Macron aigualeix el pla climàtic que s’havia compromès a impulsar
Manté, això sí, la reforma de la Constitució per incloure-hi valors mediambientals
BarcelonaA París es va signar ara fa cinc anys l’acord global més important contra l’emergència climàtica. Dos anys després arribava a l’Elisi un flamant Emmanuel Macron compromès a mantenir el lideratge de França en la lluita climàtica. La revolta dels armilles grogues, que va esclatar com a rebuig precisament a un impost ecològic sobre els carburants, semblava haver congelat aquell compromís. Però l’ascens meteòric dels verds a les passades municipals franceses del juny ha empès de nou el president a moure peça. Aquell toc d’atenció a les urnes va coincidir amb la finalització dels treballs de la Convenció Ciutadana pel Clima, una experiència pionera de democràcia directa que va escollir a l’atzar 150 ciutadans francesos perquè treballessin durant tot un any per formular propostes concretes per combatre la crisi climàtica.
El 29 de juny, l’endemà de les municipals, Macron es va comprometre a acceptar “sense filtres” 146 de les 149 propostes formulades per la Convenció Ciutadana. Entre elles destaca la reforma de la Constitució francesa per incloure a l’article 1 els principis de “biodiversitat, medi ambient i lluita contra l’escalfament climàtic”, que ja aquell dia Macron va dir que efectuaria acompanyat d’un referèndum.
Aquesta mateixa setmana, en una nova reunió amb representants de la Convenció Ciutadana (tres dies abans de donar positiu de covid-19), el president francès va voler treure pit d’aquest compromís per reformar la carta magna. Però potser ho va fer perquè era un dels pocs que es mantenien intactes: la majoria dels altres han estat rebaixats o posposats, tal com denuncien les ONG. “La reforma de l’article 1 de la Constitució, fins i tot si s’arriba a fer amb èxit, no permetrà per si sola la renovació d’habitatges, la transformació de la indústria de l’automòbil, la transformació de l’agricultura, en resum, la descarbonització”, valora per a l’ARA Lucile Dufour, de la xarxa d’ONG climàtiques franceses Réseau Action Climat.
Moltes Constitucions del món inclouen principis mediambientals, però no gaires la lluita contra l’escalfament global. “La idea [amb la reforma francesa] és establir la prevalença de la protecció del medi ambient davant d’altres llibertats com les econòmiques i empresarials, i això és el que jo entenc que podria representar un gran pas que molts altres països no han assolit”, explica per telèfon Aude-Solveig Epstein, especialista en dret francès a la Universitat de París Nanterre. Epstein creu que incloure aquests principis a la carta magna permetrà al Consell Constitucional francès imposar legislacions mediambientals més ambicioses, però destaca que encara està pendent decidir la formulació concreta: en una primera proposta de redactat del govern es plantejava només “afavorir” la lluita contra el canvi climàtic.
Amb tot, Epstein també lamenta que la resta de propostes de la Convenció Ciutadana han quedat “molt diluïdes”. Unes propostes que, de fet, estaven formulades per poder aconseguir una reducció del 40% en les emissions de CO 2 de França el 2030. Aquest objectiu queda desfasat amb el nou compromís de la Unió Europea de pujar fins al 55% la reducció el 2030. “És imperatiu que França adopti aquest 55%” també com a objectiu nacional, reclama Dufour. Però les propostes que havien de servir per arribar al 40% han quedat aigualides i “els objectius anuals de reducció d’emissions imposats pel mateix govern francès no s’estan complint”.
Propostes rebaixades
Tot i que cal veure encara la lletra final del seu projecte de llei climàtica, que portarà a finals de gener al Parlament, entre els canvis que ja s’han anunciat a les propostes ciutadanes hi ha l’ajornament de la renovació energètica dels habitatges, que es demanava per al 2024; es posposa la fi de la venda dels vehicles més contaminants del 2025 al 2030; s’abandona el pla d’inversió massiu en el ferrocarril, i s’elimina la proposta de prohibir els vols interns que es puguin fer en menys de cinc hores de tren.
Macron va posar la crisi del covid-19 i la necessitat d’un ampli suport social com a excuses. “Qualsevol pla de recuperació del covid ha d’estar alineat amb l’Acord de París”, recorda Dufour, que remarca que la ciutadania francesa el que reclama precisament són mesures més dràstiques, tal com demostra el fet que 150 ciutadans escollits a l’atzar hagin proposat una agenda tan ambiciosa. Epstein, per la seva banda, no dubta del “compromís ecològic de Macron -diu-, ¿però quina ecologia és aquesta? La de la sostenibilitat del sector empresarial, una ecologia dèbil”.
