Macron es reinventa per guanyar les legislatives
El president electe construeix a contrarellotge una marca d’unitat per impedir la cohabitació
ParísLa feina que li espera és immensa, deia Emmanuel Macron diumenge a la nit amb la piràmide del Louvre de fons i davant milers de seguidors. No li faltava raó. El seu primer gran repte és a tocar: agrupar i construir una majoria de cara a les eleccions legislatives que se celebren els pròxims 11 i 18 de juny. Serà llavors quan sabrem quanta gent, del 66% de votants que li han fet confiança per ser president, ho han fet per adhesió i quanta simplement per combatre l’extrema dreta de Le Pen. De moment, aquesta setmana s’endevina crucial per moure fils i tancar acords per constituir les llistes del seu propi moviment per a aquests comicis, si és que Macron no vol acabar presidint amb cohabitació.
“L’objectiu no és la fractura sinó construir”, deia ahir el secretari general d’En Marxa, Richard Ferrand. “Hem de fer el que calgui perquè una majoria de persones pensin que el país és més important que el partit”, va explicar. D’aquí emana la lògica del moviment que Macron va crear fa poc més d’un any: “Ni d’esquerres ni de dretes”. O dit d’una altra manera: d’esquerres i de dretes.
Per obtenir majoria parlamentaria el mes que ve, Macron vol un candidat per a cadascuna de les 577 circumscripcions del país, la meitat d’ells provinents de la societat civil i, per tant, novells en política per no trair la promesa de “renovar la vida política”. L’altra meitat es repartirà entre alcaldes, consellers generals, regionals i diputats, va precisar ahir Ferrand en una conferència de premsa. Els polítics amb l’etiqueta d’altres partits -com ara el partit Socialista i Els Republicans- seran benvinguts en el que s’anomenarà La República en Marxa, el nom del moviment amb què En Marxa pretén ampliar la seva base. De nou, Macron mostra una voluntat d’anar més enllà dels partits. “Uniré i reconciliaré perquè vull la unitat del poble”, va clamar diumenge a la nit davant milers de militants i simpatitzants eufòrics que havien anat fins a la plaça del Carrusel del Louvre.
Un sol grup parlamentari
Ara bé, al contracte per anar en bloc també hi ha lletra petita: els candidats d’altres partits s’hauran d’inscriure al grup parlamentari de La República en Marxa, ja que el moviment de Macron rebutja la doble etiqueta, amb l’objectiu de disposar “d’un grup parlamentari fort i coherent”, va explicar Ferrand ahir. L’única excepció a aquesta regla: la d’una seixantena de centristes del MoDem de François Bayrou, que va firmar una aliança amb Macron al febrer en què renunciava a presentar-se a les presidencials. Fins dijous no es coneixeran els noms dels 577 candidats que es presentaran sota l’empara de la marca Macron.
La tècnica del canvi de nom també es va plantejar diumenge a les files de l’extrema dreta, al Front Nacional. El número dos del partit, Florian Philippot, va defensar la reinvenció de la formació si es vol aconseguir la “transformació important i profunda” promesa per Marine Le Pen. La proposta, però, no va agradar gens al fundador del partit, Jean-Marie Le Pen, que no va estar-se de contraatacar Philippot assegurant que “no pot proposar un canvi de nom”, ja que “en aquesta casa és només un convidat”.
La incògnita del primer ministre
Les apostes sobre qui serà primer ministre amb Macron van començar ahir amb insistència, però el president electe ja ha dit que no l’anunciarà fins dilluns, l’endemà de la cerimònia d’investidura que el convertirà en el vuitè president de la Cinquena República. La nova mà dreta de Macron haurà de complir almenys una d’aquestes quatre condicions: aportar una majoria estable a l’Assemblea Nacional, deixar enrere la divisió dreta-esquerra, tenir experiència política o encarnar la renovació política.
Édouard Philippe, diputat d’Els Republicans i pròxim a Alain Juppé; el líder del MoDem, François Bayrou; l’actual ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, i el mateix portaveu d’En Marxa, Richard Ferrand, podrien encaixar amb els requisits. Finalment, però, l’elecció de Macron també serà en funció de la lleialtat demostrada i d’una evident falta d’ambició presidencial de cara al 2022. “La nostra obsessió és la jugada que Chirac va fer a Giscard el 1976”, va explicar a Le Monde un membre d’En Marxa. Això vol dir “instal·lar un primer ministre que, des del moment en què és nomenat, no pensi en res més que a arribar a l’Elisi”.
14 de maig
Fi del mandat d’Hollande
Diumenge que ve a la mitjanit, quan expira la presidència del socialista, és la data límit per a la investidura de Macron com a nou president de la República. El traspàs de poders, però, podria produir-se dissabte.
Mitjans de maig
Nou govern provisional
El mateix dia de la investidura, o en els posteriors, Macron ha de nomenar el primer ministre i el seu govern. De moment, només ha dit que té al cap el nom d’un home i d’una dona per ocupar el càrrec.
11 de juny
Primera volta
En les legislatives també hi ha dues voltes. En la primera els candidats que obtinguin més del 50% dels vots en la seva circumscripció guanyen directament un dels 577 escons de l’Assemblea.
18 de juny
Segona volta
L’elecció es fa entre els candidats que hagin superat la barrera del 12,5% en l’anterior volta. Segons com quedi la majoria parlamentària, Macron podria canviar el primer ministre o fins i tot el govern.