VENEÇUELA
Internacional18/05/2016

Maduro denuncia un complot per justificar una invasió

El president diu que és víctima de la mateixa estratègia utilitzada a Síria i al Brasil

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaNicolás Maduro es va defensar ahir del que assegura que és una “brutal campanya internacional” orquestrada per l’eix “Madrid-Miami-Washington” i va legitimar les últimes mesures d’excepció i emergència econòmica que el govern bolivarià acaba de decretar com un intent de blindar tant la seva sobirania com el seu model. El president de Veneçuela es va explicar davant dels mitjans de comunicació estrangers en una conferència de premsa amb connexions a les ambaixades de mig món, i va voler enviar el missatge que el seu executiu respondrà a les “amenaces” i “conspiracions” per la via política i “dins de la Constitució”. En aquest sentit, i en una compareixença farcida amb la retòrica habitual del chavisme, Maduro va insistir que “l’imperi, les dretes i les oligarquies parasitàries” tant internacionals com nacionals només busquen una cosa: fer que Veneçuela torni a la via del capitalisme i del Fons Monetari Internacional i s’allunyi de la revolució bolivariana.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Puc dir que avui estem sent víctimes de l’agressió mediàtica, política i diplomàtica i de l’amenaça més greu que ha viscut el nostre país els últims 10 anys, si no la més greu”, va assegurar Maduro. El termini de 10 anys li permetia referir-se al “cop d’estat fallit” contra Hugo Chávez. Aquell episodi -imputat a l’expresident espanyol José María Aznar- va originar greus aldarulls als carrers veneçolans amb el resultat tràgic de 43 morts i 900 ferits. Per aquells fets compleix condemna l’opositor Leopoldo López, acusat d’incitar l’odi i la violència. Maduro va assegurar que, malgrat la pressió contínua des de l’exterior i una oposició política que controla una Assemblea Nacional “inoperant”, Veneçuela no claudicarà.

Cargando
No hay anuncios

Amenaça d’intervenció

El país acaba de començar el segon període de 60 dies d’emergència econòmica, així com un estat d’excepció que dóna al president plens poders en tots els nivells. Mentrestant, l’oposició intenta avançar el tràmit per convocar abans d’acabar l’any un referèndum que preveu la Constitució i que si el guanyessin podria posar fi al mandat de Maduro. Per al règim es tracta d’una maniobra més de les que ja s’han planificat per derrocar-lo, i amb la qual es pretén tensionar al màxim la societat veneçolana i provocar “una situació generalitzada de violència”, que serviria posteriorment per “justificar” una intervenció militar, com va denunciar Maduro en referència a la crida feta per l’expresident colombià, el dretà Álvaro Uribe.

Cargando
No hay anuncios

A més, Maduro també va denunciar la invasió de l’espai aeri veneçolà que havia fet un avió militar dels Estats Units en dues ocasions la setmana passada, cosa que segons el seu parer evidencia fins a quin punt Washington maniobra i s’involucra en el “complot”, amb el silenci i la complicitat de la Unió Europea, va afegir.

En paraules del president, els estats que, com Veneçuela, busquen models alternatius al capitalisme pateixen “la geopolítica de l’imperi, que allà on no pot dominar ni conquerir crea el caos i trenca”. Així, Maduro va emmarcar l’estratègia que se segueix contra el país caribeny en el mateix modus operandi que s’hauria seguit a l’Iraq, Líbia i Síria, i més recentment a Ucraïna i al Brasil, per al qual va expressar la solidaritat amb la “presidenta legítima”, Dilma Rousseff. Maduro es va refermar en en el seu model i va augurar una “nova onada revolucionària a l’Amèrica Llatina i el Carib” malgrat que en molts dels països les urnes viren cap a posicions dretanes després d’una dècada i mitja d’executius d’esquerra, com ha passat a l’Argentina i a Veneçuela, amb la victòria de l’oposició al Parlament. Maduro es va refermar en la crítica al govern del PP i als grans mitjans de comunicació espanyols, de qui va dir que senten “veritable obsessió” per Veneçuela, en connivència amb l’oposició veneçolana, que controla l’Assemblea Nacional, i una “oligarquia estúpida”.