Macedònia del Nord exigeix poder entrar per fi a la UE
Malgrat que fins i tot s'ha canviat el nom, França i Holanda s’hi oposen
Brussel·lesPaïsos com Albània, Bòsnia, Kosovo, Sèrbia o la rebatejada Macedònia del Nord estan envoltats de països europeus, però fa dues dècades que esperen poder entrar a formar part del club de la Unió Europea. El2013 Croàcia va ser el primer a poder entrar-hi, però la resta de casos han quedat en una llista d’espera de candidats oficials que fa anys que fan reformes per acontentar una Unió Europea que, de moment, no està disposada a deixar-los entrar, ni tan sols a Macedònia del Nord, que s’ha rebatejat per abandonar l’Antiga República Iugoslava de Macedònia i que compta amb un govern liberal i pro europeista.
“Vull ser honest amb vostè: no tots els estats membres estan preparats per decidir obrir les negociacions els pròxims dies”, va dir dimecres el president del Consell Europeu, Donald Tusk, al president de Macedònia del Nord, Stevo Pendarovski, després de reunir-s’hi a Brussel·les. L’honestedat de Tusk no és gratuïta. Des de les institucions europees, ja fa dos anys que estan convençuts que Macedònia del Nord i Albània estan preparades per començar el procés d’entrada a la Unió Europea, però sempre han acabat topant amb el veto dels 28 estats membres, que ho han de decidir per unanimitat.
La Comissió Europea va tornar a recomanar la setmana passada als estats de la UE que donin llum verda a les negociacions d’entrada amb Albània i Macedònia i aquests ho discutiran amb els ambaixadors demà i després a la cimera de finals d’aquesta setmana. Però els estats no estan d’acord amb la Comissió i, oficialment, creuen que ni Albània ni Macedònia del Nord estan preparades. Els motius darrere aquests vetos són més complexos.
D’entrada, els Balcans són una zona en plena ruta migratòria que la UE s’ha esforçat en tancar però que en l’Europa de les fronteres de ferro genera moltes reticències. La UE també té por de la complexitat ètnica i nacional dels països que van protagonitzar l’últim conflicte bèl·lic que s’ha viscut en territori europeu. Oficialment França, per exemple, hi és reticent perquè creu que abans de sumar nous membres, la UE té molts problemes interns a resoldre i s’ha de refundar. “Crec que en la ment de Macron hi ha el fet que ja hi ha prou problemes sent 27per afrontar-ne de nous”, explica la directora d’Europa i geopolítica del think tank Friends of Europe, Shada Islam. Aquesta organització va acollir dimecres una xerrada amb el nou president de Macedònia del Nord, Stevo Pendarovski, que va reclamar començar immediatament les negociacions amb la UE. També hi ha, però, la por de França a perdre influència si la UE continua estirant-se pel costat més pròxim a Alemanya.
Segons Shada Islam, és important que s’enviï un missatge positiu a Macedònia del Nord, que fins i tot s’ha canviat el nom cedint en una llarga disputa amb Grècia per poder entrar a l’OTAN i la Unió. “Diuen que han fet els deures i s’estan frustrant i s’impacienten, necessiten certesa”, explica aquesta experta.
Per això, advoca per, com a mínim, donar una data clara d’inici. Islam, com el mateix Stevo Pendarovski, no creu que aquesta setmana hi hagi llum verda dels estats, però sí que reclama que, com a mínim, es fixi una data que permeti continuar les reformes en positiu. Si no, el mateix president macedoni tem que s’acabi anant a unes eleccions anticipades que s’enforteixin “les forces radicals i nacionalistes”. “Sense l’expectativa d’un ingrés a la UE la motivació no és la mateixa”, deia el president en una entrevista al Frankfurter Allgemeine. Per a Islam, el que és un error és que Brussel·les proposi donar llum verda a paquets de països, ara Albània i Macedònia del Nord, perquè “és millor analitzar-los individualment per més pràctic que sigui en el terreny polític fer-ho de manera conjunta”.