'Selfies' al pont de la mort

Londres'Business as usual' però no tant. La normalitat encara no ha tornat als voltants del Palau de Westminster, tot i que el Parlament ha obert les portes i ha reiniciat la sessió interrompuda ahir dimecres per l'atac en què han mort quatre persones, entre les quals, el mateix agressor abatut per la policia.

L'agressor és un britànic de 52 anys

Fins a les dues de la tarda les autoritats no han obert al trànsit el pont de Westminster, escenari de dos dels tres assassinats comesos per Khalid Masood. La via encara té dos carrils mig tallats, ocupats per càmeres de televisió: el drama, un 'real show', ha de ser retransmès en directe, sense parar. De sobte, com sorgits del no-res, tota mena de vehicles han començat a creuar la via amunt i avall. Vianants, persones que deixaven flors a terra i també petits grups de turistes en ruta pels edificis més emblemàtics de Londres.

Aquests potser hi feien més fotos i més 'selfies' que de costum. La dèria del “jo hi era; jo hi vaig ser”? Una forma de combatre el xoc és escampar-ho per la xarxa? O només és la frivolitat habitual de la mateixa xarxa? L'hi demano a Emmanuel Roland, guia establert a Londres que acompanya una desena de francesos d’una edat que deu oscil·lar entre els 50 i 65 anys. Els està explicant què va passar dimecres en aquest mateix indret i al palau de Westminster i què hi ha passat històricament. “Fotos? És lògic que en facin i que se’n facin, oi? Havíem programat la visita al Parlament per aquesta tarda [per ahir], però ara s’hauran d’acontentar de veure’l des d’aquí”. La vista, en tot cas, és espectacular. Fins i tot fa una mica de sol.

L'Emmanuel té raó. S’hauran d’acontentar amb les fotos perquè el 'business as usual' i el Londres ciutat oberta etzibats com a dogma de fe per la primera ministra Theresa May per respondre a l’atac només ho ha estat parcialment. Fins a la una de migdia no s'ha pogut transitar per Whitehall i fins a les dues per Millbank i pel pont, vies que duen a la plaça del Parlament. Impossible, però, accedir a l’interior de les Cases del Parlament sense un passi validat. Les galeries al públic, que s’havia informat que estarien obertes, han estat tancades.

Però caço al vol alguns lords, per copsar amb quin esperit afronten la jornada. Martin Thomas, liberal-demòcrata, era al seu despatx quan va tenir lloc l’atemptat: “T’adones de la nostra fragilitat, perquè encara que només va ser un home, estava determinat a acabar amb els nostres valors”. “Molt entristit per la pèrdua de vides humanes”, rebla l’historiador John Hennessy, baró i especialista en l’estudi de l'administració britànica. “Veient el que ha passat, copses la importància d’una institució com la nostra en les societats occidentals, lliures i obertes". Hi coincideix Alf Dubs, del partit laborista, que afegeix: “Espero que tot això no provoqui brots d’islamofòbia”.

En termes generals, no n’hi va haver el 2005, quan van tenir lloc els atemptats contra la xarxa de transport públic, i no és previsible que n’hi hagi ara. Però el terrorisme 'low-cost' de Khalid Masood ha matat innocents, ha aconseguit paralitzar el centre de Londres durant 24 hores i ha posat a prova les tàctiques antiterroristes. Al vespre hi ha una vigília a Trafalgar Square. Tot plegat, respostes estàndards contra actes que són, malauradament, habituals. I les paraules amb què la primera ministra May va tancar el seu discurs als Comuns també van sonar com una fórmula rutinària i obligada: “Els nostres valors prevaldran”. El preu a pagar és sempre aleatori.