Macron es topa amb la França més ingovernable

ParísSense majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, era previsible que la legislatura no fos un camí de roses per al president Emmanuel Macron. Però la realitat està sent més dura del que possiblement esperava l'inquilí de l'Elisi. El govern francès no aconsegueix tirar endavant pràcticament cap reforma sense haver de recórrer als decrets. En un any i mig de mandat és una evidència: Macron presideix una França més ingovernable que mai. L'anomenada majoria presidencial –els partits que donen suport parlamentari a Macron– comença a esquerdar-se i la dissolució de l'Assemblea és un escenari que, tot i ser poc probable, ja no és inversemblant.

L'últim revés que ha patit el govern podria desembocar en una crisi política abans de Nadal. Macron veia la setmana passada com l'Assemblea Nacional tombava el seu projecte de llei d'immigració, una de les reformes més emblemàtiques que havia de portar a terme. Havia estat impulsada pel ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, un dels homes forts de l'executiu i considerat el més conservador dels ministres de Macron. De fet, el projecte de llei que es va arribar a aprovar al Senat preveia un enduriment de la política migratòria, un gest per acontentar la dreta i frenar l'avenç de l'extrema dreta que situa el govern presidit per Élisabeth Borne en una posició cada vegada més conservadora.

El projecte de llei no es va arribar a debatre i esmenar perquè va prosperar una moció a la totalitat que suposava una bufetada per a Darmanin i per a Macron. El ministre de l'Interior va acabar presentant la dimissió al president, però aquest no li va acceptar. Dilluns una comissió mixta intentarà trobar una majoria per votar a l'Assemblea el projecte de llei la setmana que ve, però les negociacions no són senzilles.

Endurir la política migratòria

Només el suport del grup d'Els Republicans –la dreta tradicional– pot garantir l'aprovació del text. Però els conservadors ja han advertit que només hi votaran a favor si es vota el text que va aprovar el Senat, amb mesures més severes que les que va presentar el govern. El text esmenat per la dreta facilita les expulsions d'estrangers en situació irregular, restringeix l'accés a l'assistència sanitària als immigrants sense papers i elimina la proposta de regularització dels migrants que treballen en sectors on falta mà d'obra, una mesura que havia inclòs l'executiu al text inicial. També elimina les ajudes públiques –familiars, a l'habitatge, etc.– per als estrangers en situació regular, inclosos els europeus, que portin menys de cinc anys a França.

Però si Macron accepta votar la versió més dura del projecte de llei, diputats progressistes del seu propi partit, Renaixement, i de les formacions de centre que donen suport a la majoria presidencial amenacen amb votar-hi en contra. Per als sectors progressistes i centristes, mesures com restringir l'accés a la sanitat als immigrants sense papers és una línia vermella. I a França la disciplina de vot és molt relativa. És habitual que cada diputat voti segons les seves conviccions i no segons el que dictamina el seu partit, un fet que afegeix incertesa a qualsevol votació a l'Assemblea. "El text del Senat és totalment inacceptable per a mi i per a altres diputats", ha advertit a France Info el diputat de Renaixement Stéphane Travert.

El dilema de Macron

El president es troba davant d'un dilema que podria marcar el futur de la legislatura: ha d'aliar-se amb els conservadors per tirar endavant el projecte de llei i arriscar-se a trencar la seva majoria parlamentària? O ha de preservar la unitat dels seus encara que això suposi no poder aprovar reformes importants? Conjugar les dues idees –aprovar el text amb el suport d'Els Republicans i mantenir units els seus diputats– serà complicat.

Que la reforma acabi a les escombraries també tindrà conseqüències. Darmanin ja ha deixat entreveure que si la setmana que ve l'Assemblea no vota i aprova la reforma de la immigració, tirarà la tovallola. Algunes fonts apunten que si el text torna a fracassar, el ministre de l'Interior podria dimitir. Ara de debò. S'obriria una nova crisi política per a Macron, l'enèsima del seu segon mandat. A Darmanin, encara que ho faci a contracor, el pot substituir, però el que no pot canviar el president de la República és l'aritmètica parlamentària.

De cada fracàs parlamentari Macron en surt més debilitat. Cada vegada es posa més en evidència la ingovernabilitat no només amb un Parlament on no disposa de majoria absoluta sinó també amb una Assemblea fracturada entre les esquerres i els conservadors, on mantenir un equilibri entre la dreta i l'esquerra i defensar l'espai del centre ja no és una opció per al president.