Macron revoluciona les presidencials franceses

París'Revolució' és el títol del llibre que Emmanuel Macron va publicar al novembre. Una paraula molt significativa a França i que l’exministre d’Economia d’Hollande vol fer seva, però en una versió del segle XXI. Amb aquest llibre, el candidat que s'ha colat a les presidencials franceses pretén fer comprendre la seva visió més que no pas exhibir les propostes del seu programa electoral. De fet, Macron encara no ha presentat oficialment el programa, tot i que de les més de 200 pàgines del llibre i dels seus mítings -altament concorreguts- sí que es poden extreure algunes idees.

Per exemple, la de flexibilitzar les 35 hores de treball setmanal. Que els joves treballin més i que ho facin menys els sèniors -entre 30 i 32 hores- perquè "segons l’edat es tenen preferències diferents". El mateix sistema per a la jubilació: que sigui variable en funció de la persona i la situació. En matèria d’educació, l’exministre vol posar l’accent en l’escola primària, principalment els centres que es troben en barris amb dificultats, per dotar-los de més mitjans i més autonomia i remunerar "molt millor" els seus professors.

Pel que fa a Europa, Macron és favorable a preservar els acords de Schengen, a reforçar l’agència Frontex mobilitzant 5.000 guàrdies fronterers europeus i crear una mena de policia conjunta per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat.

Amb tot, el llibre és una part més d'una comunicació perfectament calculada i de la qual Macron, que a l’abril va presentar el seu moviment, En Marche!, no renega. És una manera de presentar-se als francesos. Una altra forma d’exposar-se és amb les portades al setmanari francès 'Paris Match', un dels més llegits a França. Macron (i la seva dona, Brigitte) n’han protagonitzat tres en només sis mesos i han disparat les vendes de la revista. "Si funciona a la portada de 'Paris Match' és perquè ressona a tot el país", assegurava Bruno Jeudy, redactor en cap de política d’aquest setmanari, en una entrevista a France 2. De fet, el principal repte per a aquest exbanquer era fer-se conèixer: abans que Hollande el nomenés ministre, el 2014, era un autèntic desconegut per als francesos.

Macron, a qui alguns titllen d’agitador del sistema polític francès, utilitza tècniques inspirades en la campanya de Barack Obama del 2008, una de les quals és el porta per porta, possible gràcies a més de 10.000 voluntaris, i que -a la llarga- permet recaptar suports a nivell local. De fet, la marca Obama sembla que no ha passat per alt a Macron: ha contractat com a portaveu del seu moviment l’excorresponsal als Estats Units d’iTélé, Laurence Haïm, que ha seguit els dos mandats complets del ja expresident nord-americà.

L’exbanquer, de 39 anys, s’està fent un lloc al centre -un espai polític en permanent perill d’extinció- de la política francesa, entre la dreta i l’esquerra, agitant els uns i els altres.

En l’últim debat televisat amb els 7 candidats de les primàries de l’esquerra, tots van dedicar-li uns minuts, alguns més intensos que d’altres. "La persona que guanyarà les primàries tindrà una legitimitat que no tindrà Macron", va etzibar Benoît Hamon, i ho va justificar amb el fet que el guanyador haurà sigut elegit per l’electorat d’esquerra. Macron "ens mostrarà les enquestes, i jo li ensenyaré la legitimitat democràtica", va dir. Hamon es disputa diumenge amb Manuel Valls la candidatura de l'esquerra a les presidencials.

L’últim sondeig de CEVIPOF i Ipsos Sopra Steria realitzat pel diari 'Le Monde', situa Macron en tercera posició -relegant el candidat de l'esquerra, sigui Hamon o sigui Valls qui guanyi les primàries-, per darrere de François Fillon i Marine Le Pen, a 5 i 6 punts de diferència respectivament. Una cursa de fons, i ben en marxa, que podria portar Macron a ser el primer candidat que arriba a president de la cinquena República sense haver passat mai per les urnes abans de les eleccions presidencials.