Macron s'encara amb la nova presidenta de l'Eurocambra pel dret a l'avortament

ParísEl president de França, Emmanuel Macron, compareixia aquest dimecres a l'Eurocambra per presentar les prioritats de la presidència de torn, que ocupa França des de l'1 de gener, i a l'inici del seu discurs aprofitava per defensar el dret a l'avortament a tota la Unió Europea davant la nova presidenta del Parlament Europeu, la maltesa Roberta Metsola. La conservadora va ser escollida dimarts i és coneguda per la seva posició contrària a l'avortament.

El president de la República Francesa ha fet una crida a "actualitzar" la Carta Europea de Drets Fonamentals, "sobretot perquè sigui més explícita pel que fa a la protecció del medi ambient i el reconeixement del dret a l'avortament". La frase era un missatge directe per a Metsola, per bé que el grup polític de Macron, els Liberals, van votar dimarts a favor de la candidatura de Metsola. A la pràctica, incorporar aquest dret a la Carta Europea és poc factible perquè caldria el vistiplau de totes les capitals.

Més enllà del missatge a favor del dret a l'avortament, Macron ha tornat a deixar clar el seu compromís amb el projecte comunitari i ha fet un discurs centrat en defensar els valors europeus i protegir les "promeses" europees de democràcia, progrés i pau. "Hem de refundar aquestes promeses", ha destacat. Macron ha advertit que correspon a tots els estats, i no només a Brussel·les, defensar l'estat de dret, un dels "tresors" europeus. "L'estat de dret és el fruit de la història de tots nosaltres, és la lluita de la revolució per alliberar-nos del totalitarisme”, ha destacat.

Eleccions presidencials

Macron ha fet el discurs davant l'Eurocambra a tres mesos de les eleccions presidencials de França, i ho ha fet amb la vista posada als comicis. Mentre que l'extrema dreta francesa reclama menys Europa i més sobirania dels estats, el futur candidat a l'Elisi, el president de la República, aposta clarament per donar un nou impuls a la UE. L'estratègia de Macron implica contrarestar el discurs antieuropeu del xenòfob Éric Zemmour i de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen –ella ha suavitzat molt la seva posició i ja no proclama la sortida de França de la UE, però hi manté les reserves– i deixar fora de joc la candidata conservadora i principal rival a les eleccions de l'abril, Valérie Pécresse.

Coincidint amb el discurs de Macron a Estrasburg, Zemmour ha fet un míting al Pas de Calais, una de les fronteres externes de la UE i escenari de drames migratoris, des d'on ha assegurat que la UE és el "fracàs" més gran de la construcció política del segle XX, "al mateix nivell" que la Unió Soviètica. "Europa no és res sense França", ha proclamat el líder ultradretà.

El clima preelectoral s'ha deixat notar a l'Eurocambra, on eurodiputats francesos com l'ecologista Yannick Jadot i la "insubmisa" Manon Aubry han aprofitat també per fer retrets a l'inquilí de l'Elisi en clau de política interna. Metsola ha hagut d'intervenir per demanar respecte i recordar que es tractava d'un debat europeu. Oficialment, Macron encara no és candidat, però es dona per fet que farà l'anunci els pròxims dies. El president de la República ha preferit acudir a Estrasburg sense l'etiqueta de candidat, però ara ja té via lliure per fer la proclamació oficial i llançar-se a la carrera electoral per aconseguir la reelecció.

Impuls del diàleg amb Rússia

Pel que fa a la presidència europea, les prioritats de Macron se centren en la recuperació econòmica de la pandèmia de covid-19, que amenaça amb complicar-se per la variant òmicron, i en una reforma de l'espai Schengen per reforçar les fronteres exteriors de la UE. Segons el president francès, reformar Schengen és necessari "per complir amb la promesa d’un espai de lliure circulació".

França també vol impulsar una força militar europea al marge de l'OTAN, però Macron vol obrir, a curt termini, un diàleg amb Rússia en el marc de l'Aliança Atlàntica: "Cal un diàleg franc i exigent davant les manipulacions i ingerències", ha dit. El president francès ha subratllat que cal trobar una solució política a la situació a Ucraïna, que és ara mateix el punt més important de "tensió" a la zona, i ha fet una crida a presentar una proposta europea "concreta" per impulsar el diàleg amb Moscou.