Macedònia del Nord, un part amb fòrceps
Atenes i Skopje formalitzen l’acord del nou nom, que encara ha de superar molts obstacles
BarcelonaDesprés de trenta anys de disputes i manifestacions massives en contra als dos costats de la frontera, Atenes i Skopje han signat aquest diumenge un acord històric per posar un nom definitiu a l’estat que es va independitzar de Iugoslàvia el 1991. Grècia s’havia negat des d’aleshores a reconèixer el nom de Macedònia, perquè és el mateix de la seva regió del nord, bressol d’Alexandre el Gran. La solució provisional amb què el nou estat va entrar a l’ONU era FYROM (Antiga República Iugoslava de Macedònia), però la negativa d’Atenes bloquejava l’entrada a la UE i l’OTAN del petit país balcànic (2,1 milions d’habitants), en el context de l’est d’Europa, una regió on Rússia no para de guanyar influència. La solució de compromís prevista a l’acord és sui generis: República de Macedònia del Nord. Els seus habitants sí que es diran macedonis, com la llengua que parlen.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, i el seu homòleg macedoni, el socialdemòcrata Zoran Zaev, han protagonitzat la cerimònia que oficialitza l’acord a la paradisíaca reserva natural dels llacs de Prespes, que els dos països comparteixen amb Albània.
L’acord, però, encara ha de superar molts obstacles: una incerta aprovació dels dos Parlaments i un referèndum al país rebatejat. “Tenim la responsabilitat històrica que aquest acord no sigui suspès: confio que ens en sortirem”, ha dit Tsipras, que dissabte va superar pels pèls una moció de censura al Parlament grec per haver acceptat l’acord, que molts consideren una traïció en tota regla. A la ciutat macedònia de Bitola, a pocs quilòmetres de la frontera amb Grècia, els manifestants omplien els carrers amb banderes macedònies i el lema “Això és Macedònia”. A l’altre costat, a la ciutat de Pisoderi, una enorme bandera grega presidia una protesta enmig de xocs amb els antiavalots. Set de cada deu grecs s’oposen a l’acord, segons una enquesta del diari Proto Thema publicada dissabte. I és que la qüestió ha sigut sempre sensible i ha polaritzat la societat grega en els últims trenta anys: a Grècia es viu com una amenaça sobre la seva sobirania i la seva antiga cultura.
“És comprensible que molts grecs tinguin inquietuds sobre l’acord perquè la disputa té arrels profundes i Atenes ha de fer concessions, però també hi ha molta hipocresia sobre aquest tema -explica a l’ARA el periodista Nick Malkoutzis-. Durant l’última dècada els dos grans partits [els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok] defensaven un nom compost amb un adjectiu geogràfic que funcionés a escala nacional i internacional. Ara que Tsipras ho ha aconseguit, diuen que és dolent per a Grècia”. Fa només uns mesos centenars de milers de grecs es manifestaven contra l’acord.
Un diputat neonazi fugat
A Atenes la qüestió està pujant de to. Divendres un diputat del partit neonazi Alba Daurada -la tercera força al Parlament grec- va demanar durant el debat de la moció de censura la intervenció de l’exèrcit per derrocar el govern després que un diari ultraconservador cridés textualment a executar Tsipras. El diputat, Konstantinos Barbarusis, va ser expulsat del partit i està fugat des que se li va obrir un procés per alta traïció: la policia li va perdre la pista quan es va saltar un control a 180 quilòmetres per hora.
Al costat macedoni les coses no pinten més fàcils, i més tenint en compte la capacitat d’influència que pot arribar a tenir Rússia sobre una opinió pública dividida i de majoria eslava, a la llum de les acusacions d’ingerència de Moscou en altres eleccions i referèndums. “Els dos països hem de deixar enrere el passat i mirar cap al futur: som prou audaços per fer-ho”, ha assegurat Zaev, que va arribar al poder fa poc més d’un any.