Macron nomena un nou govern més divers i amb més dones ocupant carteres importants
Entren a l'executiu un ministre d'origen senegalès, una ministra franco-libanesa i un ministre amb una discapacitat
ParísDesprés del nomenament dilluns d'Élisabeth Borne com a primera ministra de França, aquest divendres s'ha remodelat el govern. Per al seu segon mandat, el president Emmanuel Macron ha triat –conjuntament amb Borne– un govern paritari, com l'anterior, però amb més dones en els ministeris importants, i amb un cert equilibri entre conservadors i progressistes. El més destacat del nou executiu francès és la seva diversitat. Al govern Borne hi ha un ministre d'origen senegalès –Pap Ndiaye, que ocuparà la cartera d'Educació–, una ministra franco-libanesa –Rima Abdul-Malak, nova titular de Cultura– i un ministre amb una discapacitat física i fill d'exiliats espanyols –Damien Abad, que ocuparà la cartera de Solidaritats i Persones Discapacitades–. Són tres de les cares noves de l'executiu, que dilluns celebrarà el primer consell de ministres.
Macron ha fet molts canvis, però manté dos dels seus ministres més pròxims i amb carteres amb molt pes polític: el titular d'Interior, Gérald Darmanin, i el ministre d'Economia i Finances, Bruno Le Maire. Entre les novetats més destacades hi ha la nova ministra d'Afers Exteriors, Catherine Colonna, que substitueix Jean-Yves Le Drian. Es tracta d'una diplomàtica de carrera, actual ambaixadora de FR a Londres, i exministra de Jacques Chirac. Amb el govern conservador de Chirac, Colonna va ser portaveu i també ministra d'Afers Europeus. Élisabeth Borne i Catherine Colonna són les dues dones que tindran més pes polític al nou executiu. Dues carteres importants que fins ara estaven en mans d'homes passen ara en mans de dones: la cartera de Sanitat i la de Transició Ecològica. També és una dona la nova portaveu, Olivia Grégoire, fins ara secretària d'estat d'Economia Social, que substitueix Gabriel Attal.
També relleva dos dels ministres amb més protagonisme en els últims mesos: el ministre de Salut, Olivier Véran, que ocupava el càrrec des de l'arribada del coronavirus, i el d'Educació, Jean-Michel Blanquer. Tots dos havien acusat fortament el desgast polític que ha suposat la pandèmia.
Le Pen, contra el nomenament de Ndiaye
La rentada de cara del govern és una aposta de Macron de cara a les eleccions legislatives del juny. El president de la República i la primera ministra han consensuat noms pròxims a l'esquerra –com la mateixa Borne; Olivier Dussopt, nou ministre de Treball i Ocupació, o Ndiaye– però també personalitats liberals i conservadores, com Amélie de Montchalin, ministra de Transició Ecològica.
Tot i això, tant l'esquerra com l'extrema dreta han llançat dures crítiques contra el nou govern. La líder d'ultradreta Marine Le Pen ha fet al·lusió al dogma racista de la gran substitució carregant contra el nomenament de Pap Ndiaye, nascut a França i activista dels drets de les minories. "És l'última pedra de la deconstrucció del nostre país, dels seus valors i del seu futur", ha afirmat a Twitter.