Macron visita Còrsega després del triomf electoral dels nacionalistes
El president francès, proclamat per endegar un diàleg de descentralització
BarcelonaEl president francès Emmanuel Macron visita aquest dimarts Còrsega, després que el moviment Pè a Corsica [Per Còrsega], que reclama més autonomia per a l'illa, s'imposés a les eleccions de desembre. La visita està té lloc després de les manifestacions d'aquest cap de setmana, en què milers de persones van reclamar una resposta a la reivindicació de descentralització de París.
Macron s'enfronta a un tema espinós que fins ara els governs francesos no han volgut abordar: l'estatut polític de l'illa -més propera a Itàlia i que va ser annexionada a França el 1768-, on viuen unes 330.000 persones. Els bons resultats dels autonomistes, liderats per Gilles Simeoni, arriben després que el 2014 el Front de l'Alliberament de Còrsega anunciés el seu desarmament. Pè a Corsica compta ara amb dos terços del Parlament regional. Els sis membres d'En Marxa, el partit de Macron a la cambra corsa, han signat una declaració que reclama al president l'obertura d'un diàleg "sense tabús".
Els nacionalistes corsos no reclamen la independència sinó canvis constitucionals per obtenir de París un estatut especial que garanteixi l'"autonomia real". L'illa té una elevada dependència econòmica de París, un desenvolupament econòmic per sota de la mitjana francesa i una població envellida. Tot i que Macron s'havia mostrat obert a la reforma constitucional, últimament sembla haver descartat la idea.
Els corsos demanen també l'amnistia dels presos polítics, la cooficialitat del cors i que es reguli la compra de segones residències a l'illa, que té un important atractiu turístic.
Dilluns el president del Parlament, Jean-Guy Talamoni, va advertir contra "la incomprensible i perillosa negativa" de París a assumir un resultat electoral que demostra que "Còrsega és una nació i no només una entitat administrativa". Macron, en arribar a l'illa, ha participat en un homenatge a Claude Erignac, prefecte assassinat pels independentistes el 1998.