L’ONU, llums i ombres
La institució celebra 70 anys i encara un futur amb grans reptes i la necessitat de reformar-se
WashingtonLes Nacions Unides es van construir sobre les cendres i contra les atrocitats de la Segona Guerra Mundial. Durant set dècades la institució ha crescut i ha impulsat el multilateralisme per preservar la pau i la seguretat, fomentar el respecte als drets humans i promoure el desenvolupament a tot el món.
El balanç de la seva llarga història, però, té llums i ombres. La massacre de Srebrenica o el genocidi de Ruanda encara ressonen avui com els seus fracassos més grans. Les Nacions Unides han mantingut en alguns casos la promesa de salvar la humanitat del “flagell de la guerra” -enunciada en la seva carta fundacional-, tot i que en molts altres no ho han aconseguit. “En aquest punt, l’ONU no ha sigut gaire exitosa. Ho ha sigut quan les Nacions Unides i el seu Consell de Seguretat són capaços de prendre decisions”, afirma Thomas Weiss, expert en organitzacions internacionals i professor de la universitat CUNY de Nova York.
Weiss posa com a exemple de paràlisi i inacció de l’ONU la guerra civil de Síria. Però aquest conflicte també mostra les dues cares que té la institució internacional. “Al mateix temps que assenyalem la incapacitat del Consell de Seguretat de rescatar les víctimes sirianes, observem com un gran nombre de treballadors humanitaris de les Nacions Unides ajuden milions de desplaçats interns i refugiats”.
Aquest vessant social i de cooperació és el més valorat quan es mira l’univers de l’organisme. Al llarg dels anys, els seus programes han ajudat a treure milions de persones de la pobresa extrema, han rescatat víctimes atrapades en conflictes, han evitat la mort de nens i nenes per malalties curables i han reduït la fam al món.
Els cinc poderosos
Així, la responsabilitat d’alguns dels fracassos més prominents de l’ONU recau en els membres del seu Consell de Seguretat i, especialment, en els cinc països que tenen dret a veto -els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França-. “Aquest dret a veto els assegura que l’organisme mundial no serà usat contra els seus interessos nacionals”, diu Stewart Patrick, analista del think tank Council on Foreign Relations de Washington.
En el preludi de la creació de les Nacions Unides, el llavors president nord-americà, Franklin D. Roosevelt, imaginava un ens internacional liderat per quatre potències que actuarien com “quatre policies” per garantir la pau mundial. Aquest va ser el germen de l’actual Consell de Seguretat, que té com a membres permanents els aliats que van derrotar l’Alemanya nazi.
Durant anys s’ha discutit la necessitat d’una reforma d’aquest òrgan, que opera amb una estructura de poder que no ha canviat des del 1945. Per a alguns diplomàtics i experts en relacions internacionals, és antidemocràtic perquè aquests cinc països membres poden vetar accions aprovades per una majoria a l’Assemblea General -en què estan representats tots els països membres.
A més, no reflecteix els canvis de poder de les últimes dècades al món, ja que potències emergents com el Brasil i l’Índia no tenen un seient a la taula de decisions. Per a Weiss, la seva incorporació al Consell de Seguretat podria fer més democràtic el seu funcionament, però no necessàriament seria més efectiu. D’altra banda, eliminar el poder de veto és molt difícil perquè “faria que països com els Estats Units i Rússia abandonessin l’ONU”.
Burocràcia i ineficiència
Una altra de les crítiques a la institució són els problemes d’ineficiència que té, a vegades, el seu enorme sistema burocràtic, amb una vintena d’organismes autònoms i més de 85.000 treballadors. Tant Patrick com Weiss creuen que l’estructura de l’ONU ha de ser reformada.
Aquestes institucions “fan molt de bé, però menys del que haurien de fer”, diu Weiss, autor de What’s wrong with United Nations and how to fix it. Una millor coordinació i una supervisió centralitzada podria evitar casos de mala gestió com el recent de l’epidèmia de l’Ebola.
Malgrat tot, ningú no s’imagina un món sense les Nacions Unides. Un fòrum excepcional en què els països encaren els reptes del futur. Com afirmava el seu malaguanyat secretari general Dag Hammarskjöld: “l’ONU no va ser creada per portar la humanitat al cel, sinó per salvar-la de l’infern”.
