Macron, sense solució per a la crisi

ParísParís va intentar ahir recuperar-se de la impactant batalla campal viscuda dissabte. El president francès, Emmanuel Macron, va tornar de la cimera del G-20 a Buenos Aires per intentar agafar el bou per les banyes: va celebrar una reunió d’urgència amb el primer ministre, Édouard Philippe; el ministre de l’Interior, Christophe Castaner; el seu secretari d’Estat, Laurent Nuñez, i el titular d’Ecologia, François de Rugy, el ministeri del qual ha establert el polèmic impost verd que ha fet augmentar el preu dels carburants i ha sigut el detonant de les protestes dels armilles grogues.

De la trobada només va transcendir un punt: Macron va instar el seu primer ministre a reunir-se amb els responsables dels partits amb representació parlamentària i amb els representats dels armilles grogues, segons fonts de l’Elisi. Ara falta saber, però, qui són els representats d’aquest moviment, ja que la particularitat i alhora complexitat del col·lectiu és la falta d’uns líders clars i, per tant, d’una estratègia precisa més enllà de la consigna de “Macron, dimissió” que criden a les seves manifestacions. De fet, el primer ministre ja va intentar reunir-se divendres amb una delegació dels armilles grogues, i la trobada va ser un fiasco. Només dos membres del moviment es van presentar a la reunió: un va demanar mantenir l’anonimat i l’altre va marxar al cap de pocs minuts perquè el primer ministre no va acceptar que es filmés la trobada.

Veïns i comerciants dels barris parisencs més afectats pels aldarulls examinaven ahir, desolats, els estralls de la batalla campal i intentaven fer neteja recollint els vidres trencats que s’acumulaven a molts carrers. “Al meu carrer fins i tot van calar foc als arbres de Nadal i van trencar els aparadors d’una botiga per tirar-hi una mena de granada, i això que els venedors eren a dins!”, va explicar una veïna, Catherine Louis, a l’agència Efe, amb cara d’incredulitat. El balanç dels enfrontaments parla per si sol: 263 persones van resultar ferides, entre les quals n’hi ha cinc de greus i 81 són membres de les forces de seguretat. A més, 682 manifestants van ser detinguts, dels quals 378 continuaven ahir arrestats sota custòdia policial. Trenta-tres són menors.

Abans de la reunió de crisi, el president francès i el ministre de l’Interior es van desplaçar a l’Arc de Triomf per comprovar en quin estat havia quedat, desprès que els operaris del servei de neteja de l’Ajuntament esborressin les pintades que els manifestants van escriure sobre el monument, algunes referint-se a Macron. A més, els esvalotadors també van destrossar una estàtua de Marianne, figura al·legòrica de la República francesa, i van assaltar la botiga del museu.

Impacte en l’hostaleria

El president francès també es va interessar per l’estat d’alguns dels comerços que van ser assaltats. El barri afectat és una zona benestant on l’electorat li és majoritàriament favorable. Els aldarulls ja han tingut conseqüències per a l’hostaleria: s’han cancel·lat el 30% de les reserves dels restaurants i el 50% de les dels hotels de París, segons va assegurar ahir el sindicat nacional d’aquest sector.

Macron també va voler saludar personalment diversos representants dels bombers i de la policia, uns cossos que denuncien un estat d’extenuació des de fa anys. Per aquesta raó, diversos sindicats policials van demanar ahir que s’apliqui l’estat d’emergència per evitar noves escenes de violència en cas de noves mobilitzacions dels armilles grogues.

“Estudiarem tots els passos per poder garantir més protecció”, va declarar ahir el ministre de l’Interior, que deixava així la porta oberta a la instauració d’aquest estat d’excepció que França ja ha aplicat dues vegades. L’última, l’endemà dels atemptats terroristes del novembre del 2015, i va durar més d’un any i mig. Però el cert és que instaurar l’estat d’emergència no canviarà gaire la situació.

L’octubre de l’any passat va entrar en vigor una llei per “reforçar la seguretat interior i la lluita contra el terrorisme” que ja consagra en el dret civil mesures que fins llavors només estaven permeses sota l’estat d’emergència. O sigui, un estat d’excepció perpetu en què, per exemple, el prefecte pot obligar una persona a “residir en un perímetre geogràfic determinat” sense l’autorització d’un jutge. És per aquest motiu que l’organització Lliga dels Drets de l’Home va expressar ahir la seva preocupació davant el fet que el govern recorri a l’estat d’emergència. “El govern ja té mitjans legals suficients, gràcies a la integració recent en el dret comú de poders excepcionals”, va recordar aquesta associació.

Durant la visita de Macron ahir a l’Arc de Triomf, un grup reduït d’ armilles grogues van escridassar-lo des de la llunyania. En canvi, alguns veïns el van aplaudir. Una representació a petita escala de l’actual divisió que hi ha entre els francesos.