Macron i Draghi signen un tractat bilateral "històric"

BarcelonaEl president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre italià, Mario Draghi, han signat aquest divendres al matí un acord bilateral que tots dos han qualificat d'"històric". El Tractat del Quirinal, que adopya el nom del palau on s'ha fet la signatura, la residència presidencial italiana, pretén estrènyer la cooperació entre els dos països i podria ser la primera pedra d’un eix del sud capaç de robar pes polític a Berlín. Els dos mandataris han defensat, durant la signatura del text, l'objectiu principal de "defensar la sobirania d'Europa".

"Buscar la sobirania europea significa dissenyar el futur de l'Europa que volem, no el que volen altres", ha dit Draghi durant la roda de premsa conjunta posterior. Draghi ha destacat el moment "històric que viuen les relacions" entre França i Itàlia i que, amb l'acord, "consoliden encara més els seus vincles diplomàtics, comercials, polítics i culturals", perquè a partir d'ara són "més a prop".

"L'objectiu que perseguim és tenir una Europa més forta i amb més sobirania, una Europa que sap com protegir les seves fronteres i a si mateixa", ha afirmat Macron. El tractat signat aquest divendres, de fet, es va gestar el 2017, però el 2018 va quedar congelat quan a Itàlia va assumir el poder un govern amb participació de la ultradretana i xenòfoba Lliga de Matteo Salvini, que xocava amb Macron en matèria de migració. Però des que l'expresident del Banc Central Europeu va assumir el càrrec de primer ministre, ara fa nou mesos, es van reprendre els contactes i els dos líders s'han trobat fins a sis vegades per posar en marxa la nova etapa de col·laboració.

Ministres d'un país al consell de ministres de l'altre

El Tractat del Quirinal reforça la col·laboració bilateral en política exterior, seguretat i defensa, justícia, política migratòria, cooperació econòmica i industrial, educació i cultura, entre altres aspectes. Entre les novetats destacades del pacte hi ha la creació d'un "un comitè civil de cooperació transfronterer" per "la necessitat d'una política de gestió de fluxos migratoris compartida a la UE", la creació d'una unitat operativa compartida per donar suport a les forces de l'ordre i la participació de ministres d'un país al consell de ministres de l'altre cada tres mesos.

Macron va assegurar que la cooperació entre França i Itàlia, que comparteixen la visió d'una Europa "més integrada, democràtica i sobirana", s'ha mantingut fins i tot "en els períodes més difícils", com durant la pandèmia o en el cas de Líbia. Les relacions bilaterals, que havien experimentat uns quants desacords els últims anys, estan ara en un moment "excel·lent", va dir agraint el paper de Draghi en la resolució d'alguns d'aquests antics "malentesos".

Sobre la relació amb Alemanya i la imminent sortida de la cancelleria d'Angela Merkel, Macron ha dit: "A França tenim aquesta obsessió que les coses són complexes amb Alemanya i no és així, són amistats complementàries i diverses". Però a ningú se li escapa que aquesta nova aliança amb Itàlia, que s'espera complementar en un futur amb un tractat semblant signat amb Espanya, podria desplaçar l'eix de poder a Europa cap al sud, en detriment de l'eix franco-alemany que Macron i Merkel tant havien reforçat. Un avís al nou govern alemany, format per socialdemòcrates, verds i liberals.

Macron, a més, ha aprofitat la visita de dos dies a Roma per entrevistar-se, també aquest divendres, amb el papa Francesc. S'han trobat al Vaticà després de la signatura del tractat amb Draghi.