Els plans de Macron per a Europa: més control de la immigració i impuls a la "sobirania" militar

ParísEn plena precampanya electoral, França prendrà les regnes de la Unió Europea el pròxim 1 de gener. Començaran aleshores sis mesos de presidència rotatòria en què el president de la República, Emmanuel Macron, haurà de jugar a dues bandes, com a candidat a les presidencials que se celebren a l’abril i com a líder (rotatori) del club europeu. Sembla un contratemps, però Macron està disposat a treure’n profit: a hores d’ara ningú dubta que no perdrà l’oportunitat de fer valer el seu lideratge europeu per mantenir-se a l’Elisi. Interrogat aquest dijous sobre aquest doble paper, Emmanuel Macron ha assegurat que no deixarà de banda les seves responsabilitats com a cap d’estat durant el seu mandat europeu. “Exerciré fins a l’últim quart d’hora” el paper que m’han confiat els francesos, ha promès en la roda de premsa per presentar les prioritats de la presidència francesa.

L’agenda europea que ha presentat Macron és molt ambiciosa i serà difícil d’acomplir amb només sis mesos, però la presidència francesa podria marcar el camí que seguirà Europa en els propers anys. El president de França ha posat el focus en la gran obsessió de l’extrema dreta, la immigració. “L’Europa sobirana és aquella capaç de gestionar les seves fronteres”, ha defensat Macron. Durant els pròxims sis mesos, França aspira a impulsar una reforma de l’espai Schengen, promoure la defensa europea al marge de l’OTAN i consolidar la recuperació econòmica sense deixar de banda la lluita contra el canvi climàtic. 

Immigració i fronteres

Macron proposa impulsar una reforma de l’espai Schengen que implica posar en marxa un “pilotatge polític” amb reunions periòdiques dels ministres del ram de cada estat membre i establir un mecanisme d’urgència que es posaria en marxa en cas d’una crisi a qualsevol de les fronteres de la UE. “Protegir les nostres fronteres és essencial per fer front al repte migratori i evitar els drames que hem viscut”, ha dit en referència tant a les recents morts d’immigrants al canal de la Mànega com a les tensions que s’han viscut a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Rere aquesta proposta hi ha la voluntat de controlar més la immigració irregular com a maniobra per contrarestar el discurs de l’extrema dreta.

Defensa

Fa anys que França planeja una força militar sota el paraigua únicament de la UE i al marge de l’OTAN. Macron vol donar una empenta definitiva al projecte, sobretot després de l’anomenada crisi dels submarins, en què els Estats Units van deixar arraconada França en els seus plans militars al Pacífic-Índic. El president francès defensa que ara és més necessari que mai desenvolupar el concepte de “sobirania estratègica europea” i no només crear una força militar, sinó també sumar esforços per desenvolupar una indústria de defensa a Europa.

Flexibilitat fiscal

França sempre s’ha alineat amb els estats com Espanya, que aposten per més flexibilitat amb el Pacte d’Estabilitat (que obliga els països a mantenir a ratlla els comptes i a evitar els desequilibris), sobretot després de la crisi del 2008. Ara que la pandèmia ha posat entre parèntesis les normes fiscals europees, Macron reclama “repensar” el Pacte. “No podem tornar a un marc creat al principi dels anys 90”, ha defensat. 

Recuperació econòmica

La prioritat per a tots els països europeus és consolidar la sortida de la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia. Macron aposta per un nou model de creixement a Europa, capaç de donar una resposta a la crisi que sigui compatible amb l’agenda contra el canvi climàtic. “Hem de tenir una obsessió: crear ocupació”, ha subratllat. El president de la República aspira a impulsar aliances industrials europees. 

En matèria econòmica, França traurà del calaix una de les eternes propostes: crear un salari mínim europeu. No es tractaria de posar una xifra per a tots els països –hi ha enormes diferències salarials entre els socis–, sinó de crear un mecanisme que permeti que tots els salaris més baixos puguin augmentar. Macron també ha anunciat que impulsarà mesures en favor de la igualtat salarial entre homes i dones, així com un servei cívic europeu de sis mesos destinat als joves menors de 25 anys.