Les Madres de Plaza de Mayo s'enfronten amb el president argentí arran de la mort de la seva líder
Acomiadaran Hebe de Bonafini dijous amb una de les seves tradicionals manifestacions davant de la Casa Rosada
Buenos AiresEl mateix dia que arrencava el Mundial de futbol a Qatar, que a l'Argentina s'esperava amb enorme expectació i que suposa el tret de sortida a quatre setmanes en què el futbol esdevindrà el centre de la vida social, el país també perdia una de les seves líders històriques: Hebe de Bonafini, la cofundadora de l’associació Madres de Plaza de Mayo, l’organització de mares que el 1977 es van agrupar per exigir memòria, veritat i justícia per les seves filles i fills desapareguts durant la dictadura militar de Jorge Rafael Videla. Des de llavors, cada dijous a la tarda, s’agrupen a la plaça que hi ha al davant de la Casa Rosada, seu del govern argentí. Bonafini va morir diumenge als 93 anys a l’Hospital Italiano de La Plata.
El president argentí, Alberto Fernández, ha decretat tres dies de dol nacional i ha lamentat la mort de Bonafini amb el següent tuit: "Hem perdut una lluitadora incansable. Reclamant veritat i justícia juntament amb les Madres i Abuelas, va fer front als genocides quan el sentit comú col·lectiu anava en una altra direcció".
A banda de les Madres de Plaza de Mayo, a l'Argentina existeixen altres organitzacions que reclamen justícia: d'una banda, Abuelas de Plaza de Mayo, centrada a trobar els nets segrestats per la dictadura a través de proves d’ADN; i, de l’altra, Madres Línea Fundadora, que acceptava una compensació econòmica per cada familiar desaparegut. En canvi, Bonafini sempre ho va rebutjar, perquè considerava que les indemnitzacions econòmiques individualitzaven la lluita i posaven preu a la vida dels fills. Precisament per aquestes divergències, a les Madres de Plaza de Mayo els ha indignat que el president hagi ficat dues d'aquestes associacions en un mateix sac.
"Senyor president, no s'ha perdut res. El llegat de les Madres viu al poble. Relacionar la lluita de la nostra presidenta amb una altra organització és un insult", ha contestat l'associació amb contundència. Una de les seves líders històriques, Carmen Arias, ha argumentat a l'ARA que “en moments com aquest no s’haurien de barrejar les organitzacions, i menys ho hauria de fer el president”.
Sota el lema “Tots són els meus fills”, les Madres de Plaza de Mayo es van convertir en una organització política transversal queperseguia sense excepcions la condemna absoluta dels crims d’estat i dels seus culpables. De fet, Bonafini va ser una de les mares presents als judicis que van portar Videla a la cadena perpètua, un capítol de la història recent que ha tornat a la memòria col·lectiva gràcies a la pel·lícula Argentina, 1985.
Bonafini es va posicionar ferventment a favor del kirchnerisme i especialment amb l’actual vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, amb qui sempre ha mantingut una relació d’estima: “La volem presidenta per sempre, vitalícia”, va declarar. En canvi, l'actual president i company de partit de Fernández de Kirchner no era de la simpatia de Bonafini. L’acusava de no tenir “res a veure amb el projecte kirchnerista” i d’estar “molt més a la dreta que qualsevol altre”. A un any de les eleccions presidencials, organitzacions civils tan arrelades en l’imaginari col·lectiu d'Argentina com Madres de Plaza de Mayo tenen una gran influència en l’opinió pública.
La mort d’Hebe de Bonafini també posa sobre la taula una pregunta: quin futur té ara l’associació? I és que les mares que en continuen formant part són poques i es van fent grans. Carmen Arias confia que els joves puguin continuar amb l'organització. No obstant això, admet que “encara no hi ha relleu”. “La constant de l'Hebe era que la lluita no s’abandona: pels nostres i en honor a ella, hem de seguir”, destaca.
L’associació Madres de Plaza de Mayo acomiadarà oficialment Hebe de Bonafini dijous manifestant-se un cop més a la plaça davant de la Casa Rosada, en la que ja serà la seva protesta número 2.328 des que es va fundar l'organització. Bonafini “no volia plors, sinó que omplíssim la plaça”, recorda Arias. I això és el que faran. Per voluntat expressa de la líder històrica, les seves cendres restaran a la Plaza de Mayo.