L'ONU aprova per àmplia majoria el primer Tractat Internacional de Comerç d'Armes

BarcelonaL'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat aquest dimarts el primer Tractat Internacional de Comerç d'Armes. 154 dels 193 estats membres hi han votat a favor. Com ja s'esperava, Síria, Corea del Nord i l'Iran –que la setmana passada van bloquejar l'acord– hi han votat en contra, i 23 països s'han abstingut.

L'aprovació arriba després de més d'una dècada de negociacions. La negativa de Damasc, Pyongyang i Teheran a acceptar el tractat en la primera votació –celebrada per delegacions nacionals a l'ONU la setmana passada– va forçar a portar el Tractat a l'Assemblea General, perquè la setmana passada hauria fet falta un 'sí' unànime. Aquest dimarts es donava per fet que s'aprovaria perquè a l'Assemblea n'hi ha prou amb l'aprovació d'una majoria.

Un dels principals objectius del Tractat és evitar abusos contra civils i mantenir les armes fora de l'abast de grups terroristes. L'acord prohibeix als estats exportar armes convencionals a països on puguin ser utilitzades per a crims de guerra o contra la humanitat. També estableix obligacions vinculants perquè els estats evitin l'arribada d'armes al mercat negre.

Un dels principals exportadors d'armes mundial, Rússia, va abstenir-se, malgrat que es temia la possibilitat que a últim moment votés en contra del Tractat. L'ambaixador rus a l'ONU, Vitali Txurkin, ha dit que un "defecte" destacable de l'acord és que no hi ha cap punt que especifiqui la prohibició d'enviar armes a entitats no estatals. El seu homòleg sirià, Baixar Jaafari, ha argumentat el vot en contra de Damasc dient que el seu país no estava en contra de regular el comerç d'armes sinó que es negava a un esbós que no feia referència a l'armament de "grups terroristes". Alguns dels països que accepten el tractat, ha dit, estan "plenament disposats a armar grups terroristes [a Síria] amb tot tipus d'armes letals".

Els darrers intents d'aprovar el tractat van trencar-se l'any passat després que els Estats Units, seguits de Rússia i la Xina, demanessin més temps per considerar-lo.