Maduro amenaça de prendre la immunitat parlamentària als diputats opositors

CaracasEl president veneçolà, Nicolás Maduro, ha advertit aquest dilluns que prendrà mesures contra el Parlament, la fiscalia, els líders de l'oposició i els mitjans de comunicació privats en la seva primera intervenció després de les votacions de l'Assemblea Nacional Constituent que ahir van tenir lloc a Veneçuela. Així, Maduro ha assegurat que les pròximes hores "aixecarà la immunitat parlamentària a qui calgui", per actuar contra la "burgesia parasitària", solucionar l'economia i la crisi, i que ho farà sota el comandament de la fiscalia "perquè hi hagi justícia".

Maduro també ha criticat la cobertura de la votació que van donar els canals de televisió privats veneçolans, als quals acusa de "censurar les eleccions" i ha demanat una investigació al canal Televen per fer "apologia del delicte".

Les dianes van ressonar a les casernes militars de tot Veneçuela ahir a les sis del matí per donar inici a la jornada electoral que, com s’esperava, va tenir dues cares. El govern de Nicolás Maduro va assegurar que la participació va ser massiva, de gairebé 8,1 milions de vots, i els canals de televisió estatals no van parar de difondre imatges d’electors votant. En canvi, l’oposició va denunciar que només al voltant d’un 12% de l’electorat va participar en els comicis. El 2015, la participació va ser del 74,1%.

Del que no hi ha dubte és que els carrers de Caracas es van convertir de nou en un camp de batalla. Centenars de persones van sortir a manifestar-se -malgrat la prohibició decretada pel govern-, i les forces de seguretat van reprimir durament les protestes. Almenys una desena de persones van morir a tot el país, entre elles dos adolescents de 13 i 17 anys, abatuts per trets de bala. Els Estats Units, la Unió Europea i grans potències de l’Amèrica Llatina com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia i Mèxic ja han anunciat que no reconeixeran els resultats de les eleccions, que han servit per escollir una Assemblea Nacional Constituent, és a dir, un nou Parlament que substituirà l’actual, que està controlat per l’oposició, i que s’haurà d’encarregar de redactar una nova carta magna.

A Caracas la policia es desplaçava ahir en columnes de desenes d’agents motoritzats que pentinaven els carrers a la recerca de manifestants. Llançava gasos lacrimògens i projectils de goma, tot i que alguns manifestants també van rebre ferides de bala.

El president veneçolà, Nicolás Maduro, va votar cap a les 06.30 h. El canal estatal de televisió VTV ho va retransmetre en directe amb la llegenda: “Primer vot per la pau”. El ministre de Relacions Interiors, Justícia i Pau, Néstor Reverol, també va voler difondre aquesta imatge de calma i va assegurar que a Caracas no hi havia episodis de violència. “Caracas en total normalitat. El poble surt a votar en defensa de la pau i rebutja una vegada més la violència”, va escriure a Twitter.

La fiscalia encara no ha fet el recompte total del nombre de ferits -només ha confirmat set policies que van ser víctimes d’un artefacte explosiu-, però va iniciar investigacions sobre la mort de 10 persones des de dissabte a la nit fins ahir al migdia. Totes les víctimes són de l’interior del país, inclòs un candidat a les eleccions, José Félix Marcano.

El cap de la facció opositora a l’Assemblea Nacional (AN), Stalin González, va declarar que només un 10% del cens electoral va participar en els comicis. “Aquesta és una elecció interna del Partit Socialista Unit de Veneçuela”, va dir en al·lusió a la formació de Nicolás Maduro.

En canvi, Tibisay Lucena, presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), va informar que un 98% dels col·legis electorals van funcionar amb normalitat. El CNE va habilitar 14.500 centres de votació i 24.000 meses electorals a tot el país, i va convocar gairebé 20 milions de veneçolans a exercir el seu dret de vot.

A la zona de San Martín, a Caracas, funcionaven ahir cinc centres de votació. És una zona popular en què, des de les quatre de la matinada, els veïns van fer cua per participar en els comicis. A 500 metres de cada col·legi electoral, una carpa vermella funcionava com a centre operacional del govern. Es tractava dels anomenats punts tricolor, que servien per registrar els votants mitjançant els "carnets de la pàtria".

“El carnet de la pàtria és un sistema que té el govern per censar els veneçolans i saber quines necessitats tenen. Per exemple, si necessita una casa o una intervenció quirúrgica. Amb aquest carnet, comptabilitzem qui ve a votar”, va explicar Betzabé Salazar, una de les treballadores del punt tricolor de San Martín.

Una altra de les iniciatives del govern per fomentar el vot va ser l’anomenat operatiu “u per deu”: els beneficiaris del plans socials, els funcionaris o els integrants dels partits del govern havien de portar 10 persones de la seva comunitat a votar als col·legis electorals.