Maduro bloqueja l’ajuda humanitària
L’exèrcit acata l’ordre de tancar un pont a la frontera de Colòmbia per on han de passar aliments
BarcelonaLa pugna entre el chavisme i el president autoproclamat Juan Guaidó es manté com el termòmetre de la divisió del país i de la lleialtat dels militars cap a Nicolás Maduro. Un pont, l’Internacional de Tienditas que uneix la colombiana localitat de Cúcuta amb Veneçuela, és l’escenari del tour de force. Es tracta d’una infraestructura moderna que encara no s’ha estrenat i que hauria de substituir l’atrotinat i desbordat Pont Simón Bolívar, per on cada dia passen milers de veneçolans en busca de menjar. És per aquest punt estratègic per on la virtual administració de Guaidó confia que arribin les 60 tones de material humanitari que els Estats Units han enviat a Colòmbia com a resposta a la demanda feta pel president interí.
No obstant, l’exèrcit veneçolà, fidel i sota control de Maduro, va col·locar ahir enormes camions per barrar el trànsit dels tres ramals del pont, una nova evidència que l’ajuda humanitària és l’arma amb què es pressionen les dues parts enfrontades en aquesta crisi.El primer comboi amb ajuda humanitària s’espera que arribi a aquest punt fronterer avui dijous.
Risc de mort
Guaidó, que va assumir la presidència per la via unilateral el 23 de gener, va denunciar l’obstrucció dels militars com una acció “absurda” i va ordenar l’exèrcit que permeti l’entrada de medicaments, aliments i altres matèries de primera necessitat que o bé no es troben ja als supermercats i botigues del país a causa del bloqueig o són massa cares per a la immensa majoria dels civils, a qui el sou ha quedat en xavalla arran de la hiperinflació que castiga el país. Segons Guaidó, a Veneçuela hi ha “entre 250.000 i 300.000 persones que estan en risc de mort” si no reben l’ajuda immediatament.
Maduro es nega a permetre l’accés d’ajuda provinent dels Estats Units. “No som captaires”, va dir dilluns enmig de les demandes i queixes de la població civil perquè no troba aliments. Diosdado Cabello, un dirigent de pedigrí chavista, va criticar que l’ajuda forma part d’un pla per intervenir militarment el país, una opció que ara per ara i públicament no defensa ningú i només els Estats Units no la descarten.
La incertesa de com arribarà l’ajuda a Veneçuela ha provocat que augmenti l’entrada de veneçolans a la ciutat colombiana de Cúcuta, a l’espera de poder garantir-se el subministrament. No obstant, des del cercle de Guaidó s’ha subratllat que la distribució només es farà en territori veneçolà. Però sobre el terreny, el nou líder, amb gran reconeixement per part de la comunitat internacional, no controla ni l’administració ni els pressupostos ni les forces de seguretat ni tan sols els funcionaris civils. Així que la incògnita s’escampa. Algunes fonts han apuntat que ONGs internacionals podrien fer-se càrrec del transport de l’ajuda però ara per ara tampoc no hi ha cap confirmació perquè no hi ha cap garantia de la seguretat del personal ni dels propis veneçolans que esperen aquest material. Per la seva banda, la Creu Roja ha informat que duplica el seu pressupost per a Veneçuela fins a situar-lo en 16 milions d’euros i assisteix els migrants veneçolans que creuen a regions veïnes de Colòmbia i el Brasil.
L’acció diplomàtica continua fora de les fronteres veneçolanes. Avui es reuneix a Montevideo, la capital uruguaiana, per primer cop el grup internacional de contacte impulsat per la UE en un intent de facilitar el diàleg i promoure les condicions d’eleccions presidencials lliures que acabin amb la crisi.
