Macri s’imposa a l’Argentina
Els primers resultats atorguen la victòria al candidat conservador per davant del kirchnerista Scioli
Buenos AiresMai en els 200 anys d’història de l’Argentina havia calgut una segona ronda electoral o ballottage per decidir qui havia de ser el president del país sud-americà. Però són molts els que han recordat aquests dies l’any 2003, quan l’expresident Carlos Menem (1989-1999) va estar a punt d’enfrontar-se a les urnes en segona ronda amb l’expresident Néstor Kirchner (2003-2007) i va abandonar la cursa presidencial al·legant que s’havia gestat un frau en contra seu. En realitat, totes les enquestes li pronosticaven una contundent derrota i Néstor Kirchner va ser proclamat president de l’Argentina amb un 21% dels vots obtinguts en la primera volta de les presidencials. Començaven així els 12 anys dels Kirchner al poder.
Amb els primers resultats escrutats, a l’hora de tancar aquesta edició, el conservador Mauricio Macri s’imposava per sis punts al candidat kirchnerista Daniel Scioli. A la seu electoral de Macri es respirava optimisme. L’ambient al búnquer de la coalició Cambiemos era de festa i d’estar fent història. El sol fet d’haver forçat la segona volta era motiu suficient per omplir d’esperances els seguidors del també líder d’aquesta coalició nascuda com a front comú antikirchnerista aquest 2015, però és que, a més, els sondejos a peu d’urna de dues televisions els donaven la victòria. “Estem molt contents amb això que ha passat avui a l’Argentina. Volíem venir a donar un missatge d’alegria”, va destacar Marcos Peña, mà dreta del candidat.
L’últim govern no peronista -el cas de Macri- que va ocupar la Casa Rosada va ser el de l’expresident Fernando de la Rúa, recordat per haver abandonat la seu presidencial en helicòpter el desembre del 2001 en plena crisi del corralito. Hi ha una màxima a l’Argentina que diu que “cap govern no peronista pot governar el país”, especialment perquè els sindicats són peronistes i poden ofegar amb el seu poder qualsevol governant. De fet ja li va passar a l’expresident Raúl Alfonsín, quan, després de recuperar-se la democràcia el 1983, va suportar una desena de vagues generals.
A l’hotel de la ciutat de Buenos Aires situat a pocs metres de la Casa Rosada hi havia l’oficialista Daniel Scioli, actual governador de la província de Buenos Aires i l’aposta del kirchnerisme per mantenir viu el seu projecte polític. Scioli s’ha mostrat en tota la campanya electoral conciliador. Ha assegurat que pensa mantenir els èxits de la política kirchnerista i corregir-ne els errors. Ho va recordar de nou a les portes del seu col·legi electoral quan va demanar als argentins que votessin amb “consciència, com demana el papa Francesc”.
La clau d’aquestes eleccions ha sigut el vot dels indecisos, però també el del peronista antikirchnerista. El kirchnerisme va sorgir amb força el 2003 com un corrent dins del peronisme, moviment polític que tant pot ser d’esquerres com de dretes segons calgui, fundat pel tres cops president de l’Argentina, el tinent general Juan Domingo Perón.
Però els últims anys, el kirchnerisme ha trencat amb el peronisme tradicional i s’ha enfrontat als seus principals barons, de manera que ha generat una forta divisió entre kirchneristes i peronistes de veritat.
En aquesta històrica i inèdita segona ronda electoral, els votants peronistes de tota la vida han hagut de triar entre ser fidels a Perón votant l’oficialista Daniel Scioli, que vol reconciliar tot el moviment; o bé tirar per l’opció antikirchnerista, liderada per Mauricio Macri, alcalde de Buenos Aires.
El futur de Cristina Fernández
La presidenta sortint de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, abandonarà la Casa Rosada el 10 de desembre i s’acabarà així una de les etapes de la vida política argentina de més èxit -per a uns- o una de les més populistes, clientelistes i pitjors -per a d’altres-. La divisió sobre aquesta qüestió entre els argentins és absoluta, i ha generat grans tensions polítiques, socials i familiars els últims anys. Quan deixi de ser la cap d’estat, Fernández marxarà a viure a la província de Santa Cruz, on va residir molts anys i d’on era originari el seu marit, el difunt expresident Néstor Kirchner, mort el 2010 d’un atac de cor. Perdrà els aforaments, ja que no tindrà cap responsabilitat pública, i la justícia tindrà més fàcil investigar amb més deteniment els escàndols de corrupció al seu voltant, especialment els que la relacionen a ella i al seu fill en un suposat entramat d’enriquiment il·lícit. També deixarà de ser vicepresident el polèmic Amado Boudou, investigat per la justícia i imputat en una desena de causes per suposat enriquiment il·lícit i tràfic d’influències.
Fernández crida a votar amb “memòria”
Votar “amb memòria”. Això és el que va demanar ahir als argentins l’encara presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández. Davant d’una més que probable derrota del seu llegat, va assegurar que en aquests últims 11 anys el país ha fet un “salt qualitatiu” i que els ciutadans haurien de recordar “com estaven i on eren el 2003”, quan el seu marit i predecessor en el càrrec, Néstor Kirchner, va assumir la presidència. “El futur serà el que vulguin els argentins i el que defineixin els argentins amb memòria i amb la certesa que res és per sempre i que les coses cal cuidar-les”, va deixar anar Fernández. Tot plegat just després d’emetre el vot en una roda de premsa improvisada que va allargar-se força més del previst. Segons ella, el futur mandatari haurà de saber ubicar l’Argentina en el “lloc correcte” en un món bipolar. En referència als atemptats de París, Fernández va dir que, igual que el Maig del 68, “aquest novembre francès també marca un punt d’inflexió al món”. “Crec que estem en un món molt complex, on ja no es debat per idees”, va concloure.
