LondresL’elecció del nou alcalde de Londres no ha registrat sorpreses. Les enquestes pronosticaven que el parlamentari musulmà del Partit Laborista Sadiq Khan, de 45 anys, fill d’un conductor d’autobusos emigrat del Pakistan als anys seixanta del segle passat, seria el nou successor del conservador Boris Johnson, i així ha estat. La incontestable victòria de Khan ha tingut lloc malgrat les acusacions fetes des de la candidatura rival 'tory', de Zac Goldsmith, que l’havien intentat vincular a l’extremisme islamista per la seva activitat com a advocat defensor dels drets humans.
Els sistema electoral que regeix per a l’alcaldia de la capital britànica és l’anomenat vot suplementari, amb dues opcions. En la primera, Khan ha obtingut el 44 per cent dels sufragis enfront del 35 per cent de Goldsmith. A partir d’aquesta dada, les prediccions difoses per la BBC indicaven que l’aspirant laborista superaria en 12 punts el conservadors, i arribaria al 55% en total.
Per bé que encara no hi ha dades definitives, la participació en les eleccions a l’alcaldia de Londres podria haver superat els escassos 38 punts de les eleccions de 2012. Una de les esperances de Goldsmith era una abstenció encara més gran, que tradicionalment es concentra en els districtes laboristes, que hauria pogut ser compensada per l'habitual fidelitat 'tory' a l’hora d’anar a les urnes.
Encara que Khan no està considerat un aliat polític del líder del partit, Jeremy Corbyn, la victòria del 'Labour' a la capital britànica, que recupera l’alcaldia després de vuit anys en mans 'tories', aporta a Corbyn una mica d’oxigen davant dels seus crítics, sobretot després d’uns catastròfics resultats a Escòcia i de la pèrdua de quasi una trentena de representants als consells locals d’Anglaterra; resultats que, en cap cas, es poden llegir en clau ascendent de cara al cicle electoral que ha de finalitzar amb les legislatives de 2020.