Macron manté la reforma de les pensions malgrat la radicalització de les protestes

ParísDesprés de set setmanes de conflicte social, el govern francès no dona el braç a tòrcer i ha presentat aquest divendres el projecte de llei de la reforma de pensions al consell de ministres. Malgrat les múltiples protestes i les jornades de vaga general que han paralitzat França durant l’últim mes, l’executiu presidit per Emmanuel Macron tira pel dret amb una reforma que la majoria de francesos no volen.

I mentre l’executiu avança, les manifestacions continuen. Centenars de milers de persones han tornat a sortir als carrers aquest divendres a tot el país en una nova jornada de protestes en contra de la polèmica reforma. I certs grups de vaguistes han radicalitzat les accions. Aquesta setmana, per exemple, han provocat un nou tall d’electricitat que ha afectat municipis situats al sud de París, com ara Rungis –on hi ha el mercat majorista de productes frescos més important del país– i Orly, on hi ha un dels aeroports de la capital francesa.

Si bé el tall no va afectar l’aeroport, el tren llançadora que enllaça París amb les diferents terminals d’Orly va deixar de funcionar durant unes hores. En els últims dies, uns quants grups de vaguistes també han entrat a la seu del sindicat moderat CFDT per protestar en contra de la seva posició. Aquest sindicat, que ha denunciat les accions, està a favor d'un aspecte de la reforma, el que preveu substituir els 42 règims socials que hi ha actualment –cadascun amb les seves particularitats per calcular la pensió– per un únic règim universal per punts. Però s’oposa a apujar l’edat de jubilació de 62 a 64 anys.

Ambigüitat del text

Precisament, al text presentat al consell de ministres hi ha un buit sobre la qüestió d'augmentar l’edat de jubilació. Si bé d'entrada el primer ministre, Édouard Philippe, va avisar que la reforma penalitzaria aquells que es retirin del món laboral abans dels 64 anys, tot i que l’edat legal està fixada en 62 anys, fa unes setmanes va anunciar que retirava provisionalment la mesura i passava així la patata calenta als sindicats i les patronals. Philippe va explicar que suspenia temporalment la mesura d’allargar progressivament l’edat de jubilació a partir del 2022 –quatre mesos per any– fins a arribar als 64 anys el 2027. Tot i això, el primer ministre manté al projecte de reforma la voluntat d’establir una edat de jubilació de referència –més enllà dels 62 anys– a partir del 2037.

A canvi d’aquesta suspensió temporal, i a petició de la CFDT, el govern organitzarà una conferència sobre el finançament de les pensions en què els interlocutors socials s'hauran de posar d’acord en quines mesures alternatives es poden adoptar per trobar l’equilibri financer per mantenir el sistema de pensions. Tenen poc marge de maniobra, perquè el govern no acceptarà que entre les mesures hi hagi una baixada de les pensions ni l'augmenta del cost de la mà d’obra. Sindicats i patronals hauran de presentar les seves conclusions a finals d’abril, una vegada passades les eleccions municipals previstes per al 15 i 22 de març.

Amb aquesta decisió, el govern vol mostrar una certa condescendència i escenificar així que la reforma es construeix entre tots. Però la veritat és que si sindicats i patronals no es posen d’acord, una de les hipòtesis que cada cop agafen més força és que el govern acabarà decidint. És per això que alguns ja apunten que aquesta conferència servirà per a ben poca cosa, si no és per guanyar temps i esperar a adoptar la reforma passades les municipals. Però això pot costar una alta factura política a Macron. Segons una enquesta d’aquesta mateixa setmana del centre d'estudis Elabe, sis de cada deu francesos volen que el president retiri la reforma. Res més lluny de la realitat, de moment.