L’informe sobre els abusos sexuals de sacerdots pederastes deixava en estat de xoc França la setmana passada. El document acreditava que en els últims 70 anys almenys 330.000 menors han estat víctimes d’abusos a l’Església catòlica francesa. Però també van sobtar les declaracions del president de la Conferència Episcopal del país, Éric de Moulins-Beaufort, assegurant que hi ha víctimes que havien explicat violacions als capellans però que aquests últims no ho havien denunciat a la justícia perquè el secret de confessió està per sobre de les lleis de França. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanian, s’ha entrevistat aquest dimarts amb De Moulins-Beaufort per deixar-li clar que res preval al dret penal i que els sacerdots que tinguin coneixement d’actes pedòfils ho han de denunciar a la justícia.
Macron rescata l’energia nuclear en plena crisi de preus del gas i l'electricitat
França fa marxa enrere en els plans per desmantellar centrals i desenvoluparà petits reactors nuclears
ParísEn plena crisi alcista dels preus energètics, França torna a apostar per l'energia nuclear i deixa aparcats els plans per desmantellar centrals i reduir la seva dependència d'un tipus d'energia que no genera CO₂ però que és potencialment molt perillosa. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dimarts que invertirà 1.000 milions d'euros fins al 2030 per desenvolupar petits reactors nuclears que se sumarien als 56 reactors actius que hi ha al país. "Continuem necessitant les nuclears", ha dit per justificar-se el president de la República. La inversió forma part del programa França 2030, un ambiciós pla de 30.000 milions centrat en inversions estratègiques –sobretot per a la transició ecològica i la innovació tecnològica– amb què Macron espera que el país sigui capaç de competir amb els Estats Units i la Xina.
L'anunci no tindria tanta transcendència si no fos perquè suposa un cop de timó en la política nuclear de Macron. França és el primer productor europeu d'electricitat procedent de l'energia nuclear i el segon a escala mundial, només per darrere dels EUA, però la tendència a Europa és reduir la nuclear i potenciar energies netes i més segures. També era el pla de França. Quan va arribar a l'Elisi el 2017, el president francès es va comprometre a desmantellar progressivament les centrals nuclears i va ratificar l'objectiu impulsat pel seu predecessor, François Hollande, de reduir el pes de l'energia nuclear en el mix energètic del país, del 70% actual fins al 50% el 2025 tancant 12 reactors. Una de les seves primeres decisions com a president va ser precisament tancar una de les centrals històriques, la de Fessenheim, a Alsàcia.
Els plans per reduir el sector es van gestar poc després de l'accident de Fukushima, que va tenir un gran impacte en països amb una gran indústria nuclear. A França, el 40% de l'energia que es consumeix prové de la nuclear, una xifra que fa el país energèticament menys dependent i menys subjecte a les volatilitats del mercat que altres socis europeus. L'executiu francès assegura que li permet tenir preus de l'energia més barats, però França també està patint amb força l'augment històric dels preus del gas i l'electricitat. El govern va haver de prendre mesures a principis d'octubre per evitar que continuïn escalant.
Marxa enrere de Macron
Una dècada després de la tragèdia de Fukushima, França fa marxa enrere en els seus plans i torna a apostar per l'àtom. Macron ja va donar fa uns mesos alguna pista dels seus plans: "L'àtom ha de continuar sent un pilar del mix energètic francès en les pròximes dècades", defensava aleshores. Els seus plans passen per reforçar aquest tipus d'energia amb l'impuls de reactors petits i, segons ha assegurat aquest dimarts, "més segurs", que encara estan en fase de desenvolupament. En paral·lel, França està construint un nou reactor d'última generació a la central de Flamanville, a Normandia, que es preveu que entri en funcionament el 2023 després d'anys de retard.
El pla França 2030 se centra en la descarbonització del sector energètic i inclou també potenciar les energies netes, especialment l'hidrogen, però sense renunciar a la nuclear, que no contamina amb CO₂ però no es considera una font d'energia verda. De fet, el govern francès fa mesos que fa pressió a Brussel·les –per ara, sense èxit– per convèncer els socis europeus d'incloure la nuclear en el paquet d'energies netes. La petició xoca de ple amb la posició de socis com Espanya i Alemanya. França, en canvi, té el suport d'alguns països de l'Est.
Més protagonisme a l'energia nuclear
La inversió anunciada és la primera pedra dels plans de Macron per donar més protagonisme a l'energia nuclear per lluitar contra l'alça dels preus energètics i contra el canvi climàtic. Segons mitjans francesos, el president de la República es planteja fins i tot –i en contra de les seves promeses a l'inici del mandat– l'impuls de nous reactors nuclears, però deixarà per després de les eleccions del 2022, si es manté a l'Elisi, la concreció dels seus projectes.
Com qualsevol qüestió que Emmanuel Macron posa sobre de la taula, el tema de l'energia nuclear s'ha colat a la precampanya electoral de les presidencials del 2022 i s'ha convertit en un nou tema de divisió entre la dreta i l'esquerra. Mentre els partits conservadors i l'extrema dreta –també Macron, liberal– aposten per l'àtom, els partits d'esquerres reclamen que es compleixi el pla de desmantellament. La ciutadania també està dividida: segons una enquesta recent publicada per Le journal du dimanche, el 51% dels francesos estan a favor de la nuclear i el 48% en contra.