Macron, Scholz i Draghi volen Ucraïna a la Unió Europea

ParísEl club europeu sembla disposat, ara sí, a fer un pas ple de simbolisme: oferir l'estatut de candidat a Ucraïna. Per a un país en guerra, atacat per Rússia, considerar-lo oficialment candidat a ingressar a la Unió Europea (UE) és un missatge inequívoc de suport. El president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, han viatjat aquest dijous a Kíiv i, després de reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, han anunciat el seu vistiplau a atorgar "immediatament" l'estatut de candidat a Ucraïna. "Europa està al seu costat i hi estarà fins que calgui, fins a la victòria", ha afirmat Macron adreçant-se a Zelenski en una roda de premsa conjunta. "És una oportunitat històrica –li ha contestat el president ucraïnès–. Estem disposats a fer tot el que sigui necessari per arribar a ser membres de la UE".

La Comissió Europea encara ha de presentar formalment la seva proposta al respecte –probablement, aquest divendres– i els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set hauran de debatre la qüestió la setmana que ve a la cimera que se celebrarà a Brussel·les, però Macron, Scholz i Draghi han anticipat la seva posició com un gest cap a Zelenski en un moment en què les tropes russes avancen per l'est d'Ucraïna. "La nostra visita aquí és simbòlica, és una mostra de la unitat europea", ha assegurat el primer ministre italià. "Alemanya s'hi compromet massivament", ha afirmat al seu torn el canceller alemany. Macron ha recordat també que a Ucraïna "s'hi juga la seguretat del continent europeu".

A l'arribar a Kíiv, el president francès –que ha mantingut discrepàncies amb Zelenski en les últimes setmanes– ja havia avisat que el dia d'avui marcaria un "moment important". Que la UE accepti Ucraïna com a candidata és un dels senyals que el president d'Ucraïna havia reclamat a la UE. El president de França havia frenat les aspiracions de Kíiv a l'advertir que Ucraïna no podria entrar a la UE a curt termini i proposar com a alternativa una "comunitat política europea", proposta que no havia satisfet Zelenski. Finalment, França accepta ara considerar Ucraïna candidata a l'adhesió. "Depenem d'Europa", ha subratllat el president ucraïnès en la roda de premsa, que s'ha celebrat amb grans mesures de seguretat, sense emetre's en directe i amb els periodistes presents obligats a deixar el mòbil fora del palau presidencial.

Unanimitat per a l'estatut de candidat

La decisió de considerar candidat el país no serà formal fins a la setmana que ve, sempre que tots els líders hi donin suport, però el sí de tres dels països fundadors del club europeu i amb més pes polític fa pensar que hi haurà consens. Tot i això, no es pot descartar alguna sorpresa atès que cal unanimitat per atorgar a un país l'estatut de candidat. En qualsevol cas, considerar candidat un país és només una primera etapa d'un llarg procés de negociacions i reformes que acostuma a durar anys.

A primera hora del dia, abans de reunir-se amb Zelenski, els tres mandataris han visitat, juntament amb el president de Romania, Klaus Iohannis, la ciutat d'Irpín, a uns 30 km de la capital, una de les més arrasades per les tropes russes durant les primeres setmanes de la guerra. "Hem vist una ciutat devastada", ha escrit Macron a Twitter amb imatges dels edificis bombardejats.

Fins ara, ni Macron, ni Scholz ni Draghi s'havien desplaçat al país des de l'inici del conflicte, tot i que Zelenski els ho havia demanat. El fet de fer-ho ara conjuntament, en representació de la UE, té una gran càrrega simbòlica i serveix per tornar a demostrar –especialment als ulls de Rússia– el compromís polític amb Ucraïna. Els líders de França, Alemanya i Itàlia també s'han compromès a continuar facilitant armament al govern ucraïnès i a intentar desbloquejar les exportacions de cereals des d'Ucraïna en el marc de l'ONU. França ha anunciat que enviarà pròximament sis canons de precisió més per frenar l'avanç de les tropes russes al Donbass i un laboratori mòbil d'anàlisi d'ADN.

Eterns candidats

Actualment, Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia i Turquia són tots països candidats a integrar-se a la UE. Dos països més ho han sol·licitat, però encara no han obtingut l'estatut de candidats: Kosovo i Bòsnia i Hercegovina. Arran de la guerra a Ucraïna, també han fet la petició Moldàvia i Geòrgia. Les negociacions per a l'adhesió acostumen a durar anys –en el cas de Croàcia, l'últim país que va entrar al club europeu, va durar vuit anys–, però hi ha països que poden esperar a la porta d'entrada durant dècades. És el cas de Turquia, que es va convertir en país candidat el 1999 però continua amb l'adhesió aturada, i Macedònia del Nord, que ho va fer el 2005.

Encara que Ucraïna pugui obtenir a curt termini l'estatut de país candidat, el seu ingrés a la UE no es preveu per la via ràpida. Quan un país obté l'estatut de candidat, encara li queda un llarg camí de reformes polítiques i econòmiques per complir amb els estàndards comunitaris d'estat de dret i d'economia de mercat, així com adoptar la legislació europea. Es tracta de reformes complexes que, en qualsevol cas, difícilment pot posar en marxa un país en guerra. Queda la incògnita de si davant d'aquesta realitat s'acabarà imposant la idea del president Macron d'impulsar en paral·lel un acord per crear una comunitat política europea amb la presència d'Ucraïna. L'aspiració d'Europa és que no quedi cap dubte que Ucraïna està sota el paraigua de la UE, sigui d'una forma o d'una altra. És el missatge que Macron, Scholz i Draghi han portat aquest dijous a Kíiv.