Lula, al centre de la diana

São PauloLuiz Inácio Lula da Silva és la reina en el tauler d’escacs en què s’ha convertit la política brasilera. L’exsindicalista que va canviar la composició social del país en els vuit anys que va ocupar la presidència -entre el 2003 i el 2010- segueix sent el polític més influent i l’únic capaç de fer que el Partit dels Treballadors (PT) torni a guanyar les presidencials del 2018. Després de mesos de rumors, Lula s'acaba de postular per ser candidat: “Tindré 72 anys i l’empenta d’algú de 30”, va clamar.

Però Lula protagonitza actualment dos processos judicials paral·lels en què hi ha implicades empreses constructores acusades de corrupció. El primer cas s’inclou en una de les ramificacions de l’operació Lava Jato (la macrotrama de corrupció de la petroliera estatal Petrobras), en què s’investiga l’ús que va fer la família de l’expresident Lula d’una propietat rural que hauria sigut reformada per una constructora que cometia frau en licitacions i pagava comissions il·lícites. El jutge ha autoritzat la Policia Federal a indagar si aquestes obres s’emmarcarien en un procés de canvi de favors.

El segon front obert del carismàtic polític fa referència a una actuació de la Fiscalia de São Paulo que prova d’aclarir si l’expresident va ocultar la propietat d’un apartament de luxe a la localitat turística de Guarujá. L’immoble va ser reformat per una altra constructora acusada de pràctiques corruptes. Lula i la seva esposa, Marisa Letícia, estan citats a declarar d’aquí pocs dies en relació amb aquest cas.

Amistats perilloses

Més enllà que es demostri si hi ha hagut amistats perilloses entre l’expresident i les grans constructores brasileres que estan ara sota investigació, el que està en joc és quins actors dominaran la política brasilera a mitjà termini. I aquesta qüestió és tan cabdal que explica la vehemència tant dels tradicionals aliats de Lula com dels sectors més conservadors, que hi veuen l’oportunitat de desfer-se per KO del seu principal adversari.

El Partit dels Treballadors passa per les hores més baixes dels seus 36 anys d’existència. L’actual presidenta, Dilma Rousseff, també viu moments complicats, ja que està enmig d’un procés d’'impeachment' i bat rècords de desaprovació. Les investigacions de corrupció a Petrobras han tocat el cor de l’organització -l’extresorer ja ha sigut condemnat- i el Tribunal Superior Electoral investiga el finançament de les últimes campanyes electorals. Alhora, el país està en recessió, i l’atur i la inflació castiguen els sectors més populars, d’on tradicionalment s’ha nodrit de vots l’esquerra brasilera.

Salvació per al PT

Enmig d’aquesta tempesta, Lula representa la salvació del partit. Tot i la crisi econòmica, la corrupció i el desgast de la quarta legislatura seguida en el poder, les enquestes segueixen mostrant que l’exsindicalista seria l’únic capaç de derrotar Aécio Neves, l’últim candidat del Partit Socialdemòcrata del Brasil (PSDB), en els comicis del 2018. “Lula no és el nostre pla B, des de sempre ha sigut la nostra primera i única opció per a les pròximes presidencials”, indicava fa pocs dies el president del partit, Rui Falcao.

El PT s’ha mobilitzat perquè el carismàtic líder se’n surti. “Lula és víctima d’una gran injustícia, segur que superarà aquesta situació, perquè el Brasil, l’Amèrica Llatina i el món necessiten líders com ell”, assegurava aquesta setmana Rousseff. En aquesta mateixa línia, el ministre de la Casa Civil, Jacques Wagner, un dels pesos pesants de l’actual executiu, exposava que “Lula és el blanc d’una veritable caça a un líder nacional, és víctima d’atacs sistemàtics i constants, amb fuites selectives d’informació i un veritable judici previ”.

Cardoso, contra les cordes per un embolic familiar

Lula no és l’únic expresident en una situació compromesa. El seu predecessor, Fernando Henrique Cardoso, serà investigat per la Policia Federal arran de les denúncies de qui va ser la seva amant durant sis anys, la periodista Mirian Dutra, extreballadora de la Rede Globo. Dutra ha revelat per sorpresa que, fruit d’una relació extraconjugal amb qui acabaria sent president, va tenir un fill (i dos avortament, pagats per Cardoso). Sempre segons l’examant, que actualment viu a Madrid, el dirigent va ajudar-la econòmicament amb un contracte laboral fictici d’una empresa de logística, a través del qual rebia remeses de 3.000 dòlars mensuals. Malgrat que les dues proves de paternitat fetes sense consentiment matern van donar negatiu, Cardoso sempre ha tingut una relació d’afecte amb el seu suposat fill, a qui, segons la mare, li va comprar recentment un pis a Barcelona de 200.000 euros. El PT i els partits aliats al Congrés ja han demanat que la Fiscalia obri una investigació per saber si Cardoso va cometre algun delicte fiscal en l’enviament de fons a l’estranger i perquè s’aclareixi si l’empresa que va utilitzar l’expresident per fer les remeses es va veure afavorida per algun contracte públic.