Macron i Merkel obren un nou capítol de l'eix París-Berlín

BerlínAlemanya i França han establert les bases per a un nou capítol de les relacions bilaterals entre els dos motors polítics i econòmics de la Unió Europea: exactament 56 anys després que el canceller alemany Konrad Adenauer i el president francès Charles de Gaulle signessin el Tractat de l'Elisi, considerat l'inici de la normalització diplomàtica entre els dos països després de la Segona Guerra Mundial, Angela Merkel i Emmanuel Macron han escenificat aquest dimarts a la ciutat alemanya d'Aquisgrà un nou tractat que demostra la importància estratègica que els dos mandataris atorguen a l'eix París-Berlín.

La cancellera alemanya i el president francès volen que el Tractat d'Aquisgrà sigui percebut com la resposta de tots dos països a l'actual moment històric, marcat pel nacionalisme i el retorn de l'unilateralisme.

El document tancat aquest dimarts complementa el de l'Elisi, signat entre Adenauer i De Gaulle l'any 1963. Els pares polítics de les dues potències continentals van establir aleshores les bases d'unes relacions basades en la cooperació, i no pas en la confrontació que va generar tres grans guerres al Vell Continent entre el 1870 i el 1945.

L'objectiu fonamental d'Adenauer i De Gaulle va ser la reconciliació entre les dues potències; Merkel i Macron pretenen ara refundar el projecte de la Unió Europea que, amenaçat pel Brexit i l'avanç de la ultradreta, sembla cada vegada més a prop d'un procés de desintegració.

Connexió múltiple

Els 28 punts del Tractat d'Aquisgrà impulsen la col·laboració entre Berlín i París als sectors de l'economia, la cultura, l'educació, la tecnologia, el canvi climàtic i la política exterior i de seguretat. En un moment en què la conjuntura internacional es presenta més incerta que mai des de la caiguda del bloc soviètic i la reunificació alemanya, els últims dos punts resulten d'especial importància per als dos grans centres de poder europeus.

"En el marc del nostre sistema col·lectiu de seguretat, Alemanya i França ens comprometem a donar-nos suport i ajuda mútua en cas d'un atac militar als nostres respectius territoris. I això inclou recursos militars", ha apuntat Merkel en el seu discurs. La cancellera alemanya coincideix amb Macron en la idea de crear un exèrcit europeu fora del marc de l'OTAN.

El nou tractat inclou, a més, un antic anhel de Berlín: "L'ingrés de la República Federal d'Alemanya al Consell de Seguretat de les Nacions Unides com a membre permanent és una prioritat de la diplomàcia franco-alemanya", diu literalment el Tractat d'Aquisgrà. Berlín i París descarten així la proposta d'un seient compartit a la màxima instància de poder de l'ONU i aposten per incloure Alemanya al club polític més important del món, conformat des del 1946 per les potències victorioses de la Segona Guerra Mundial: els Estats Units, Rússia, França, el Regne Unit i la República Popular de la Xina.

Els cinc països compten amb armament nuclear i amb poder de veto en una estructura que Berlín considera que ja no representa la realitat mundial.

"Idea absurda"

Des de l'1 de gener d'aquest any, Alemanya torna a ser membre no permanent del Consell de Seguretat per sisena vegada en la història de l'organisme i per un període de dos anys. "Les expectatives mai van ser tan grans", ha recalcat el ministre d'Exteriors alemany, el socialdemòcrata Heiko Maas, abans que el seu país assumís la posició.

Aquest és precisament el missatge que la Societat Alemanya per a Política Exterior (DGAP), el principal 'think tank' alemany de relacions internacionals, ofereix des de fa mesos amb la vista posada en eventual seient permanent. "Davant una situació mundial turbulenta, el món espera d'Alemanya més capacitat de lideratge, especialment com a portaveu d'Europa, com a mediador en conflictes internacionals", recorda una anàlisi recentment publicada per la DGAP.

"Com altres nacions com ara el Japó, el Brasil o l'Índia, Alemanya arrossega des de fa vint anys l'ambició d'entrar al cercle de membres permanents del Consell de Seguretat", explica a l'ARA Wolfgang Ischinger, exdiplomàtic alemany i actual director de la Conferència de Seguretat de Munic.

"Crec que el gest de França de donar suport a aquest desig és una mostra d'amistat. Però si em pregunta si aquest anhel és realitzable, la resposta és clara: de cap manera. La reforma del Consell de Seguretat de l'ONU és un dels temes més complicats de la política internacional del segle XXI. Que tres petites nacions europees com el Regne Unit, França i Alemanya hi comptin amb tres seients permanents, mentre gegants com ara la Xina, els Estats Units i Rússia només ocupen un seient, és una idea simplement absurda".