Macron i Johnson intenten llimar diferències per combatre el tràfic de persones al canal de la Mànega

LondresDisset homes, set dones, una de les quals embarassada, i tres nens ha mort ofegats a les aigües del canal de la Mànega aquest dimecres, davant de la costa francesa entre Calais i Dunkerque, segons ha confirmat aquest dijous a la matinada el ministeri de l'Interior francès. Es tracta de la tragèdia més gran en un sol dia que té lloc en aquesta ruta d'entrada a la Gran Bretanya des que van començar els registres, l'any 2014. Fins ahir, el nombre de víctimes al llarg del 2021 havia sigut de divuit.

Inicialment, el ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, havia informat que s'havien ofegat 31 persones. S'ha confirmat, igualment, que dues més van poder ser rescatades amb vida i estan hospitalitzades amb símptomes d'hipotèrmia. D'acord amb la informació oferta per Darmanin, són de nacionalitat iraquiana i somali. Cinc presumptes traficants han sigut arrestats, també.

El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, han parlat telefònicament en les últimes hores per comprometre's a fer més esforços encara per evitar l'escalada d'intents de travessar les 21 milles d'unes aigües que, a mesura que s'acosta l'hivern, esdevenen més i més perilloses. Aquest dijous a la tarda, des del Parlament britànic, la ministra de l'Interior, Priti Patel, ha tornat a oferir a les autoritats franceses la possibilitat que la policia britànica també faci tasques de vigilància en territori francès. Una oferta refusada per París.

La premsa britànica destaca aquest matí que Macron va posar de manifest la "responsabilitat compartida" entre París i Londres davant de l'incident. D'entrada, quan Johnson va tenir-ne coneixement, va carregar les tintes contra la passivitat de les autoritats veïnes. "Hem tingut dificultats per persuadir alguns dels nostres socis, sobretot els francesos, perquè facin les coses tal com creiem que la situació ho requereix".

Es referia a la proposta, inicialment rebutjada per París, presumiblement per qüestions de sobirania, que hi hagués patrulles franco-britàniques al llarg dels quasi 300 quilòmetres de costa que es consideren crítics per als intents dels migrants i dels traficants de fer el salt. Sigui com sigui, en la conversa telefònica entre Johnson i Macron, els dos líders han acordat "intensificar els seus esforços" i "mantenir totes les opcions sobre la taula" per lluitar contra els traficants. Els respectius ministres de l'Interior es trobaran aquest dijous per abordar què fer-ne en concret.

La desesperació dels migrants que s'amunteguen sense condicions en boscos al voltant de ciutats com Calais i Dunkerque, però, pot més que la perillositat d'una de les travessies marítimes més transitades del món. Aquest dijous ja hi ha hagut diferents intents de travessar el canal. I un nombre indeterminat de persones han arribat a primera hora a Dover després d'arriscar-ho tot a través de l'estret, després de ser rescatats per un vaixell guardacostes britànic, segons informa l'agència Press Association. De fet, dimecres, a més de la llanxa que va naufragar, 25 bots més van fer-se a la mar per intentar arribar a les costes angleses.

Si bé la nacionalitat de les 27 víctimes encara no s'ha confirmat, una anàlisi publicada la setmana passada al diari The Guardian pel Consell de Refugiats mostrava que gairebé totes les arribades en els 18 mesos anteriors fins al juny del 2021 provenien de 10 països, entre altres l'Iran, l'Iraq, Síria, el Iemen, el Sudan, Eritrea i l'Afganistan. Londres, però, cada cop amb una política més restrictiva en matèria d'asil i amb un ambient hostil contra la immigració afavorit des del govern conservador, encara més arran del Brexit, els considera emigrants econòmics i no refugiats polítics que pateixen persecució per raons ideològiques, religioses o d'altra mena.

Divuit milions de refugiats

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats calcula que hi ha uns 18 milions de persones arreu del món que han sigut desplaçades dels seus entorns habituals sigui per raons polítiques, econòmiques o derivades de l'impacte del canvi climàtic. No és estrany, doncs, que el Regne Unit esdevingui un focus d'atracció d'una mínima part d'aquesta enorme quantitat d'éssers humans desesperats. Entre l'1 de gener del 2021 i l'1 de novembre, 25.842 persones han entrat al país il·legalment, d'acord amb dades del ministeri de l'Interior, per la ruta del canal. El 2020 en van ser 8.469 i el 2019, 1.835.

El ministre secretari del govern britànic, Steve Barclay, ha informat aquest dijous que el treball conjunt de francesos i britànics ha evitat que 20.000 persones més intentessin travessar el canal en aquest període. A la pràctica, però, això només significa que són retornats en territori francès i que, més tard o més d'hora, els refugiats intentaran tornar a arribar al Regne Unit.

Altres dades del mateix departament mostren que al llarg d'aquest any, i fins al setembre, s'han presentat 37.562 sol·licituds d'asil, més que en qualsevol període de 12 mesos, amb l'excepció del 2004, quan n'hi va haver 39.746. A finals de setembre, un total de 67.547 sol·licituds d'asil estaven pendents de resolució.

Diferents associacions i entitats d'ajudes als refugiats han convocat aquest dijous al vespre una manifestació davant del ministeri de l'Interior perquè es posi fi a la política de tolerància zero contra els migrants i perquè s'obrin rutes segures perquè els refugiats puguin arribar al Regne Unit i fer les tramitacions d'asil.

Malgrat que Londres assegurava que, amb el Brexit, recuperaria el control de les seves fronteres, la realitat és ben diferent. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha fet que s'hagi renunciat als Acords de Dublín, que permeten a qualsevol país membre retornar un migrant al país d'on ve de la UE, sempre que sigui segur. Fins al 31 del desembre passat, el Regne Unit podia demanar a altres estats, en aquest cas, per exemple, a França, que acollissin de tornada les persones que n'havien sortit en el viatge cap a les costes angleses. Ara per ara, però, això ja no és possible. I encara que, d'acord amb la nova llei de fronteres en tramitació, a aquells refugiats que entrin il·legalment al país no se'ls concedirà l'estatus d'asilat, un cop desembarquen a Dover, Londres no se'n pot desempallegar gens fàcilment.

Una altra de les perversions del sistema britànic, pràcticament extensible a tots els països del món, és que no permet que els sol·licitants d'asil ho facin des de les ambaixades en els respectius països. Només es pot demanar des del Regne Unit. Però Londres no emet visats temporals per poder tramitar una demanda d'asil. A la pràctica, doncs, es condemna els refugiats a posar la seva vida en mans de màfies i traficants d'éssers humans.