Internacional30/11/2016

L’últim viatge del Comandante

Les cendres de Castro inicien la ruta cap a Santiago en una urna de fusta embolicada amb la bandera cubana

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaEl dol per Fidel Castro arriba avui a l’equador amb l’inici de la ruta per tot el país que portarà les seves cendres des de l’Havana fins a Santiago de Cuba, la ciutat on es va criar i que té un valor simbòlic enorme perquè es des d’on van sortir els barbuts revolucionaris per acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista. Ara, gairebé 58 anys després, les restes del Comandante fan el viatge de l’anomenada Caravana de la Llibertat però a la inversa, per finalment ser enterrades al cementiri de Santa Ifigenia, que rep el nom d’una princesa etíop encarregada d’estendre el cristianisme pel seu país.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest matí poc després de les 7 del matí, en hora cubana, les cendres de Castro han estat retirades de la seu del ministeri de les Forces Armades, en una urna de fusta de cedre embolicada en una bandera cubana. Dos soldats han estat els encarregats de col·locar el recipient en un remolc militar decorat amb flors blanques per iniciar el seu viatge a Santiago, informa l'agència Efe.

Cargando
No hay anuncios

A l'acte solemne ha assistit el president Raúl Castro, membres de l'alta direcció del Govern i del governant Partit Comunista, així com l'esposa del líder cubà desaparegut, Dalia del Soto, i alguns dels seus fills, Alex i Tony. El ministre de les Forces Armades, el general Leopoldo Cintra Fredes, i el primer viceministre, el també general Ramón Espinosa, anaven a bord del primer vehicle del seguici fúnebre, custodiant el següent vehicle que portava les restes del Comandante.

Des de primeríssima hora, milers de cubans esperaven a les voreres dels carrers per on passa la comitiva per donar l'últim adéu a les restes mortals de Fidel Castro. Una multitud ordenada i silenciosa abarrotar els voltants de la plaça, cèntric carrer 23 de la barriada de la reserva i el moll, en un cordó controlat per militars, per tot el recorregut per on va passar també el seguici fúnebre amb les restes incinerades de Castro.

Cargando
No hay anuncios

La cerimònia d’inhumació serà diumenge a les set del matí -a les dues de la tarda a Catalunya- i les cendres descansaran al costat dels cubans que el castrisme ha elevat a la categoria d’herois i mites, com el pare de la independència, José Martí. Fidel, l’home omnipresent i totpoderós en les últimes sis dècades a l’illa, rebrà allà tots els honors.

Sis dècades després

Cargando
No hay anuncios

Però abans d’arribar al cementiri, el comitè organitzador dels homenatges a Castro ha preparat una caravana que emularà el camí que l’exèrcit rebel de Fidel, el seu germà Raúl i el Che Guevara van fer entre el 2 i el 8 de gener del 1959. Aleshores la comitiva revolucionària va recórrer 12 de les 15 províncies cubanes i es va aturar a Camagüey, Manacas, Colón, Matanzas i l’Havana, on els rebels van fer l’entrada triomfal. “Pel que sembla s’ha conquerit la pau, però no hem de ser optimistes”, deia Castro en un discurs a la localitat de Colombia, on parlava als presents de la “preocupació” que sentia per la “responsabilitat davant la història i davant el poble de Cuba”.

Cuba enterra Castro sense els grans líders mundials

Cargando
No hay anuncios

El comitè no ha detallat quins seran els actes ni les parades que farà la comitiva, però el traçat del recorregut i la planificació d’una ruta de mil quilòmetres durant quatre dies evidencia l’alta simbologia que el govern reserva per a l’últim adéu a l’expresident, que va estar al capdavant del seu país fins que els problemes de salut li van fer cedir el poder al seu germà Raúl el 2006 de manera provisional, i oficialment dos anys després.

Tornada a casa

Cargando
No hay anuncios

Santiago serà el final de trajecte, el tancament d’un cercle que el líder desaparegut i els seus companys van iniciar anys abans que triomfés la revolució en aquesta Ciutat Heroïna per al castrisme. El 1953 el llavors advocat Fidel Castro va organitzar l’assalt a la caserna de Moncada, una acció que el va portar a judici i que li va acabar donant certa popularitat internacional després de denunciar tortures durant la detenció. D’aquella vista és la recordada sentència en què Castro afirma: “Condemneu-me, la història m’absoldrà”. Sense sorpreses, l’edició digital del Granma feia una lectura més èpica del significat que el règim ha volgut donar a aquesta Caravana de la Llibertat a la inversa assegurant que aquesta tornada a casa és l’evidència de la continuïtat de l’obra de Fidel. En qualsevol cas, el viatge serà l’últim que emprengui Castro, o el que queda d’ell.