sentiment generalitzat que “hi ha una revolució en curs”.

Cargando
No hay anuncios

Quin lideratge conserva Guaidó?

Guaidó tenia els vents a favor per ser un líder indiscutible. Sense un passat tacat ni qüestionat, amb el suport dels pesos pesants internacionals i amb una crisi econòmica galopant, ha sigut incapaç d’arrossegar el gruix de la població, que ha secundat cada vegada amb menys entusiasme les seves crides a prendre el carrer. A més, tampoc ha pogut mantenir la unitat de l’heterogènia oposició política, que en un principi va veure en ell una esperança i ara també està dividida a l’hora de donar-li suport en l’aventura que suposa Barbados.