Londres dictarà el pressupost de l’Ulster
La paràlisi política a la província coincideix amb les crítiques dels ‘brexiters’ als acords de pau
LondresAmenaça però menys, i sense arribar a complir-la al cent per cent. El govern britànic intervindrà els pròxims dies el pressupost d’Irlanda del Nord “per garantir els serveis essencials” del territori, que des de fa tretze mesos està en uns llimbs polítics, sense govern i sense activitat legislativa a l’assemblea de Stormont. Tot i que amb un llenguatge molt ambigu, així ho va assegurar ahir a la tarda la ministra britànica per a la província, Karen Bradley, en una comunicació oral als Comuns.
La decisió és, tàcitament, l’acceptació parcial de la pressió que des de Belfast ha exercit en les últimes hores el Partit Unionista Democràtic (DUP, en la sigla en anglès). Líder del DUP i aliada política del govern de Theresa May gràcies als deu vots clau que li presta per mantenir la majoria absoluta a Westminster, Arlene Foster havia demanat hores abans de la intervenció de Bradley que Londres fixés les prioritats pressupostàries en matèria sanitària, educativa i d’infraestructures.
Bradley va dir que ho faria però no va concretar com ni exactament quan. La política nord-irlandesa, com de costum, continua instal·lada en l’ambigüitat i en la gestió flexible del temps.
En tot cas, assumint que “la situació no pot continuar en els llimbs”, Bradley va assegurar que calia prendre “tot un seguit de decisions importants”, i que era necessari “oferir la màxima claredat” pel que fa al pressupost abans del primer dia del nou any fiscal, que s’obre l’1 d’abril.
Però, a continuació, contradient les seves pròpies paraules, la ministra es va limitar a llançar pilotes enfora afirmant que les xifres concretes, i les actuacions que les seguiran, les oferiria “de seguida que estigui en condicions de fer-ho”. I va reblar: “No és el que hauria volgut fer, però davant l’absència d’un executiu a Irlanda del Nord, no tinc cap més opció”.
El futur del procés de pau
Al llarg de la sessió parlamentària, tant Bradley com el ministre laborista a l’ombra per a Irlanda del Nord, Owen Smith, es van mostrar d’acord en la necessitat de “construir el consens i de bastir un govern compartit” en el marc de l’Acord de Pau de Divendres Sant, que farà vint anys a l’abril.
Però la crisi que va començar el gener del 2017, amb la dimissió del republicà i exmembre de l’IRA Martin McGuinness com a número dos del govern nord-irlandès, sembla més seriosa que els habituals estira-i-arronses negociadors viscuts les dues últimes dècades al territori. Entre altres raons perquè des de l’espectre dels brexiters conservadors, però també des del laborisme partidari de la sortida de la Unió Europea (UE), s’ha posat en qüestió la vigència dels acords.
És el cas dels diputats Owen Paterson i Kate Hoey, conservador i laborista, respectivament, i de l’europarlamentari tory Daniel Hannan. Tots tres han expressat el seu suport a replantejar el contingut dels pactes establerts a l’Acord de Divendres Sant.
Amb tot, de moment és un meló que ningú als governs de Londres ni de Dublín vol obrir. D’acord amb el que va expressar la ministra Bradley, el viceprimer ministre de la república d’Irlanda, Simon Coveney, també va assegurar ahir que “és imprudent” qualificar d’inútils els acords de pau vigents.
Però en un clima generalitzat de mútua desconfiança entre el Sinn Féin i el DUP, acusant-se els uns als altres de la responsabilitat del fracàs en l’última sessió de les converses, trencades la setmana passada, qualsevol petit detall ho pot engegar tot a rodar. Per exemple, les declaracions d’Arlene Foster d’ahir assegurant que “el manteniment de l’autonomia no es pot justificar a qualsevol preu”. A diferència del Sinn Féin, el DUP podria viure amb la suspensió de l’autonomia l’últim recurs per resoldre la crisi. Karen Bradley ni tan sols ho va esmentar, i abans va assegurar: “Si cal, tornaré a convocar eleccions”.
Matrimoni homosexual
Però la paràlisi que afecta les institucions nord-irlandeses pot tenir efectes no desitjats per al DUP. En una comunicació escrita prèvia a la declaració als Comuns, la ministra Bradley va assegurar que el Parlament de Westminster podria acabar regulant el matrimoni homosexual a Irlanda del Nord.
Segons els acords de pau del 1998, és una matèria exclusiva de l’assemblea de Stormont, el Parlament nord-irlandès. “El poder del Parlament per legislar [a la província] resta intacte. Per tant -deia Bradley-, si aquesta qüestió es plantegés, la política del govern seria permetre un vot lliure, en tant que és un afer de consciència”. En altres paraules, davant l’absència de cambra legislativa a Irlanda del Nord, si la situació es perpetués els Comuns actuarien d’alternativa.
Irlanda del Nord és l’únic territori del Regne Unit on el matrimoni entre persones del mateix sexe està prohibit, com també passa amb l’avortament.
A Westminster, laboristes i conservadors sumarien esforços per aprovar la llei, que acabaria amb una discriminació efectiva contra els ciutadans de l’Ulster.
Jeremy Corbyn, un espia desenterrat als arxius txecs?
¿Jeremy Corbyn va ser un traïdor? ¿Va ser un espia durant la Guerra Freda captat a Londres per la intel·ligència de la República Txecoslovaca? La premsa britànica reaccionària, The Sun i el Daily Mail, i l’ultraconservador The Telegraph, fa dies que ho insinuen.
El nom de Corbyn, asseguren, ha aparegut en una llista de diputats laboristes que als anys 80 del segle XX s’haurien trobat amb l’espia Jan Sarkocy. El ministre del Tresor a l’ombra, John McDonald, també hi figura, així com tretze diputats més. Tots haurien cobrat entre 1.000 i 10.000 lliures per les informacions facilitades.
Corbyn i la resta d’implicats neguen les acusacions. I el número dos del Partit Laborista, Tom Watson, ha afirmat que es tracta d’una operació de desprestigi. La història és pròpia de les fake news. Perquè la mateixa cap dels arxius de l’antic espionatge txecoslovac ha assegurat a la BBC que “no hi ha cap document que suggereixi que [Corbyn] va ser un espia, encara que sí que va ser considerat «persona d’interès»”.
La primera ministra britànica, Theresa May, no ha donat crèdit a la informació però dilluns al vespre, sumant-se a la campanya de linxament mediàtic amb el concurs de les xarxes socials, va demanar al cap del laborisme que autoritzés la publicació dels arxius que la Stasi, la policia política del règim de l’Alemanya de l’Est, conserva d’ell. L’episodi és un més de la caça de bruixes que pateix Corbyn periòdicament.