Irlanda del Nord recupera el seu govern autònom després de tres anys de paràlisi
Els unionistes del DUP i els republicans del Sinn Féin acorden la restauració de l'executiu donant suport al pla que ha acordat Londres i Dublín
LondresEl Sinn Féin dona suport al pla de restauració del govern d'Irlanda del Nord que va presentar dijous a la nit de manera conjunta Londres i Dublín. La líder de la formació, Mary Lou McDonald, ho ha anunciat aquest divendres a la tarda a la seu del parlament de la província, el castell de Stormont.
Arlene Foster, líder dels unionistes del DUP, ha estat la primera en pronunciar-se positivament a l'assegurar ahir dijous que "l'acord no és perfecte", però és la base sobre la qual es pot tornar a restablir l'Assemblea i l'executiu d'una manera "justa i equilibrada".
Amb la llum verda dels republicans i l'acceptació del DUP –els dos partits majoritaris de la cambra– se supera el darrer escull per tornar a posar en marxa les institucions autònomes després de tres anys de paràlisi, quan va caure l'executiu compartit. L'acord evita haver de fer noves eleccions avançades, que s'haurien hagut de convocar de manera automàtica dilluns.
El Sinn Féin tenia la voluntat de tornar al "veritable poder compartit. Crec que ara pot funcionar, però això requereix que tothom s'hi impliqui. Hem de tenir un executiu inclusiu", ha dit McDonald. Per reblar: "Fa tres anys Martin McGuinness ens va plantejar un repte a tothom. Ara hem de fer això. Ara hem de posar-nos a treballar".
La crisi es remunta al 9 de gener del 2017, quan el llavors vice-primer ministre del govern, el republicà Martin McGuinness, que va morir dos mesos després, va dimitir per un presumpte escàndol de corrupció que afectava l'aleshores cap de l'executiu, Arlene Foster. Des d'aquell moment, les institucions han estat tancades, les inversions sota mínims, i els últims mesos s'han agreujat conflictes laborals en sectors professionals clau dels serveis públics, com ara el dels mestres i el de les infermeres.
Tant Downing Street com el ministre britànic per a Irlanda del Nord, Julian Smith, havien advertit en l'etapa final de les negociacions que s'havia arribat a "la data límit". Smith, fins i tot, ha fet aquest divendres al matí una amenaça explícita en una entrevista a la BBC Radio Belfast. "No hi arribaran diners tret que l'executiu torni a funcionar, no parlarem de diners fins que els polítics tornin a Stormont. Se'ls ha estat pagant un sou durant tres anys, mentre que d'altres han hagut d'anar a treballar. Ara és el moment de tornar a treballar, després parlarem de diners".
L'amenaça de tallar l'aixeta del finançament, amb el perill de perpetuació dels conflictes laborals, el cansament d'una situació ja insostenible socialment i el resultat electoral del 12 de desembre, en què tant el Sinn Féin com el Dup van veure com la seva representació a Westminster es reduïa en percentatge de vots, han fet el miracle.
El pla de govern que Smith va presentar a última hora de dijous en companyia del número dos i ministre d'Afers Estrangers del govern irlandès, Simon Coveney, ha rebut el títol pompós de Nova dècada, nou enfocament.
El text, de 67 pàgines, inclou un ventall ampli de temes: des de la crisi que passa el Sistema Nacional de Salut i la forma com es pot resoldre, inclosa la vaga de les infermeres, que reclamen més beneficis salarials, fins a com abordar la vaga que duen a terme els mestres o la millora de les infraestructures de la regió.
Però els dos grans aspectes que fins ara han impedit la formació del govern són l'estatus de la llengua irlandesa i els mecanismes de funcionament intern del Parlament. El Sinn Féin reclamava una lleia específica que la protegís, extrem que no era ben rebut pels unionistes. La solució trobada per Londres i Dublín és, si fa no fa, una versió del café para todos de les autonomies espanyoles. Així, si els partits ho accepten, es nomenarien dos comissionats per protegir i difondre tant la llengua irlandesa com la identitat britànica a l'Ulster i la protecció de l'Ulster Scots, dialecte molt poc parlat a la província, però que vincula els protestants amb els emigrants escocesos que van arribar al segle XVII. Una forma d'enfortir i perpetuar els vincles amb la unió.
Pel que fa al mecanisme de funcionament intern del Parlament, el nou document proposa que els partits es comprometin a utilitzar el mínim possible el dret a vetar les iniciatives legislatives, una forma molt ambigua d'expressar-ho, entre altres raons perquè continua sent vàlida la demanda d'un terç de parlamentaris (30) per barrar el pas a una llei específica, encara que ho han de demanar, com a mínim, dos grups de la cambra.
