Macron, el president 'influencer'

Barcelona"Hola, bon dia Kilian [Mbappé]. Soc Emmanuel Macron, com estàs?". Era el passat 23 de maig, i el president de França, Emmanuel Macron, trucava per telèfon des del Palau de l'Elisi a l'estrella del futbol francès, Kilian Mbappé, jugador del París Saint-Germain. El mandatari no estava sol. Al seu costat, i escoltant la trucada, hi havia Mcfly i Carlito, dos dels youtubers més populars del país i, com Mbappé, autèntics ídols per als més joves. Els dos influencers i Macron estaven fent un joc: cadascú d'ells havia d'explicar una anècdota i la resta havia d'endevinar si era veritat o mentida. Macron assegurava que ell "s'ocupava de gestionar la carrera de Mbappé", i anunciava, en exclusiva, que aquest estiu el futbolista deixaria el París Saint-Germain i fitxaria pel Marsella, equip amb el qual hi ha una rivalitat històrica. Per demostrar-ho, el president accedia a trucar a Mbappé, que ràpidament ho desmentia i descobria que l'anècdota era falsa: "Impossible. Impossible pel meu ADN", reiterava el jugador. Tots quatre esclataven a riure.

I mentre reia, probablement, Macron pensava que s'estava complint el seu objectiu. Tot i que la trobada amb Mcfly i Carlito era fruit d'una aposta -el president s'hi havia compromès si un vídeo d'ells per conscienciar dels perills del covid-19 arribava als 10 milions de visites-, el que es va viure aquell matí a París va ser una mostra de l'estratègia de l'actual inquilí de l'Elisi per guanyar popularitat entre els joves, sempre amb la vista posada en les eleccions presidencials de l'any que ve. Un apunt: el vídeo, penjat a YouTube, ja té més de 14 milions de visualitzacions.

Present a tot arreu

Si bé des que va arribar al capdavant del govern el 2017 Macron s'ha caracteritzat per ser un polític actiu a les xarxes socials, en els últims mesos la seva activitat s'ha multiplicat. No només a Twitter, terreny habitual dels representants polítics, també a Instagram, Snapchat o TikTok. Ho explicava fa uns dies a Le Monde una persona del seu cercle proper: "El president sempre ha vist les xarxes socials com una eina per arribar al màxim de francesos possible. Però amb la pandèmia ha volgut utilitzar-les per connectar amb la generació sacrificada, els joves". Aquest és un missatge que el polític nascut a Amiens ha traslladat al seu equip de govern de manera reiterada: cal fer un esforç per arribar a un jovent debilitat per les conseqüències socials, econòmiques i mentals que està deixant el covid-19.

La tardor passada, de fet, Gabriel Attal, portaveu del govern, va rebre una trucada del president. Macron li demanava que impulsés la creació d'un canal a les diferents plataformes des d'on fer arribar l'actualitat del govern a la joventut francesa. Sota el nom Sans filtre à l'Élysée (Sense filtres a l'Elisi), Attal, de només 32 anys i macronista de carrera, publica vídeos des de l'Elisi en què tant ell com diversos ministres conversen amb influencers i responen preguntes de la ciutadania. L'experiment està sent un èxit: cada vídeo sol superar les 100.000 visualitzacions, i de vegades s'eleven fins a més de 500.000.

Però si es tracta de xifres, és el mateix Macron qui guanya de golejada. Amb set milions de seguidors a Twitter, més de 2,5 milions a Instagram, 4 més a Facebook i gairebé dos milions a TikTok, el president gal se situa en posicions capdavanteres en la llista de mandataris del món més populars a internet. A Europa, és el líder absolut. Mirar pel retrovisor ajuda a agafar perspectiva. Fa quatre anys, quan just acabava d'aterrar a l'Elisi, fregava els 900.000 seguidors a Twitter, mentre que a Instagram en tenia 200.000.

El fenomen Le Pen

I tot plegat, com sovint passa en política, s'ha d'entendre en clau electoral. A París saben que en els comicis del 2022 les xarxes socials jugaran un paper clau. Les últimes enquestes reiteren que la populista Marine Le Pen, líder del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional (RN), retalla distàncies amb l'actual mandatari i, ara mateix, els dos tornarien a protagonitzar la segona volta de les eleccions, com ja va passar el 2017. El marge entre l'un i l'altre seria més ajustat, amb opcions ben reals per a la filla de Jean-Marie Le Pen.

I en aquest sentit, hi ha dos aspectes que preocupen de manera especial Macron. El primer és que entre els votants de 25 a 34 anys Le Pen guanya força, i passa d'un 23% d'intenció de vot el 2017 a un 29% de cara a l'any que ve, segons un sondeig d'IFOP per a Le Monde publicat fa unes setmanes. Aquesta franja, jove i molt present a internet, es va decantar per Macron de manera massiva en la segona volta del 2017, però ara mostra cert desencant amb el seu president, castigat per les conseqüències d'un any i mig llarg de pandèmia.

I el segon és que ell sap millor que ningú que Marine Le Pen domina a la perfecció l'art de les xarxes socials. Ho va demostrar el 2017, amb un to i una estratègia similars a les de Donald Trump als Estats Units, i ho tornarà a demostrar ara. I és per aquest motiu que l'impuls que Macron ha volgut donar a les seves xarxes socials no s'entendria sense la facilitat que té Le Pen de remoure les aigües a cop d'un simple tuit.