Europa lidera la lluita contra el canvi climàtic després de la retirada dels EUA

BonnAlemanya i França s'han compromès a reduir l'ús de carbó els pròxims anys. Aquesta és una de les principals mesures que han acordat tots dos països a la Cimera del Clima que se celebra aquesta setmana a la ciutat alemanya de Bonn.

El president francès, Emmanuel Macron, ha indicat que la comunitat científica "porta dècades alertant els governants que la crema de combustibles fòssils condueix a un canvi climàtic amb impactes terribles".

Macron ha recordat que els experts climàtics "ens han dit que hem creuat un punt de no tornada i n'estem sentint els impactes a tot arreu". L'escalfament de l'oceà i la pèrdua de biodiversitat són algunes d'aquestes alertes, segons el president francès.

Per reduir els danys al medi ambient, Macron ha subratllat que el seu executiu està "obsessionat" a reduir les emissions de CO2 a França. Per a això el líder francès s'ha compromès a tancar totes les centrals de carbó de cara al 2021.

Altres mesures que impulsarà el govern de França van en la línia de fomentar les energies renovables, prohibir els vehicles més contaminants i invertir en la rehabilitació d'alguns edificis per fer-los més eficients.

Alemanya, un cas especial

La cancellera alemanya, Angela Merkel, es troba enmig d'un profund dilema. Alemanya vol ser un dels referents en la lluita contra el canvi climàtic, però la seva dependència del carbó és molt elevada.

Per això Merkel ha assegurat que la reducció de l'ús del carbó no és una tasca fàcil per motius polítics, socials i econòmics. El consum d'aquest combustible fòssil representa en l'actualitat prop del 40% de la producció elèctrica estatal.

La dependència energètica del carbó està posant en perill el compromís d'Alemanya sobre la reducció d'emissions que havia de ser d'un 40% per a l'any 2020. No obstant això, les previsions dels experts auguren que la retallada rondarà el 32%. El descens en l'ús de l'energia nuclear és un altre dels factors que influeixen en l'ús del carbó.

Aquest assumpte és un dels majors esculls de les negociacions que s'estan duent a terme en l'actualitat a Berlín entre el bloc conservador, que dona suport a la cancellera, i les altres dues forces amb les quals vol formar govern: Els Verds i el Partit Liberal (FDP).

Els Verds -com molts activistes- exigeixen la fi de l'ús del carbó el 2030 a Alemanya, una mesura a la qual s'oposen els liberals i sobre la qual no s'ha aconseguit un acord fins a l'actualitat.

Més fons després de la sortida del EUA

D'altra banda, el president francès ha demanat a la Unió Europea que supleixi el finançament que els Estats Units ha retirat del panell intergovernamental d'experts en canvi climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) després de la seva sortida de l'Acord de París.

Aquest organisme, creat el 1988 per les Nacions Unides, rebia 1,7 milions del govern nord-americà per organitzar les reunions dels investigadors i per pagar la producció dels seus informes. Per Macron és necessari que els països de la UE aportin la seva part perquè l'IPCC "tingui el finançament necessari per seguir treballant el 2018".

El president gal també va fer una promesa més. "No negociarem amb països menys ambiciosos que nosaltres en la lluita contra el canvi climàtic", en clara referència al govern del president nord-americà, Donald Trump.