Mélenchon planta cara a Macron, però no amenaça la majoria parlamentària

ParísL'esquerra francesa planta cara a Emmanuel Macron. La unió dels partits d’esquerres (Nupes), sota la batuta de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, ha aconseguit igualar el percentatge de vots de la coalició parlamentària del president, Emmanuel Macron, coneguda amb el nom d'Ensemble (Junts), a la primera volta de les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge. Encara amb resultats provisionals, Nupes i Ensemble empaten amb el 25% dels vots cadascuna, amb unes dècimes d’avantatge per a l’esquerra. “La veritat és que el partit presidencial, després de la primera volta, ha estat vençut”, ha destacat Mélenchon aquest vespre fent valer les dècimes que situen Nupes per davant d’Ensemble.

Per a Macron, els bons resultats de la coalició d'esquerres són un avís i el deixen políticament tocat. Per a la unió de les esquerres, en canvi, és una gran victòria moral. Però una victòria que no tindrà premi. El sistema polític francès de dues voltes també a les legislatives farà molt difícil que Nupes superi en nombre d’escons la majoria presidencial a la segona volta el 19 de juny. Les projeccions apunten que Macron tindrà la majoria a l'Assemblea, tot i que no té garantida la majoria absoluta. Ensemble obtindria entre 260 i 300 diputats (la majoria absoluta se situa en els 289 escons). Nupes, integrada per La França Insubmisa, el Partit Socialista, el dels Verds i el Partit Comunista, obtindria entre 175 i 215 escons. Seria, per tant, el principal grup de l'oposició. 

Tot i les projeccions, Mélenchon manté l’esperança de donar la sorpresa i superar en nombre d'escons Ensemble. El líder de l'esquerra considera que “no té cap sentit” que sent la força més votada l’esquerra no tingui la majoria a l’Assemblea. Els resultats, ha assegurat aquest diumenge, “ens fan mantenir la il·lusió”. Jean-Luc Mélenchon -que ha aglutinat al seu voltant comunistes, socialistes i verds- vol convertir-se en primer ministre si Nupes és la primera força parlamentària, una idea que ha rebutjat Macron durant tota la campanya. Paradoxalment, l'insubmís no és candidat a l’Assemblea Nacional i no podrà ser el cap de l’oposició si l'esquerra és la segona força.

Le Pen, tercera

Segons les mateixes projeccions, l'extrema dreta de Le Pen és la tercera força més votada aquest diumenge a França (19,1%), però podria quedar-se com a quarta força parlamentària, per darrere del partit conservador, Els Republicans, que han aconseguit el 13,7% dels vots, sempre segons resultats provisionals. Le Pen, amb entre 20 i 60 escons, aconseguiria grup propi a l'Assemblea Nacional, un fet que no passava des del 1989, quan el seu pare, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir 35 escons gràcies a un experiment electoral per donar més proporcionalitat als vots.

Els Republicans obtindrien entre 35 i 55 escons –serien el tercer o quart grup en nombre de diputats– i es convertirien en un grup clau per a Macron si Ensemble no aconsegueix revalidar la majoria absoluta. Per al partit de Valérie Pécresse, que es va enfonsar a les eleccions presidencials, el resultat a les legislatives suposa un impuls polític important. Ho seria més encara si el president necessita el partit conservador per aprovar les lleis a l'Assemblea. Amb tot, el president de França aspira encara a conservar la majoria absoluta al Parlament. Si no ho aconsegueix, serà un revés per a Macron.

Zemmour no serà diputat

Una de les grans sorpreses de la primera volta és l'eliminació del líder ultradretà Éric Zemmour, que no serà diputat. És probable que el seu partit no aconsegueixi cap escó, un fracàs que augura la desaparició de la seva formació, Reconquesta. I és, segurament, la fi de l'aventura política del xenòfob Zemmour. Segons els resultats provisionals, els nous ministres han passat a la segona volta, però el diumenge vinent algun d'ells podria sortir del govern. Segons una norma imposada per Macron, els ministres que no aconsegueixin ser elegits com a diputats hauran de deixar l'executiu.

A França, a les eleccions legislatives els ciutadans no voten partits sinó que voten només entre els candidats a la seva circumscripció. N'hi ha 577 (tantes com diputats) i, de fet, els comicis a l'Assemblea Nacional són com 577 eleccions presidencials. A París, per exemple, li corresponen 18 diputats i la ciutat està dividida en 18 circumscripcions. Els dos més votats de cada circumscripció (o els que tinguin el suport de més del 12,5% dels electors inscrits) passaran a la segona volta de diumenge que ve.

Al marge dels resultats, les eleccions legislatives d'aquest diumenge poden marcar un rècord històric d'abstenció amb una xifra que pot superar el 50%. Les projeccions apunten a un 53%, el percentatge més elevat de la Cinquena República.