L’ONU adverteix que els retorns massius de refugiats estan prohibits

Brussel·lesPoques hores després que els líders europeus aprovessin el polèmic acord amb Turquia per aturar el flux migratori cap al continent, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va clamar ahir contra la decisió de retornar els immigrants que arriben a Grècia. “En aquesta cambra s’ha instat molts estats d’arreu del món a atendre els refugiats. Ara aquesta demanda s’ha d’adreçar a Europa”, va proclamar el director de l’agència de l’ONU, Filippo Grandi, en una intervenció al Parlament Europeu.

Grandi va expressar la seva “profunda preocupació” pel pacte i va posar en dubte que respecti el dret internacional. I és que, segons els estàndards de protecció internacional, un asilat només pot ser deportat a un país si aquest assumeix la responsabilitat de tramitar la seva sol·licitud i és capaç de complir les normes internacionals d’asil, com ara oferir a les persones educació, assistència social, salut i feina. Aquestes condicions gairebé no s’han complert per als 2,5 milions de refugiats que ara mateix hi ha a Turquia. “L’expulsió col·lectiva està prohibida per la Convenció Europea de Drets Humans, i un acord que sembla que estableix l’expulsió directa d’estrangers cap a un tercer país no és compatible amb la legislació europea ni amb la legislació humanitària internacional”, va recordar Vincent Cochetel, responsable de l’ACNUR a Europa.

Brussel·les, per contra, s’entossudeix a afirmar que la deportació d’immigrants arribats a les illes gregues és legal. La base d’aquest acord s’emmarca en el pacte de readmissió de tercers països entre Atenes i Ankara, del 2002. Segons la directiva europea sobre el procediment d’asil, la UE es pot negar a oferir protecció internacional a un demandant si un tercer país, que no sigui membre de la UE, és considerat “país segur” per al sol·licitant d’asil. “Hem decidit que Turquia és un país segur”, va resoldre el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons van confirmar ahir fonts comunitàries, però, encara hi ha serrells legals que caldrà resoldre en els pròxims dies.

La mateixa normativa estipula que el tercer país ha d’assegurar que no perseguirà els sol·licitants d’asil per raó de raça, sexe, religió, nacionalitat o opinió política i que no hi haurà el risc que pateixin cap dany físic. Una màxima que podria no complir-se en el cas dels kurds iraquians o sirians retornats a Turquia.

Tot i que Juncker es va mostrar “segur” de la legalitat de l’acord amb Ankara, el Tribunal Europeu de Justícia podrà examinar si realment és així. Potser per això el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va reconèixer ahir que preferia ser “cautelós” en relació amb els aspectes legals de l’acord. Cal tenir en compte que Turquia no ha ratificat la Convenció de Ginebra, en què es fixen els drets dels refugiats. De moment, només els sirians poden demanar asil al país euroasiàtic, i això complica la situació d’altres persones que fugen de conflictes, com els iraquians, els eritreus o els afganesos. Si el pacte tira endavant, aquestes nacionalitats també podran demanar protecció internacional a Turquia, tot i que les perspectives que les seves sol·licituds prosperin seguiran sent molt baixes.

El reassentament, voluntari

Perquè Turquia accepti totes les persones que arribin a les illes gregues, Ankara va exigir que els refugiats sirians que hi ha al país puguin anar a la UE, tot i que encara no n’hi ha xifres concretes. El mecanisme, però, serà voluntari, igual que el compromís de la UE del juliol passat d’acollir 22.000 refugiats des de Jordània o Turquia, dels quals només se n’han distribuït 3.407. Hongria ja ha amenaçat de vetar l’acord si s’obliga els països a acollir més persones.

Amb tot, encara caldrà analitzar les conseqüències que tindrà el pacte sobre les vides del refugiats. Es tracta de persones que es juguen la vida al mar Egeu i que, després, seran retornades a Turquia en contra de la seva voluntat.