Macron aspira a liderar l'Europa sense Merkel

ParísEl president de França, Emmanuel Macron, guarda silenci. Una setmana després, encara no ha fet cap comentari –ni tan sols un tuit– del resultat de les eleccions a Alemanya. Fonts de l’Elisi, però, asseguren que Macron veu amb bons ulls els dos candidats que aspiren a convertir-se en cancellers, el socialdemòcrata Olaf Scholz, el més votat i probable successor d’Angela Merkel, i el conservador Armin Laschet. França no té preferències. Tots dos són “proeuropeus compromesos”, destacava la setmana passada el secretari d’estat d’Afers Europeus francès, Clément Beaune. “El nostre interès és que hi hagi ràpid un govern alemany fort”, defensava Beaune a France 2. 

Oficialment, França reclama una formació de govern a Berlín amb celeritat, però, per a Emmanuel Macron, el buit de poder que s’obre ara a Alemanya –i, per extensió, a la Unió Europea– suposa una oportunitat per tenir més protagonisme en l’escena europea. Ara que ningú li pot fer ombra, el president de França aspira a liderar el club comunitari i a consolidar el seu lideratge en solitari a Europa. Amb la sortida de Merkel, el centre de gravetat de l’eix franco-alemany deixa de ser a Berlín i se situa a París. Macron està disposat a aprofitar l’oportunitat i, de fet, ho té tot de cara: França ocuparà la presidència de torn de la UE el primer semestre del 2022 i, encara que ja hi hagués nou canceller al gener, el protagonisme recauria en Macron. A més, el futur canceller no tindrà, almenys d’entrada, el pes a Europa i al món que tenia Merkel. Un avantatge més per al president francès.

En clau de política interna, Emmanuel Macron vol aprofitar el nou escenari europeu i el seu lideratge per guanyar vots de cara a les eleccions presidencials que el país celebra a l’abril. Davant l’antieuropeisme exhibit per l’extrema dreta francesa, Macron aposta fort per Europa i necessita demostrar al seu electorat que França, gràcies a ell, té veu i vot a Brussel·les. Fa temps que es prepara per a aquest escenari. El president treballa en un nou discurs èpic i europeista com el que va fer fa quatre anys a la Sorbona per marcar les seves prioritats a la UE i donar un nou impuls al projecte europeu. Amb la crisi transatlàntica pel pacte militar entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit, a Macron –menyspreat per Washington al ser apartat de l’acord del Pacífic– necessita més que mai sentir-se protagonista a Europa. 

Oportunitat històrica

La retirada de Merkel li brinda una oportunitat històrica. Durant la campanya de les eleccions alemanyes, tant Scholz com Laschet van passar per l’Elisi, senyal inequívoc que la voluntat dels dos candidats és que el nou eix franco-alemany funcioni tan bé com fins ara. Tots dos suposen, amb matisos, una continuïtat en les polítiques de Merkel a Europa: Scholz, perquè fins ara era el ministre de Finances de Merkel al govern de coalició –ha cuinat al costat del ministre de Finances francès el fons de recuperació amb la mutualització d’una part del deute–, i Laschet, perquè és el seu successor com a líder de la CDU/CSU, tot i que aquest últim discrepa de les idees econòmiques de Macron. La gran incertesa en aquests moments per a París és quins partits entraran al nou govern alemany. Si finalment s’imposa la coalició Semàfor –amb els socialdemòcrates, els verds i els liberals–, la clau és qui ocuparà la cartera de Finances. 

Tot i que els liberals alemanys formen part de la família política europea de Macron, recelen de la unió fiscal. França, igual que Espanya i la resta de països del sud, aspira a aconseguir que la mutualització del deute que s’ha assajat amb el fons de recuperació, que caducarà el 2023, no sigui una mesura circumscrita a la pandèmia sinó que es converteixi en un sistema estable. El president francès també promou mesures com un salari mínim europeu i defensa que encara cal esperar per tornar a la disciplina fiscal, unes mesures que els liberals alemanys no veuen amb bons ulls.

Els ecologistes, en canvi, serien més propers a les idees econòmiques d’Emmanuel Macron –també a les seves propostes d’immigració–, però probablement no tindrien tanta simpatia pels plans d’impulsar un exèrcit europeu. Amb tot, la prioritat de França és que el poder de l’eix franco-alemany es mantingui. Des de l’Elisi admeten que França per si sola no pot fer avançar la UE. “A Europa, ser fort però estar sol no et serveix de gaire”, resumia el secretari d’estat d'Afers Europeus.