Lukaixenko amenaça la UE amb tallar el gas rus

BarcelonaVa ser l'administració de George Bush qui el va titllar de "l'últim dictador d'Europa". Després de 27 anys al poder –hi és des del 1994– i amb el suport del seu "amic" Vladímir Putin, a Aleksandr Lukaixenko no li tremola el pols a l'hora de tensar, cada cop més, la relació amb la Unió Europea. El conflicte que ha esclatat els últims dies, arran de la situació a les fronteres bielorusses amb Lituània, Letònia i sobretot Polònia, creix. I aquest dijous, el mandatari ha amenaçat Brussel·les amb tallar el gas rus que passa pel seu país –i que es dirigeix a la resta del continent per abastir bona part dels països de la UE– com a resposta a les noves sancions comunitàries contra el seu règim.

"Nosaltres donem calefacció a Europa [pel gasoducte rus Yamal-Europe] i ells, a sobre, ens amenacen amb tancar la frontera [amb Polònia]. ¿I si nosaltres tanquem el pas del gas natural?", s'ha preguntat Lukaixenko, segons l'agència oficial Belta, durant una reunió amb el consell de ministres. "[El gas] no pot anar a través d'Ucraïna, ja que la frontera russa està tancada allà. No hi ha rutes a través dels països bàltics. Si el tallem [el gas] per als polonesos i, per exemple, per als alemanys, ¿què passarà llavors?", ha insistit el president, que s'ha mostrat especialment molest per l'advertència de Polònia de tancar, per a tothom, la seva frontera amb Bielorússia. "Jo recomano als líders de Polònia, als lituans i a altres eixelebrats que pensin abans de parlar [...]. Si ens imposen sancions addicionals, indigeribles i inacceptables per a nosaltres, hem de contestar. No ens podem quedar aturats".

D'aquesta manera, Lukaixenko –que ha protagonitzat un any de repressió sense fre al seu país després de les eleccions de l'estiu del 2020, denunciades per frau per tota l'oposició– ha tocat dues de les tecles que fan més mal a Brussel·les.

D'una banda, la immigració: no hi ha cosa que la UE temi més que una “crisi migratòria”. Minsk ho sap i per això està enviant centenars o milers de refugiats a les fronteres bielorusses que limiten amb territori comunitari per castigar els països comandats per Brussel·les per haver donat suport als opositors bielorussos que, precisament, han trobat exili en estats de la UE. Com apuntava la investigadora sènior del CIDOB Blanca Garcés fa uns dies en aquestes pàgines, tot plegat és un peatge per l'estratègia dels últims anys de la UE d'externalitzar les fronteres: convertir-se en dependent dels estats veïns en el control d'aquests límits fa que sigui vulnerable a l'hora de rebre xantatge. Bielorússia se suma a la llista de Turquia o el Marroc.

I l'altra tecla és el gas i la dependència energètica. La Unió Europea és el tercer consumidor d’energia del món, després de la Xina i els Estats Units, però té poques reserves pròpies. Com a conseqüència, l’economia europea depèn en gran manera de la importació d'energia d’altres llocs del planeta per cobrir la seva demanda, així que és altament vulnerable a qualsevol alteració dels mercats i de la política internacional. En aquest cas, Rússia és el proveïdor de gas més gran: el 2020, dels 394.000 milions de metres cúbics que va consumir el club comunitari, el 43% venien de Moscou. A les portes del fred i davant l'arribada d'un hivern amb possibles problemes de subministrament, el gas agafa encara més valor geopolític i Bielorússia –amb la sempre present ombra del Kremlin– juga les seves armes.

El gasoducte que passa per Bielorússia, el Yamal-Europa, té capacitat per transportar 33.000 milions de metres cúbics anuals a la Unió Europea. Però és cert que, en l’àmbit comunitari, existeixen altres vies perquè arribi el gas rus: el Turkstream, per Turquia; el South Stream, a través del mar Negre, o el Nord Stream, a través del Bàltic. En tot cas, un suposat tancament de l'aixeta bielorussa perjudicaria especialment països com Polònia, Alemanya, Eslovàquia i la República Txeca. Diversos experts, però, dubten que Lukaixenko materialitzi la seva amenaça perquè, fent-ho, podria perjudicar la "confiança" europea amb el gas rus a llarg termini.

Amb tot, Brussel·les ha respost i ha volgut deixar clar que es manté immòbil i que no es deixarà "intimidar", informa Júlia Manresa Nogueras. "El gas és un recurs que no s'ha de fer servir amb objectius polítics, com tampoc els humans", ha dit una de les portaveus d'Afers Exteriors de la Comissió. Per ara, doncs, la Unió Europea defensa les mesures que ha aplicat i, de fet, ja estudia ampliar-les en un debat que mantindran previsiblement els ministres d'Exteriors dilluns.

Una "guerreta"

Però el discurs de Lukaixenko –el més extens des que s'ha intensificat la crisi a les fronteres– no ha acabat aquí. En la mateixa trobada amb el consell de ministres ha demanat al seu ministre de Defensa i al KGB que garanteixi la seguretat de la frontera polonesa, on creu que "es pot provocar un conflicte". Segons Minsk, Varsòvia manté 15.000 efectius desplegats al límit fronterer. "Heu de tenir plans de contraatac, Déu no ho vulgui. Ho hem de prevenir tot, perquè no ens muntin una guerreta a la frontera i no estiguem preparats", ha argumentat Lukaixenko.

Els enviaments a la frontera sembla que seguiran. Aquest dijous, de fet, Polònia continuava denunciant que l'estratègia "gàngster" de Lukaixenko no s'atura: les autoritats bielorusses, a través d'ambaixades o agències oficials, busquen "potencials viatgers" per oferir-los visat i viatge organitzat fins a Minsk per "llançar-los", després, a les fronteres de la UE. Es calcula que han arribat a Minsk desenes d'avions procedents del Marroc, Síria, l'Iran, Qatar, Somàlia, l'Índia, Sri Lanka, Algèria, Líbia, el Iemen, Sud-àfrica i fins i tot Veneçuela.

En aquest sentit, Brussel·les ha recordat que s'estudia l'opció d'ampliar les represàlies a les aerolínies que estan col·laborant amb Bielorússia per traslladar persones des de diversos països d'origen (una trentena) fins a Minsk.