Madaya, l'última porta a l’infern de Síria
El setge de les forces de règim i Hezbol·lah a aquesta població prop de Damasc ha provocat l'escassedat d'aliments, desnutrició i fins i tot morts
IstanbulMadaya, una ciutat siriana a sols 50 kilòmetres de Damasc i propera a la frontera libanesa, és el darrer infern de la guerra de Síria. Vora 42.000 persones, entre elles 850 nens en edat lactant, pateixen el bloqueig humanitari de les forces fidels al govern del president, Baixar al-Assad. Després de tres mesos sense rebre aliments de l’exterior, la fam s’ha tornat insostenible. El crit d’ajuda fet aquesta setmana pels veïns ha portat a l'ONU a demanar-hi l'acces
“No hi ha forma d’escapar. La vila està envoltada de mines, i hi ha franctiradors que disparen, fins i tot, als que intenten anar a cercar alguna cosa de menjar”, es queixa, en conversa –via Skype– amb l’ARA des de Madaya, l’activista opositor Ali Ibrahim. “Els preus s’han disparat. Un quilo d’arròs, venut pels mateixos assetjadors, costa vora 300 euros”, afegeix. En una de les imatges sorgides d’aquell indret apareix un cotxe que està a la venda per 15 Kg d’arròs o cinc litres de llet.
Altres fotografies de Madaya, difícils de verificar per la impossibilitat de cobrir els fets sobre el terreny, mostren cossos esquelètics d’adults i infants. Una foto mostra dos petits menjant sopa de fulles de morera. “Això ara és un luxe”, assegura l’Ali Ibrahim. “Fa poc una família va intentar menjar fulles d’olivera, i va patir una intoxicació”. També es van intoxicar, denuncia, amb el darrer enviament d’ajuda humanitària que va fer l’ONU, a finals del passat octubre: galetes caducades.
62 morts per la fam
La situació ha arribat a tal extrem que la població de Madaya –un lloc famós per la seva fruita i aigua dolça– ha hagut de matar gossos i gats. “Alimentar-se cada tres o cinc dies és sort”, diu l’Ali Ibrahim que compta 62 morts a Madaya, en els darrers mesos, per causes relacionades amb la fam. Aquesta setmana, detalla, han mort tres ancians: la Jadijah Maleh, en Suleiman Fares i l’Ahmad Nabil. Franctiradors van matar recentment la dona i la filla de l’Ali Ibrahim.
Madaya, i la propera ciutat de Zabadani, es troben a mig camí d’una ruta d’aprovisionament d’armes des del Líban, crucial per les milícies de Hezbol·lah, que suporten Assad. Per això, des del 2011, els fidels a Damasc van assetjar Zabadani, ocupada per milícies anti-Assad. El passat octubre es va decretar un alto al foc: l’evacuació dels alçats, de Zabadani a Madaya, a canvi d’aixecar un setge opositor sobre Fua i Kafraya, dos viles pro Assad situades a la província d’Idlib.
Milicians opositors –que, asseguren, no estan lluitant– i les seves famílies viuen ara a Madaya, i critiquen a Assad per incomplir l'autorització d’entrar ajuda humanitària, i a la ONU per no forçar la seva introducció. “Assad insistirà en la rendició de tots els combatents [de Madaya], emprant la fam com un arma”, descriu en Joshua Landis, expert en Síria de la Universitat d’Oklahoma. “Això és un afer de combatents. Els civils no tenen per què pagar-ho”, es queixa l’Ali Ibrahim.
Aquesta situació ha despertat una onada de crítiques internacionals i ha motivat la resposta de Nacions Unides. “Demanem el fi dels impediments de l’accés humanitari a la gent en necessitat a les zones de Síria amb difícil accés, i saludem la recent aprovació, per part del govern [sirià] de l’accés a les viles de Madaya, Fua i Kafraya”, ha dit.
Tot i això, ha recordat, a Síria hi ha 400.000 persones en greu necessitat, vivint assetjades en 15 localitzacions diferents. L'ONU sols ha obtingut l’aprovació dels assetjants, per introduir ajuda, en el 10% de les peticions.