LondresPer fi hi ha acord sobre el Brexit. La primera ministra britànica, Theresa May, i el ministre per al Brexit, David Davis, han tornat a primera hora d'aquest matí de divendres a Brussel·les per anunciar amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, la finalització de la primera fase de la negociació del divorci entre el Regne Unit i la Unió. La Comissió Europea ha emès poc abans de les 08.00 h, hora de Brussel·les, un comunicat en què assegura que les converses amb Londres han "aconseguit prou avenç", raó per la qual "recomana avui al Consell Europeu que permeti les negociacions en la seva segona fase". La cimera de la UE haurà de prendre la decisió, sens dubte afirmativa, la setmana vinent en la reunió del 14 i 15 de desembre.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
En conferència de premsa conjunta amb Theresa May, Juncker ha confirmat aquest punt i també el suport que dona a l'acord a què s’ha arribat amb el primer ministre irlandès, Leo Varadkar. Una exultant Theresa May ha manifestat en la mateixa compareixença que "la negociació ha implicat concesions per totes dues parts". Alhora, ha destacat el respecte i la protecció dels drets dels ciutadans europeus que s’ha aconseguit i el fet que no es trenca la "unitat econòmica del Regne Unit" en la frontera d'Irlanda del Nord, el punt que dilluns d’aquesta setmana va fer impossible l’acord.
El primer ministre d'Irlanda, Leo Varadkar, ha assegurat aquest matí de divendres, des de Dublín, que la signatura de l'acord "no és la fi [del procés] sinó la fi del principi". En efecte, té raó. I ho ha recordat, des de Brussel·les, Donald Tusk, president del Consell, que ha intervingut davant dels mitjans de comunicació després de Juncker i May. Tusk, però, ha puntualitzat: "Naturalment, tenim les nostres condicions". Són les següents, i impliquen que durant el període que s'allargui la futura negociació, el Regne Unit respectarà "tota la legislació de la UE, inclosa la nova llei, els compromisos pressupostaris, la supervisió judicial i, per descomptat, totes les obligacions que hi estan relacionades". Durant aquest període, doncs, sempre d'acord amb la proposta de Tusk, "la presa de decisions de la UE continuarà entre els 27 estats membres, sense el Regne Unit".
Tusk també ha demanat a Londres "més claredat" sobre les futures relacions, després d'haver deixat el mercat únic i la unió duanera. "Per la nostra banda –ha continuat– estem disposats a començar a preparar una estreta associació comercial amb el Regne Unit, però també en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència internacional, així com en la seguretat, la defensa i la política exterior".
El president del Consell ha felicitat la primera ministra May per l'acord a l'hora que ha recordat que "el repte més difícil encara és al davant". I ha reblat: "Tots sabem que trencar és difícil. Però trencar i construir una nova relació és molt més difícil. Des del referèndum del Brexit ha passat un any i mig. S'ha dedicat molt de temps a la part més fàcil de la tasca. I ara, per negociar un acord de transició i el marc per a la nostra futura relació, tenim de fet menys d'un any".
La lletra petita del pacte, de fet, és d'una ambigüitat extrema. La part clau del text diu: “En absència de solucions acordades, el Regne Unit mantindrà un complet alineament amb les regles del mercat intern i de la unió duanera, ara o en el futur, que facin possible la cooperació entre el nord i el sud" de l'illa, i que facin prevaldre l'acord de pau de 1998, que estableix la no existència de barreres físiques entre les dues bandes de la frontera. L’acord que s'havia previst dilluns d'aquesta mateixa setmana implicava una mena d'equiparació entre les regulacions al nord i al sud d’Irlanda, i establia, a la pràctica, una frontera entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit. El nou redactat, però, permet qualsevol interpretació, també que el Regne Unit prendrà les mesures oportunes per adoptar les seves regulacions en concordança amb les de la UE.
Segons que informa en la seva edició impresa d'avui divendres el 'Daily Telegraph', ha sigut en les últimes hores de dijous que la 'premier' ha aconseguit trencar la resistència del Partit Democràtic Unionista (DUP) sobre aquesta qüestió específica de la frontera nord-irlandesa, escull que dilluns va impedir l'anunci de la finalització del procés.
Arlene Foster, la cap de l'unionisme i aliada clau de May per garantir-li la majoria al Parlament, ha anunciat també aquest matí de divendres: "Hem rebut confirmació directa que tot el Regne Unit abandonarà el mercat únic i la unió duanera una vegada es faci efectiu el Brexit", cosa que ocorrerà en principi el 30 de març del 2019, a les 00.00 h, hora de Brussel·les.
En declaracions fetes a Sky News, Foster ha afirmat també que el seu partit ha aconseguit "guanyar sis significatius canvis" sobre el text de l'acord esmentat que a primers de setmana May va dur a Brussel·les i que, finalment, el DUP va refusar. Amb tot, també ha indicat: “Encara hi ha coses que ens hauria agradat veure clarificades, però el temps se’ns acabava”.
Després que Londres acceptés a primers de la setmana passada el pagament de la factura del Brexit, calculada entre els 40.000 i els 60.000 milions d'euros, la permeabilitat de la frontera nord-irlandesa era l'afer més difícil d'harmonitzar en les negociacions, abans que el 14 i 15 de desembre tingui lloc la cimera que donarà llum verda a l'inici de la segona fase de la negociació. En finalitzar aquesta nova etapa, Londres i Brussel·les haurien d'establir una nova relació comercial. Les dificultats de l’acord comercial i el fet que quedin només quinze mesos per a la data oficial del Brexit permeten suposar que Londres i la UE es donaran dos anys de transició per negociar tots els serrells.
Amb l'anunci de l'acord, Theresa May pot respirar alleugerida, havent reeixit en una negociació que l’ha mantinguda els últims dies i les últimes hores en la corda fluixa, pressionada per totes bandes des del seu partit, tant els 'brexiters' durs com els que voldrien una més gran flexibilitat i ser més a prop de la UE. No és la fi de tot plegat, però, només es tracta d'una meta volant. L'objectiu ara és l'acord comercial.
Amb tot, els termes de l'acord no han agradat gens a Nigel Farage, exlíder del xenòfob UKIP (Partit Independent del Regne Unit), que després d'anys de lluita va forçar la celebració del referèndum. Al seu compte de Twitter, Farage ha tuitejat que "l'acord a Brussel·les és una bona notícia per a la senyora May, ja que ara podem passar a la següent etapa de la humiliació".