Macron i Le Pen, dues maneres d'entendre França
Economia, immigració i la relació amb Rússia i la UE, les grans diferències
ParísEmmanuel Macron i Marine Le Pen es disputaran la presidència de França el 7 de maig. L’un, exministre d’Hollande, díscol del partit socialista. L’altra, candidata de l’extrema dreta, hereva del Front Nacional. Macron i Le Pen es presenten amb dos programes radicalment diferents. Les seves propostes evidencien dues visions de França que es contraposen.
Immigració
La ultradreta més radical contra un país més obert
Marine Le Pen pensa limitar a 10.000 el nombre d’entrades legals d’estrangers en territori francès -actualment n’hi ha unes 200.000-. En un dels seus últims mítings fins i tot va parlar d’una moratòria durant unes setmanes per fer balanç de la situació. També vol eliminar el dret a sòl i reduir estrictament el dret al reagrupament familiar, que permet a un estranger -que resideixi legalment a França des de fa almenys 18 mesos- acollir cònjuge i fills. Per la seva banda, Macron proposa mantenir el dret a sòl i examinar les sol·licituds d’asil en menys de sis mesos, recursos inclosos. Diu que facilitarà l’accés a un lloc de treball als estudiants estrangers que tinguin un màster francès. No s’ha pronunciat públicament sobre la creació d’una quota d’immigració.
Europa i política exterior
La defensora de Putin o el líder d’un nou projecte europeu
Euroescèptica, Le Pen vol sortir de la Unió Europea, de l’espai Schengen i deixar l’euro. Per saber si els francesos també en volen sortir, proposa un referèndum. La seva posició sobre Europa és un dels punts més delicats dels seu programa i per això, a tocar de la segona volta, ha suavitzat el seu discurs: ara diu que se sent europea i que no és “una adversària d’Europa”. Favorable a un acostament amb Rússia -la trobada al Kremlin amb Vladímir Putin passarà a la història-, veu legal l’annexió de Crimea. També aposta per sortir de l’OTAN.
Macron, en canvi, és un proeuropeu declarat i vol rellançar l’eix franco-alemany com a motor de la UE. Favorable a mantenir els acords de Schengen, vol reforçar l’agència Frontex i mobilitzar 5.000 guàrdies fronterers, i crear una mena de policia conjunta per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. Defensa les sancions a Rússia per la intervenció a Crimea “mentre els acords de Minsk no es respectin”.
Economia
Del proteccionisme de Le Pen al liberalisme de Macron
La candidata de la ultradreta vol mantenir la setmana laboral de 35 hores. També aposta per abaixar l’edat de jubilació als 60 anys i per suprimir la reforma laboral de l’actual govern socialista. Vol aplicar un impost addicional als contractes que es facin a treballadors estrangers -per donar prioritat als locals- així com un aranzel del 35% als productes de les empreses que deslocalitzin les seves fàbriques. Com Macron, no té previst augmentar la TVA (l’equivalent a l’IVA) i vol disminuir l’impost sobre les societats.
Macron, per la seva banda, pensa mantenir l’edat de jubilació als 62 anys i el salari mínim, fixat en 1.466,62 euros bruts. Durant el quinquenni vol suprimir 120.000 llocs de treball de funcionaris. També té la intenció de limitar l’impost de solidaritat sobre la fortuna (ISF) només al patrimoni immobiliari. No s’ha pronunciat sobre la reforma laboral que es va aprovar per decret quan ell era ministre d’Economia i que va fer sortir al carrer durant cinc mesos seguits milers de francesos.
Educació
A debat: uniformes i telèfons mòbils a l’escola
El Front Nacional pretén introduir l’uniforme a l’escola i suprimir l’“escola única”, una reforma instaurada el 1975 per democratitzar l’ensenyament. Macron diu que donarà més autonomia als centres. Per millorar la qualitat de l’aprenentatge vol reduir el nombre d’alumnes fins a un màxim de 12 a 1r i 2n de primària. També promet que crearà entre 4.000 i 5.000 places de professors i vol prohibir els mòbils als estudiants dins els centres.