Londres i Washington apugen encara més el to contra Israel, però hi continuen enviant armes

LondresLa commoció causada per l'assassinat dels set cooperants de World Central Kitchen (WCK), entre els quals tres nacionals del Regne Unit, ha provocat reaccions d'indignació entre la classe política i l'establishment britànic contra les pràctiques de Tel-Aviv. Mai, però, tot i els més de 30.000 morts palestins i els més de 200 treballadors humanitaris de les Nacions Unides assassinats (també palestins), els advertiments tant de Londres com de la Casa Blanca havien sonat tan forts. Amb tot, són paraules dures, gesticulació grandiloqüent i poca cosa més.

L'excepció a tanta retòrica l'ha protagonitzat l'exsecretari permanent del Foreign Office Peter Ricketts, l'exfuncionari de més alt rang de la diplomàcia del país i home de gran prestigi a Westminster. Ricketts ha fet una crida explícita a Downing Street perquè deixi d'exportar armes a Israel. En declaracions a la BBC, ha afirmat aquest dimecres que "hi ha proves abundants que Israel no ha tingut prou cura per complir amb les seves obligacions sobre la seguretat dels civils", i ha afegit: "I un país que rep armes del Regne Unit ha de complir el dret internacional humanitari. Aquesta és una condició de la llicència d'exportació d'armes. Per tant, sincerament, crec que és el moment d'enviar aquest senyal. Potser no canviarà el rumb de la guerra, però demano un missatge polític, i podria estimular el debat també als Estats Units, que és qui té el poder real per canviar les regles del joc, si els nord-americans comencessin a pensar en posar límits i restriccions a l'ús d'armes americanes a Israel".

Assessors de seguretat

Les seves paraules s'han creuat pràcticament en el temps amb el primer comunicat de la família d'una de les víctimes, James Kirby, que l'ha qualificat d'"heroi". Juntament amb els altres dos morts britànics, James Henderson i John Chapman, treballava per a WCK com a assessor de seguretat. Kirby tenia 47 anys i havia participat en missions de combat com a soldat a Bòsnia i l'Afganistan; Henderson, de 33, era un antic mariner; Chapman, de 57 anys, per la seva banda, havia sigut membre de les forces especials de Sa Majestat.

I tot i la commoció i la gesticulació, Londres continua depenent del que decideixi Washington. I, de moment, no sembla que sigui favorable a prohibir la venda d'armes a Israel. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, s'ha limitat a dir que estava "horroritzat" i a instar Israel a "prendre mesures immediates" per protegir els treballadors humanitaris i facilitar les seves operacions a Gaza. Però, explícitament no ha optat per la suspensió de l'exportació d'armes.

El ministre d'Exteriors, David Cameron, va assegurar el mes passat que jutjaria i decidiria en funció de si Israel havia mantingut els seus compromisos internacionals. "Si es descobrís que no els ha mantingut, infringiria les llicències d'exportació d'armes", va dir aleshores. I d'això se n'haurien de derivar conseqüències. Aquest matí no s'ha pronunciat explícitament.

I aquest dimecres, en una breu trobada amb mitjans de comunicació a l'arribar a Brussel·les per a la reunió dels caps de la diplomàcia de l'OTAN, només s'ha limitat a lamentar les morts dels cooperants, a donar la benvinguda a la suposada rapidesa amb què Israel intentarà aclarir els fets i a insistir que és necessària molta més ajuda humanitària per a la població de Gaza. "Agraeixo el fet que [el ministre d'Exteriors d'Israel] parli de molta més ajuda a Gaza, de fins a 500 camions al dia. Ens han promès aquestes coses abans i això realment ha de passar. Però, per descomptat, l'ajuda addicional no funcionarà tret que hi hagi una desescalada del conflicte perquè es pugui reprendre l'ajuda per a la Franja i evitem terribles incidents com els que hem vist en els últims dies. Això és vital. El Regne Unit seguirà la situació molt de prop per assegurar-se que això passi".

Fins ara, el bloqueig israelià a facilitar l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja ha portat més d'un milió de persones de la població gazatina més enllà del defalliment. D'acord amb la denúncia de mitjans de comunicació com The New Humanitarian, que ha recollit testimonis de voluntaris amb una llarga experiència sobre el terreny, Tel-Aviv ha volgut imposar "un sistema paral·lel de lliurament d'ajuda a la franja de Gaza que exclogui l'ONU i altres organitzacions internacionals amb una tradicional presència a l'enclavament". Així i tot, i malgrat que l'expedició de WCK estava en contacte amb les forces israelianes, el cap de l'estat major de l'exèrcit sionista, el tinent general Herzi Halevi, admetia aquest dimarts que les conclusions inicials de la investigació duta a terme van concloure que els míssils llançats contra els vehicles de l'organització van ser fruit d'un "error" després d'una "identificació errònia, a la nit, durant una batalla en condicions molt complexes".

Però recents informes internacionals han posat de manifest com Israel, en el seu objectiu per controlar l'entrada d'ajuda humanitària, ha posat tota mena de bastons a les rodes perquè no hi arribi de manera efectiva.

Vigilància de prop

La crida de Ricketts a prohibir la venda d'armes a Israel ha rebut un entusiasme creixent de l'oposició, que a primera hora del dia es mostrava prudent en relació amb aquesta opció, més pendent de guanyar les eleccions locals del 2 de maig i les generals, potser al juny o a la tardor, que no pas de cometre una relliscada en matèria internacional. Finalment, el laborista David Lammy, ministre d'Exteriors a l'ombra, ha demanat sota condicions la suspensió de la venda d'armes, sempre que els advocats del Foreign Office considerin que Israel ha violat la legalitat internacional. I traient-se les puces de sobre, ha exigit Cameron que faci públic l'informe dels lletrats.

Per la seva banda, els liberaldemòcrates, que veuen en la tebior laborista –el Partit Laborista va trigar molt a demanar un alto el foc i que no fa una crida sense condicions a aturar l'exportació d'armes– una manera de guanyar vots entre la població musulmana, han anat un pas més enllà. I sí que se n'han pronunciat a favor. Ed Davey, el líder del partit, ha dit, en una mostra de doble llenguatge sorprenent, que "la idea que les armes de fabricació britànica podrien haver estat utilitzades en atacs com aquest [el de WCK] és completament inacceptable. El govern ha de prendre mesures ràpides per suspendre les exportacions d'armes a Israel. Hem de redoblar els nostres esforços per aconseguir un alto el foc bilateral immediat".

La mostra més evident de la màniga ampla amb què compta Israel continua arribant des de la Casa Blanca. Perquè mentre Joe Biden ha publicat un comunicat mostrant-se "indignat" i amb "el cor trencat" pels fets, segueix enviant-hi armes. "Israel no ha fet prou per protegir els treballadors humanitaris que intentaven portar l'ajuda als civils. Fets com els d'ahir simplement no haurien de passar", diu el comunicat, amb un to bastant dur. "Continuarem pressionant Israel perquè faciliti l'enviament d'ajuda. I estem pressionant per aconseguir un alto el foc immediat com a part de l'acord pels ostatges", ha afegit.

La pilota continua a la teulada de Netanyahu, disposat a continuar llançant bombes. La pressió interna i externa no sembla que marquin la diferència en el que és una fugida endavant sense aturador del primer ministre israelià. L'únic fre real que té el president Biden a la mà és el subministrament d'armes. De moment, però, no sembla disposat a activar-lo.