Macron vol expulsar els immigrants irregulars que cometin delictes greus
El govern aprovarà un projecte de llei que també preveu regularitzar estrangers que treballin en sectors en què falta mà d'obra
ParísLa pressió social i política per la mort d'una nena de 12 anys torturada i assassinada brutalment l'octubre passat a París suposadament per una jove algeriana que tenia una ordre d'expulsió ha obligat el president francès, Emmanuel Macron, a moure fitxa. L'executiu francès té previst aprovar en els pròxims dies un projecte de llei d'immigració per facilitar que es compleixin les ordres d'expulsió dels estrangers en situació irregular que hagin comès delictes greus. El ministre de l'Interior, Geráld Darmanin, planeja amb la futura llei endurir el control migratori, alhora que obre la mà a la regularització d'immigrants que treballin en sectors "tensionats", en els quals falten treballadors.
Darmanin, el ministre més conservador del govern francès, ha definit el projecte de llei d'una manera molt particular: "Es tracta de ser dolents amb els dolents i amables amb els amables". El titular d'Interior, que sempre s'ha mostrat molt dur amb la immigració, per bé que ell és net d'immigrants –un dels seus avis era algerià i l'altre va néixer a Tunísia–, ha promès que la norma "farà la vida impossible" als estrangers en situació irregular que tinguin una ordre d'expulsió vigent. "Hem d'ajudar els que treballen i ser durs amb els que cometen delictes", ha resumit. En la mateixa línia, Macron ha parlat de "trobar un equilibri entre fermesa i humanitat".
Segons l'esborrany del projecte de llei filtrat a la premsa francesa, seran expulsats del territori francès els immigrants sense papers que cometin delictes com ara robatoris amb violència o en domicilis particulars, actes de "violència conjugal" o que no respectin "els principis de la República", una afirmació prou oberta per poder expulsar immigrants per altres delictes. De fet, el text també preveu poder denegar, retirar o no renovar determinats permisos de residència d'estrangers en situació irregular al·legant "noves raons relacionades amb el seu comportament". El redactat final dependrà de la negociació parlamentària, atès que Macron no té la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional i està obligat a buscar el suport d'altres grups polítics per poder aprovar el text.
Ordre d'expulsió no executada
La principal sospitosa de la mort de la nena, que es deia Lola, és una noia de 24 anys que va arribar a França legalment, amb un permís d'estudiant, però que s'hi va quedar un cop se li va caducar el visat. Tenia una ordre d'expulsió –no executada–, però no perquè hagués comès un delicte sinó perquè la policia l'havia aturat a l'aeroport sense un visat vàlid. En qualsevol cas, no tenia antecedents penals i amb la futura llei, si s'aprova tal com preveu l'esborrany, una persona en la mateixa situació que la presumpta assassina difícilment seria expulsada de França. L'executiu reconeix la dificultat de poder expulsar totes les persones que tinguin una ordre d'expulsió.
El moviment del govern, però, vol frenar les crítiques de l'extrema dreta i la dreta francesa, que van aprofitar l'assassinat de la menor per carregar contra l'executiu i acusar-lo de ser massa permissiu amb la immigració irregular. L'esborrany de la futura llei també preveu un reforç del control de fronteres. Per exemple, permetrà a la policia obligar els immigrants clandestins que entren al territori francès i que siguin interceptats a deixar-se fotografiar i a recollir les seves empremtes digitals. També s'endureixen els càstigs per a les màfies que ajuden els estrangers a entrar al país, amb penes que poden anar fins als 20 anys de presó i multes de fins a 1,5 milions d'euros, i augmenten les sancions econòmiques per als empresaris que donin feina a immigrants sense papers.
Requisits estrictes
Pel que fa a la regularització, un dels punts més criticats per la dreta, el govern preveu atorgar permisos de residència d'un any a migrants que treballin en sectors en els quals falta personal des de fa anys, com les cures de persones grans i nens, la restauració o la sanitat, però tindran uns requisits d'accés estrictes. Només podran obtenir-lo els immigrants que ja estiguin treballant en alguns dels sectors tensats des de fa almenys vuit mesos –de forma irregular, s'entén– i que puguin demostrar que porten vivint a França almenys tres anys de manera ininterrompuda. També hauran d'aprovar un examen de francès.
Al desembre ja hi va haver manifestacions en contra de la futura llei, i associacions d'immigrants qualifiquen les propostes del govern –que encara ha de presentar i aprovar formalment en un pròxim consell de ministres– com un pas enrere en els drets dels estrangers en situació irregular.