Macron tancarà l’escola que li va obrir les portes a l’elit francesa

ParísLa paraula énarque -és així com tothom coneix els estudiants de la prestigiosa Escola Nacional d’Administració a França-, aviat passarà a ser un terme en desús. Emmanuel Macron vol tancar i reemplaçar aquesta cèlebre escola que forma l’elit de l’administració francesa des de fa 75 anys, quan el govern provisional presidit pel general Charles de Gaulle va crear-la poc després de la Segona Guerra Mundial, el 9 d’octubre de 1945. Macron és ell mateix producte d’aquesta escola: s’hi va diplomar el 2004, abans d’integrar la Inspecció General de Finances durant quatre anys. Però no és l’únic president francès que hi ha passat: Valéry Giscard d’Estaing, Jacques Chirac i François Hollande també en són exalumnes, així com el primer ministre actual, Jean Castex, i el seu antecessor, Édouard Philippe.

Macron va oficialitzar en primícia l’anunci a un grup d’alts funcionaris -entre d’altres, prefectes, ambaixadors i el president del Consell d’Estat- amb els quals es va reunir aquest dijous per videoconferència. La promesa de fer desapareix l’ENA, que s’inscriurà en la futura reforma de l’alta funció pública volguda per Macron, es podria fer realitat l’any vinent. És a dir, a les acaballes del seu quinquenni i a les portes d’una data crucial: la de les eleccions presidencials. Malgrat la crisi sanitària, el president vol mostrar que continua reformant el país. A més a més, el tancament d’aquesta escola -on sovint només hi té accés la crème de la crème francesa- podria ajudar a trencar aquesta imatge d’elitista que una part de la societat francesa té de Macron. De fet, aquesta promesa de voler tancar l’ENA arrenca de la crisi dels armilles grogues, quan el mandatari va comprometre’s a complir-la per calmar la ira dels manifestants.

“[Els alumnes que acaben l’ENA] no poden accedir directament als llocs de treball més alts i tenir la garantia que no els abandonaran mai”, explicava el president l’abril del 2019 en una conferència de premsa que clausurava els debats que van haver-hi arreu del país per resoldre, precisament, la crisi dels armilles grogues. Fins ara, el recorregut acadèmic clàssic d’un alumne que esdevé énarque passa per Sciences Po -l’institut d’estudis polítics de París-, un establiment públic que serveix a molts d’escola preparatòria per entrar a l’ENA, on s’ha de superar un concurs molt selectiu per accedir-hi.

El mateix sistema selectiu es repeteix quan els alumnes acaben l’ENA: se’ls assigna una administració determinada en funció dels resultats acadèmics. Les més reputades són la Inspecció de Finances, el Consell d’Estat i el Tribunal de Comptes. De fet, els alumnes amb les millors notes fan cap aquí i sovint hi fan carrera de per vida. Una pràctica amb la qual el president, producte d’aquest sistema, vol acabar. Si bé Macron ha defensat reiteradament la importància d’aquest tipus d’establiment que permet, per exemple, a joves de províncies com ell fer carrera, també sovint ha criticat la inadaptació d’aquesta estructura al segle actual.

Canvi de nom o transformació?

La reforma que vol dur a terme Macron inclou la creació d’un nou establiment, l’Institut de Servei Públic (ISP), per substituir l’ENA. Seria una institució teòricament més flexible i més oberta a la societat. D’entrada, el tronc comú educatiu de tots els cursos inclouria matèries que els obligaria a confrontar-los amb la realitat del terreny amb temes com la laïcitat, la pobresa, l’ecologia i els discursos científics.

Una vegada acabats els estudis, la idea seria que s’assignés als nous diplomats una administració en funció del perfil i les necessitats de l’estat i no només segons els resultats acadèmics. A més, el president francès també vol que els candidats del futur ISP tinguin trajectòries acadèmiques més variades i que també provinguin de classes socials modestes. “Hem de canviar radicalment la manera de reclutar, de formar, de seleccionar, de construir la trajectòria dels alts funcionaris”, va defensar el president en el discurs que va pronunciar davant els alts funcionaris. També va precisar que “en cap cas es tracta” de cedir a la moda de l’antielitisme “ni de llançar l’oprobi sobre aquesta escola”. Ara, la pregunta és saber si tot plegat és només un canvi de nom amb alguns retocs organitzatius o si la reforma és més profunda.