Macron i Scholz anuncien que el BarMar arribarà fins a Alemanya
Els dos mandataris escenifiquen la seva reconciliació però no es comprometen a enviar més tancs a Kíiv
ParísFa just seixanta anys, el 22 de gener del 1963, Charles de Gaulle i Konrad Adenauer signaven un tractat que segellava la reconciliació entre França i la República Federal d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Amb el Tractat de l'Elisi, els dos països, enemics històrics, enterraven la destral de guerra i començaven a construir les bases d'una amistat que ha estat clau per al projecte europeu. Sis dècades després, el president de França, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, han signat aquest diumenge un nou tractat d'amistat entre els dos països. És un gest carregat de simbolisme i tanca –almenys aparentment– una etapa de tensions entre els dos líders per diferències en qüestions clau relacionades amb la guerra a Ucraïna com l'energia i la política de defensa.
"El futur, igual que el passat, es basa en la cooperació entre els nostres dos països com a locomotora d'una Europa unida", ha destacat Scholz en un discurs a la Sorbona previ a la cimera que ha reunit els membres dels dos governs al Palau de l'Elisi. Macron també s'ha referit a una amistat indestructible entre França i Alemanya: "Som dues ànimes en un sol pit".
Evidentment, la guerra d'Ucraïna ha marcat la trobada. I els dos grans titulars de la cita hi fan referència. El primer, el més rellevant, és que l'hidroducte que unirà Barcelona i Marsella s'allargarà fins a Alemanya. El segon és que, tot i que Macron i Scholz han dit que ofereixen més ajuda militar a Kíiv, cap dels dos s'ha compromès a enviar més tancs cap a Ucraïna, el gran reclam, des de fa setmanes, de Volodímir Zelenski.
La importància de Berlín
Estava clar que l'energia i, concretament, l'hidroducte que unirà Barcelona i Marsella, el BarMar, seria un dels punts de la trobada. "Hem decidit allargar l'H2Med, que gràcies a fons europeus unirà Portugal, Espanya i França, fins a Alemanya, que serà un soci en la infraestructura d'aquest projecte", ha manifestat el president francès. El canceller alemany hi ha coincidit: “Aquest gasoducte que connectarà Portugal, Espanya, França i també Alemanya és un bon projecte de futur i estic molt content que hàgim estat treballant molt de temps en aquesta direcció”. El tub original anirà des de Barcelona a Marsella, i ara es prolongarà des d'aquesta ciutat francesa fins als principals punts de consum industrial d'Alemanya, l'economia més potent del continent europeu.
L'anunci que el BarMar s'allargui fins a territori alemany, doncs, representa un altre impuls molt important al projecte energètic proposat per Pedro Sánchez com a alternativa al gasoducte Midcat, que va ser vetat per França. La voluntat d'estendre'l no només dona més consistència a la iniciativa, també consolida, malgrat les discrepàncies inicials, l'entesa dels grans motors d'Europa per fer front a l'horitzó energètic d'incertesa que ha nascut després de la invasió russa contra Ucraïna.
Minuts després de l'anunci, el govern espanyol ha puntualitzat a través d'una nota de premsa que la decisió s'ha pres després d'haver-ho negociat també amb Espanya i Portugal. Pedro Sánchez ho ha celebrat a través d'un tuit: "Després del Tractat de Barcelona, el corredor verd reforça definitivament la dimensió paneuropea. Una nova solució ibèrica, i ja en van dues, a favor de la sobirania energètica europea", ha dit.
Està previst que el BarMar rebi finançament europeu. Però la infraestructura, que sortirà de Portugal i arribarà a Alemanya, tardarà anys a construir-se i no entrarà en funcionament abans del 2030. S'espera que pugui transportar dos milions de tones d'hidrogen verd cada any, un 10% del que consumeix la Unió Europea.
Enviament de tancs a Ucraïna
Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, Macron no ha arrencat un acord amb Berlín per enviar tancs Leonard a Kíiv. França i Alemanya han reiterat el seu compromís per continuar ajudant el país "fins que sigui necessari", però el canceller alemany no ha confirmat si finalment el seu país enviarà els tancs, tal com li demana el govern de Kíiv, així com els socis europeus i els Estats Units. Segons apunta la premsa alemanya, Scholz estaria disposat a lliurar aquest tipus de tancs al país, però condiciona l'enviament a què els EUA enviïn també tancs "Abrams".
Durant la roda de premsa a París, el canceller alemany ha subratllat que qualsevol decisió per enviar armament a Ucraïna estarà "concertada" amb la resta de països. "Fins ara hem actuat sempre de forma coordinada amb els nostres amics i aliats i continuarem actuant d'acord amb la situació concreta", ha subratllat Olaf Scholz. França també estudia enviar tancs de combat pesats, però Macron tampoc ha volgut confirmar-ho: "No excloem res", ha dit.